Grans signatures de moda internacional fabriquen els seus productes en Tamil Nadu, un dels majors centres mundials de confecció i distribució de peces de vestir on nenes i adolescents treballen en condicions infrahumanes que freguen l’esclavitud i el treball forçat. Aquest article descriu les condicions alarmants en les quals treballen aquestes dones i mostra com algunes empreses contribueixen a aquesta situació laboral que frega l’esclavitud sense parar esment a tota la cadena de producció de la roba que venen.
L’informe ‘Flawed Fabrics’ (Teixits defectuosos) posa de nou de relleu la irresponsabilitat de les empreses de roba que contribueixen al fet que nenes i adolescents treballin sense contracte, privades de llibertat i en condicions insalubres més de 68 hores a la setmana per 1,3 euros diaris. L’estudi ha estat realitzat pel Centre de Recerques sobre Empreses Multinacionals (SOMO), una xarxa holandesa de recerca independent i sense finalitats de lucre que treballa en temes socials, ecològics i econòmics relacionats amb el desenvolupament sostenible, i l’ONG holandesa The Índia Committee of the Netherlands (impulsora de la campanya “Roba Neta”).
Condicions laborals alarmants
Nenes i adolescents treballen a Índia per 1,3 euros diaris amb jornades de 68 hores a la setmana, durant els 365 dies de l’any
Desenes de milers de nenes i adolescents, algunes amb amb prou feines 15 anys, representen el 60% dels 400.000 treballadors del sector tèxtil en l’estat de Tamil Nadu, situat en l’extrem sud-est d’Índia. Treballen per 1,3 euros diaris amb jornades de 68 hores a la setmana, durant els 365 dies de l’any. Ho fan sense contracte, en un ambient insalubre, sense drets bàsics com la prestació en cas de malaltia o l’afiliació sindical. Són clares condicions laborals d’explotació laboral i violació dels drets humans.
L’informe revela també que les nenes i adolescents són atretes mitjançant enganys i falses promeses a les gairebé 1.600 factories tèxtils d’aquesta regió índia. La majoria de les joves d’entre 14 i 20 anys pertanyen a la casta dels dalit o “intocables”, la més baixa del país, considerada impura i dedicada a tasques marginals amb miserables salaris. Per reclutar-les, les empreses acudeixen a les zones més pobres i convencen als pares perquè enviïn a les seves filles a treballar, prometent-los bon salari, opcions d’escolarització, tres menjars diaris i una paga extra als tres anys per pagar el seu dot i contreure matrimoni.
La principal dificultat per lluitar contra l’explotació vinculada al comerç tèxtil és la falta de transparència en la cadena de producció, que impedeix conèixer a les empreses intermediàries i exigir responsabilitats.
És recomanable mirar les etiquetes que apareixen en les peces de vestir. Les queixes són freqüents perquè cada vegada són més i més llargues, però no s’atén al que diuen i estan parlant del lloc de fabricació d’aquesta peça.
Un consell és comprar productes de fabricació nacional o en països on es tingui la certesa que no es vulneren els drets dels treballadors, no hi ha explotació infantil i les condicions laborals són dignes.
I sempre es pot comprar en tendes de comerç just. A Espanya hi ha un total de 140 tendes i punts de venda d’aquest tipus de comerç i 13 tendes on line, gestionades per les organitzacions de la Coordinadora Estatal de Comerç Just.
