Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els desplaçats i apàtrides

En el món hi ha 10 milions de persones refugiades i gairebé 25 milions de desplaçats que no reben protecció ni assistència

Están perseguides per motius de raça, religió, nacionalitat, grup social o opinions polítiques i fugen a llocs de l’entorn en els quals creuen que poden trobar ajuda. Son les persones refugiades que busquen asil fora del seu país. L’any passat gairebé 10 milions de persones es trobaven en aquesta situació sota el mandat de l’ACNUR i altres 24,5 milions vagaven com desplaçats interns. El conflicte de l’Iraq ha agreujat una situació de per si mateix dramàtica i ha revelat la crisi del dret d’asil: cada vegada hi ha menys sol·licituds i cada vegada es concedeixen menys estatuts de refugiat. De les 5.297 peticions que es van registrar a Espanya l’any passat, només es va donar el vistiplau a 168. Els organismes internacionals apel·len a la responsabilitat dels països signants de la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de 1951. No obstant això, les fronteres es tanquen cada vegada més davant una sensació de devessall que no es correspon amb la realitat.

Augment de persones refugiades

/imgs/2007/07/refugiats.jpg

La Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de 1951 considera com a tal a les persones que sofreixen una persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinions polítiques. Com a conseqüència d’aquesta situació, les persones refugiades es troben fora del país de la seva nacionalitat i no poden, o no volen, acollir-se a la protecció d’aquest. Ni tan sols desitgen tornar a ell per temor a represàlies. En el seu lloc, fugen als països de l’entorn per a sol·licitar asil o es veuen abocades a una situació d’il·legalitat obligada perquè ningú els concedeix aquest dret. Segons dades de l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), el nombre de refugiats sota el mandat d’aquesta agència va augmentar l’any passat per primera vegada des de 2002. En concret, aquesta xifra es va incrementar un 14% fins a aconseguir gairebé els 10 milions. El conflicte de l’Iraq està en l’origen d’aquesta pujada, ja que el país compta amb dos milions de desplaçats interns i altres dos milions de persones fora, en la seva majoria, acolliments per Síria i Jordània. “El panorama no és molt encoratjador. Continua havent-hi conflictes, intolerància i violència que provoquen el desarrelament de milions de persones a tot el món”, lamenta la responsable de Relacions Externes de la delegació a Espanya de l’ACNUR, María Jesús Vega Pascual.

“Cada vegada hi ha menys refugiats a Europa i cada vegada es van rebent menys sol·licituds”

Per nacionalitats, el major grup de persones refugiades sota el mandat de l’ACNUR l’any passat va ser el dels afganesos (2,1 milions), seguit per iraquians (1,5 milions), sudanesos (686.000), somalis (460.000) i refugiats de la República Democràtica del Congo (400.000) i Burundi (400.000). També va augmentar considerablement el número de desplaçats interns per conflictes com els de Líban, Sudan, Sri Lanka o Timor Leste. Segons el Centre de Monitoratge de Desplaçats Interns del Consell Noruec de Refugiats, a la fi de 2006, el número de desplaçats interns a tot el món era de 24,5 milions. Totes elles són persones que no tenen accés a un sistema de protecció ni d’assistència perquè no compten amb un organisme oficial que les protegeixi i les ONG no sempre poden arribar fins a llocs remots per a prestar-los ajuda. La dada és alarmant: les persones apàtrides, aquelles que no posseeixen cap nacionalitat, van arribar fins als 5,8 milions.

Per a Virginia Álvarez, responsable de Relacions institucionals i Política interior d’Amnistia Internacional, el més preocupant és que, malgrat aquestes xifres, “les polítiques de països europeus i dels Estats Units estan negant aquesta realitat, registrant-se un descens del nombre de refugiats que són reconeguts com a tals”. Assegura que hi ha instruments suficients per a garantir la protecció de les persones refugiades, però que falta voluntat per part dels Estats per a aplicar-los. De fet, recorda que la Convenció de 1951 va ser signada i ratificada per Espanya, així com per països de l’entorn europeu, però que aquests recorren a polítiques centrades únicament en el control i obvien que existeix una obligació de facilitar aquest tipus de mecanismes. “Això es tradueix en què cada vegada hi ha menys refugiats a Europa i cada vegada es van rebent menys sol·licituds”, precisa.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions