Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els conflictes mundials més greus

Afganistan, Darfur, l'Iraq i Orient Mitjà són "els reptes més seriosos" que centren l'atenció de Nacions Unides en el Dia Internacional de la Pau

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 20deSetembrede2007

L’Assemblea General de les Nacions Unides va fixar el 21 de setembre com a Dia Internacional de la Pau. La casualitat va voler que aquesta decisió s’adoptés el 7 de setembre de 2001, just quatre dies abans que es cometessin els atemptats contra les Torres Bessones de Nova York. Des de llavors, aquesta és la data en la qual es recorda que encara existeixen al voltant de 30 conflictes armats al món malgrat que, en la celebració d’aquest any, l’ONU vol destacar especialment “els reptes més seriosos” en l’actualitat: Afganistan, Darfur, l’Iraq i Orient Mitjà.

Rendir un homenatge a la no violència. Aquesta és la filosofia amb la qual Nacions Unides afronta des de 2001 cada 21 de setembre, el Dia Internacional de la Pau. Durant tota la jornada, s’insta als països en conflicte a no cometre accions violentes i s’intenta que al migdia (hora local de Nova York) es guardi un minut de silenci per la pau a tot el món. La finalitat és que “totes les nacions i totes les persones” apuntin aquesta data al calendari com una oportunitat per promoure resolucions pacífiques, “un respir de vint-i-quatre hores de la por i la inseguretat que tenallen a tants llocs”, precisa l’ONU.

Més de 100.000 “cascos blaus” i civils participen en 19 operacions de pau a tot el món

En l’actualitat, més de 100.000 “cascos blaus” -les Forces de Pau de l’ONU- i personal civil participen en les labors de consecució i manteniment de la pau que es desenvolupen en 19 operacions a tot el món. Entre elles, les que més preocupen són les d’Afganistan, Darfur, l’Iraq i Orient Mitjà per ser, segons Nacions Unides, “els reptes més seriosos de l’actualitat referent a pau i seguretat”.

  • Afganistan. Després de dues dècades de violència i gairebé 30 milions de desplaçaments, aquest país compta amb una de les pitjors situacions sanitàries del món i una esperança de vida que ronda els 47 anys. El Fondo de Població de les Nacions Unides (UNFPA) denúncia, a més, l’existència d’una alta taxa de pobresa, l’accés limitat a aigua potable, nombrosos casos de malnutrició i baixos nivells d’escolarització.
  • Darfur. Aquesta regió ha sofert quatre anys d’enfrontaments entre l’exèrcit sudanès, els rebels i les milícies progubernamentales Janjaweed. En total, han mort més de 200.000 persones i s’han registrat uns dos milions de desplaçaments. El Consell de Seguretat de l’ONU participa amb una operació conjunta de manteniment de la pau entre la Unió Africana i Nacions Unides a Darfur (UNAMID).
  • l’Iraq. Nacions Unides estima que més de dos milions d’iraquians han fugit del país, refugiats en països veïns com Síria, Jordània i Egipte. Una de les conseqüències ha estat la càrrega de pacients en aquestes regions d’acolliment, que han incrementat la demanda de medicaments i serveis en, almenys, un 12%, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Mentre, a l’Iraq, el risc d’una epidèmia de còlera és preocupant, després de confirmar un brot de més de 3.000 casos i una desena de morts en tres regions del nord.
  • Orient Mitjà. En aquesta zona, el sud de Líban és una regió d’atenció preferent. La tensió aquí és una constant des de principis dels anys 70, quan els enfrontaments entre palestins i israelians es van intensificar. A mitjan passat any, les hostilitats es van empitjorar i l’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris va estimar que entre el 12 de juliol i el 14 d’agost van ser desplaçats un milió de libanesos. A més, les xifres oficials van fixar en gairebé 1.200 el nombre de persones mortes i en més de 4.000 les ferides.
  • Altres regions en les quals es treballa per mantenir la pau són Port-au-Prince, a Haití; la República Democràtica del Congo, que per primera vegada des de fa 40 anys va tenir eleccions democràtiques en 2006; Timor-Leste, on les forces de manteniment de la pau de Nacions Unides es troben per recolzar a les noves autoritats electes i a les recentment creades institucions democràtiques; Sierra Leone, que acaba de celebrar eleccions presidencials i parlamentàries; i Nepal, on l’ONU també va arribar el passat mes de gener per preparar i dirigir les eleccions de l’Assemblea Constituent.

    Integrar als nens i nenes en el procés de pau

    El conflicte de Côte d´Ivoire, a Àfrica occidental, no és un dels més coneguts, però sí un dels més dramàtics. La seva situació va empitjorar quan, a mitjan 2004, es va trencar l’alto-el-foc decretat l’any anterior i el Govern va atacar als antics rebels. Unicef recorda com aquells disturbis van provocar que amplis sectors de la població quedessin sense accés a electricitat i aigua potable durant setmanes, la qual cosa va obligar a consumir aigua no potable i va exposar a tots els habitants a malalties mortals i epidèmies de diarrea i còlera.

    En l’última dècada, dos milions de nens i nenes han mort com a conseqüència de conflictes armats

    Avui dia, en ple procés de pau, s’intenta que la situació no es repeteixi i s’aposta per integrar als nens i nenes en la reconstrucció del país. A més, Nacions Unides s’ha compromès a protegir-los de la violència sexual i dels “atropellaments comesos pels grups armats”, mentre es planteja la redacció d’un codi de protecció a la infància i una reforma al sistema judicial que prengui en compte les seves necessitats.

    L’informe ‘L’últim de la fila, l’últim de la classe’, elaborat per Save the Children en el marc de la seva campanya mundial ‘Reescriguem el Futur’, revela que en l’última dècada dos milions de nens i nenes han mort com a conseqüència de conflictes armats, altres sis milions han resultat ferits i uns vint milions han hagut d’abandonar les seves llars. En concret, en aquest temps, la taxa de mortalitat infantil ha augmentat un 150% en països en conflicte com l’Iraq i, només en 2005, al voltant de 122.000 nens i nenes van morir abans de complir cinc anys.

    Missatgers de la Pau

    “Els Missatgers de la Pau de les Nacions Unides són aquelles persones, de talent reconegut mundialment en el camp de les arts, la literatura, la música i els esports, que s’han compromès a ajudar perquè el món presti més atenció al treball de les Nacions Unides”. Així defineix aquest organisme a els qui, amb caràcter altruista, col·laboren en la difusió d’un missatge en contra de la violència. A canvi, reben un esment honorífic, un prendedor de solapa amb la forma de la coloma de la pau i la satisfacció de saber que aporten el seu gra de sorra a una muntanya de difícil ascens. Muhammad Alí, Jane Goodall i el tenor Luciano Pavarotti han estat alguns dels rostres triats per a aquesta labor.

    Et pot interessar:

    Infografies | Fotografies | Investigacions