Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els Grans Lagos, Balcans i Txetxènia van concentrar l’ajuda humanitària de la UE en 2001

Brussel·les va gastar 543,7 milions d'euros en 1.031 operacions, repartides per més de 60 països

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 17deAbrilde2002

L’ajuda humanitària lliurada per la Comissió Europea en 2001 es va concentrar a la regió africana dels Grans Lagos, als Balcans, a Txetxènia (Rússia) i en els territoris palestins, segons el balanç anual de l’Oficina Europea d’Ajuda Humanitària (ECHO, en anglès), presentat ahir pel comissari europeu de Desenvolupament, Poul Nielson.

Segons aquestes dades, Brussel·les va gastar 543,7 milions d’euros en 1.031 operacions, repartides per més de 60 països. El volum financer supera al de l’any 2000 (492 milions d’euros) però és sensiblement inferior al de 1999, quan la crisi a Kosovo va elevar la despesa humanitària europea als 813 milions d’euros.

Les activitats empreses per l’ECHO van suposar el 25% del total de l’ajuda humanitària que va circular pel planeta. Sumada a l’ajuda executada directament pels Estats membres, la Unió Europea, va explicar Nielson, va ser origen d’al “voltant del 50%” de l’ajuda mundial.

ACP

El grup de països Àfrica Carib Pacífic (ACP), integrat en la seva majoria per antigues colònies britàniques i franceses, va ser la principal destinació dels fons de la UE. El gruix de l’ajuda va anar a parar a l’Àfrica subsahariana, i dins d’ella, a la regió dels Grans Lagos (173,3 milions d’euros). La República Democràtica del Congo va rebre 35 milions, Tanzània 32 milions i Burundi 20 milions, tot en programes d’assistència a desplaçats, refugiats i afectats per conflictes bèl·lics. L’Executiu Comunitari també va concedir ajuda humanitària a les víctimes dels conflictes de Sierra Leone, Guinea i Libèria (20,6 milions); i a les víctimes de la guerra civil i la sequera a Sudan (17 milions).

En comparació, l’ajuda destinada a Iberoamèrica va ser notablement inferior. Així, Brussel·les tan sols va enviar 38,2 milions d’euros en missions d’urgència a països llatinoamericans. En concret, els desplaçats a Colòmbia i l’assistència després dels terratrèmols a El Salvador van obtenir línies d’ajuda per valor de 10 milions cadascuna; la població cubana va rebre 8 milions d’euros en productes de primera necessitat; als afectats pel terratrèmol al Perú els van correspondre 3,1 milions, mentre que les operacions de prevenció de desastres a Centreamèrica van obtenir 3,3 milions.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions