Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Elsa Font, coordinadora d’UNICEF Comitè País Basc

Gairebé 3,7 milions de nens sirians solament coneixen la violència, la por i el desplaçament

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 20 de Maig de 2016

Estem vivint una crisi de refugiats que té greus conseqüències per a la vida dels nens i nenes de Síria. De primera mà, Elsa Font, com a coordinadora d’UNICEF Comitè País Basc, compte en aquesta entrevista com és la vida dels menors refugiats, les dificultats i riscos que afronten des que abandonen el seu país d’origen, l’escassetat d’alimentació i condicions d’insalubritat en les quals viuen, la falta de protecció que pateixen i com les seves esperances i somnis de futur es veuen truncats. Font ressalta que és important que “no ens oblidem d’aquesta població que està sofrint tremendament”. Per això, des d’UNICEF País Basc duen a terme la labor d’informar i de fer que es coneguin aquestes situacions perquè, quan alguna cosa deixi de ser mediàtic, no s’ignori. Elsa Font, que porta des de 1995 treballant en UNICEF, primer a Bolívia i un any més tard al País Basc, assegura que la seva motivació i il·lusió és seguir transformant aquestes situacions i tractar de treure el somriure d’un nen o nena de qualsevol país.

Com és el treball que duu a terme UNICEF País Basc per garantir els drets dels nens refugiats?

Des d’UNICEF País Basc treballem per informar amb objectivitat, veracitat i experiència sobre la situació, encara que no estiguem en el terreny com la resta dels nostres companys. Tractem d’aprofundir en el perquè, explicant a què es deu aquesta situació de migrants i refugiats a Europa i explicant que ja hem entrat en el sisè any de conflicte a Síria. També advoquem per garantir els drets dels menors refugiats, que són els mateixos de qualsevol altre nen o nena, més enllà de qual sigui el seu origen i circumstàncies. També estem mobilitzant recursos perquè es puguin abordar els diferents programes i garantir tots els drets que estan sent vulnerats.

A quants nens afecta aquesta situació i com és possible pal·liar-la?

“A Síria hi ha més de sis milions de nens i nenes que necessiten ajuda”En xifres globals estem parlant de més de vuit milions de nens. En l’actualitat, a Síria hi ha més de sis milions que necessiten ajuda; també als països limítrofs com Líban, l’Iraq, Jordània, Turquia i Egipte. Quan donem el salt d’Europa parlem de prop de 550.000 nens i nenes en situació de necessitat i de veure vulnerats els seus drets. Gairebé 3,7 milions han nascut en el conflicte i solament coneixen la violència, la por i el desplaçament. Estem parlat que un de cada nou nens que tenen l’estatus de refugiat i desplaçat.

En quins països estan intervenint i com?

Des d’UNICEF ja estàvem presents a Líban, Jordània, Síria, Turquia, l’Iraq i Egipte. Però també hem obert el treball en l’anomenada ruta dels Balcans, a Grècia i Itàlia. Evidentment, vam seguir treballant a Síria amb les dificultats i situació de conflicte, advocant per fer arribar els subministraments bàsics d’ajuda humanitària a llocs assetjats on està el conflicte latent, com Madaya a Síria. Quan hi ha hagut un cessament de la violència hem pogut entrar amb combois i prestat l’atenció necessària.

Quines necessitats més urgents estan detectant entre els nens refugiats?

Estem fent especial recalcament en les necessitats bàsiques com a aigua, sanejament, nutrició i salut. I també treballant en programes a futur garantint a les anomenades “generacions perdudes” els sistemes d’educació i fomentant la seva protecció. Treballem principalment a garantir la seva protecció, que és alguna cosa que no podem oblidar des de qualsevol país que ha ratificat la Convecció sobre els Drets del Nen, més enllà d’estatus.

Què succeeix amb els nens que estan arribant sols a Europa?

“Els nens que viatgen solos tenen major risc de ser víctimes d’abús i explotació”Una de les nostres majors preocupacions són els menors que viatgen sols o s’han perdut. La nostra prioritat és que siguin identificats i agilitar els processos de registre, que siguin portats a centres de protecció i acolliment, i mai a centres de detenció. Són nens amb major risc de ser víctimes d’abús, explotació, màfies i tràfic. Segons xifres de 2015, parlem de més de 95.000 nens i nenes en risc d’abús i explotació i, segons la Interpol, un de cada nou nens refugiats i migrants estaven en parador ignorat.

A part de la intervenció d’emergència, com és la labor d’incidència política que desenvolupa UNICEF?

Ja fa tres anys, més de 120 organitzacions humanitàries i agències de Nacions Unides, entre les quals estava UNICEF, van fer una crida urgent per posar fi al conflicte a Síria. Des d’UNICEF estem presents en tots els fòrums a nivell internacional perquè totes les parts busquin un acord d’alto-el-foc i aconseguir la pau. Des de diferents accions i pràctiques, treballem per aixecar les contínues restriccions d’accés urgent de l’ajuda humanitària. També fem campanyes de vacunació, treballem pel retorn dels nens a l’escola i el cessament dels atacs a infraestructures civils, tractant de mantenir la seguretat en escoles i hospitals i assegurant els subministraments d’aigua.

Quantes sol·licituds d’asil de nens hi ha hagut i s’han vist ateses?

En 2015 van sol·licitar asil al voltant de 482.000 nens i nenes, dels quals un 20% (96.500) eren menors no acompanyats. Molts d’ells no coneixen quin serà la seva destinació i des d’UNICEF demanem que no es demori a més de 90 dies l’assignació d’un tutor legal i s’agiliti el registre i trasllat a un país d’asil.

Quines millores consideren que ha d’introduir el sistema d’asil de la Unió Europea?

“En 2015 van sol·licitar asil al voltant de 482.000 nens i nenes”Considerem que la reforma del reglament de Dublín és una oportunitat per garantir un sistema d’asil més just, humà i eficient, vinculat a la protecció dels nens com a prioritat central. Entre les mesures, sol·licitem agilitat en la presa de decisions, que el termini des de l’arribada del petit al seu trasllat passi dels 11 als 3 mesos per afavorir la reunificació familiar i no posar en risc al menor; garantir accés ràpid a la informació sobre com demanar asil i tenir en compte les opinions del nen durant tot el procés; posar a la seva disposició més recursos i professionals; i buscar alternatives a la detenció, perquè cap menor hauria de ser detingut mentre espera l’assignació d’un tutor legal o el seu trasllat a un altre país.

Quines conseqüències per a la infància té un conflicte com el de Síria?

“Hi ha nens que comencen la seva vida en una tenda de campanya en situació d’extrema pobresa”Les conseqüències són moltes sabent la importància d’invertir en els primers anys de vida per garantir el desenvolupament de la persona. Els petits viuen sense la garantia d’un refugi, amb major risc a l’explotació, l’abús i el tràfic, en condicions d’insalubritat, sense accés als aliments adequats, salut i educació. Al trauma i conflictes que han sofert al seu país d’origen, cal sumar el trauma del propi èxode. Restriccions frontereres que han afectat directament a milers de nens deixant-los atrapats enmig del caos, en un estat de salut feble i d’extrema vulnerabilitat. Hi ha menors que comencen la seva vida en una tenda de campanya en situació d’extrema pobresa, tensió, misèria i falta d’oportunitats. Les ànsies d’esperança i els somnis de futur dels adolescents estan sent eliminats pel sofriment i la incertesa. També cal comptar amb la major vulnerabilitat dels nens amb alguna discapacitat.

Com és la vida d’un nen en un camp de refugiats? Difereix de la vida en un camp de trànsit?

Podríem pensar que tots dos són llocs temporals, però els camps de refugiats s’estan convertint en un lloc temporal però a llarg termini, perquè s’estan constituint com a petites ciutats organitzades. El treball d’UNICEF principalment és garantir tots els drets dels nens i nenes en totes les àrees d’atenció, des d’aigua, sanejament, aliments i salut. Però també tractar de reestablecer l’accés a l’educació i treballant la recuperació psicosocial, més enllà de les pròpies ferides físiques.

Des d’UNICEF País Basc, com consideren que la ciutadania pot col·laborar en aquesta crisi de refugiats a Europa?

Ja són molts anys de conflicte a Síria, però demanaria que no ens oblidem d’aquesta població que està sofrint tremendament i que ara la veiem més a prop perquè estan arribant a Europa no sol sirians, sinó també afganesos, iraquians i d’altres nacionalitats. Que aquesta llunyania no ens faci perdre l’empatia i la responsabilitat per treballar conjuntament perquè tinguin una vida digna i un futur com el de qualsevol de nosaltres. Encara que pot quedar fred, necessitem fons per desenvolupar els programes que estem duent a terme. Són molt importants les mobilitzacions ciutadanes i fins i tot la compra d’aliments i subministraments que ajudin al desenvolupament econòmic i local d’aquestes comunitats.


Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions