No ho tenen fàcil, però un a un van superant cada obstacle. En tot cas, és qüestió de temps. Les dones a Índia, especialment a les zones rurals, experimenten canvis en les seves vides gràcies a programes de salut, apoderament i estalvi, que els permeten accedir a microcrèdits per engegar els seus propis negocis. Així aconsegueixen millorar les seves expectatives i tenir veu en les seves comunitats i famílies. No és sol progrés, sinó justícia. No hi ha justícia sense igualtat. Mans Unides ho recorda en la seva campanya d’aquest any i aquestes dones són el millor exemple.
La dona a Índia
En alguns llocs d’Índia, ser dona és menys que gens. No compten amb el reconeixement de les seves famílies i, fins i tot, moltes es desfan d’elles abans de néixer. Nacions Unides calcula que al país falten 50 milions de nenes a conseqüència de feticidios, infanticidis i feminicidios. Índia és un país de majoria masculina. Per cada 1.000 homes, hi ha 906 dones. Els espais públics estan dominats per ells. En els privats, el seu poder s’intueix.
Els espais públics d’Índia estan dominats pels homes i en els privats, el seu poder s’intueix
La societat patriarcal les engoleix i la situació s’agreuja entre les dones de les castes més baixes i descastadas, un sistema discriminatori que, malgrat ser abolit en la teoria, segueix vigent en la pràctica. És el karma, prescriu la tradició. El que es fa en el present té un efecte positiu o negatiu en el futur. I el que és pitjor: determina la casta en la qual es naixerà en la següent vida. És la llei.
Índia atrapa al turista, però sobretot, a les dones. El seu naixement es rebutja, el seu matrimoni es pacta i la seva vàlua, s’ignora. Solament si són sogres es guanyen l’oportunitat de tenir poder, això sí, a costa d’exercir-ho sobre una altra dona. Queden al seu servei, en condicions de semiesclavitud, els qui es casen amb el seu primogènit. La nora ha de complir els seus desitjos, satisfer les seves necessitats i, si ella ho decideix, parir o interrompre l’embaràs. No hi ha dret a rèplica. No hi ha opció. No hi ha vida.
Salut, apoderament i mercat laboral
País de contrastos, a un costat, Índia abraça grans urbs, negocis que prosperen, recerca que despunta, tecnologia pròpia i, en definitiva, projecció. A l’altre, acumula la major concentració de persones pobres del món. Més de la meitat de la seva població, el 53,7%, està en situació de pobresa multidimensional, això és, sofreix manques en educació, salut i nivell de vida. Índia ocupa el lloc 136º en l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH). Un altre índex, el de desigualtat de gènere (IDG), destaca una discriminació alta en salut reproductiva, apoderament i mercat laboral. Índia té un IDG de 0,610. Espanya, de 0,103.
Una de cada tres persones pobres de tot el món viu a Índia, en la seva majoria, dones. Est és l’escenari on Mans Unides treballa cada dia, on baralla per col·locar-les en el lloc que les correspon; on, dins de la norma, confirma l’excepció. “La nostra prioritat és estar al costat dels més pobres entre els pobres”, subratlla la presidenta de l’organització, Soledad Suárez.
- Salut
En Uttar Pradesh resideixen uns 200 milions de persones. Podrien ser més. És l’estat amb major nombre d’habitants de tot el país i amb menor desenvolupament socioeconòmic. Sobretot a les zones rurals. Mans Unides recolza programes de prevenció sanitària i salut. Amb el seu suport, l’hospital de St. Mary, a nou quilòmetres de Benarés, atén a unes 40.000 persones, la majoria dones. Més de 20 llogarets tenen coberts els serveis de salut.
A les zones allunyades, es capacita a matrones (dais) per atendre a les dones fins que, en vehicle o amb bicicleta, es desplacen a l’hospital per donar a llum. També aprenen a prendre les regnes del part una vegada que comencen les contraccions i no hi ha temps d’arribar al centre. Es realitzen reunions mensuals amb embarassades a els qui es resolen els seus dubtes, s’explica la importància de la vacunació i, en un país amb una taxa de malnutrició infantil que frega el 50%, es transmet la importància de la lactància materna, especialment, en les primeres hores de vida. S’imparteixen classes d’higiene a nenes i adolescents, les hi anima a preguntar i, sobretot, obtenen respostes.
- Apoderament
És l’aspecte clau cap a la igualtat. L’apoderament enforteix a les dones, les dota de consciència sobre el seu paper en la societat i les anima a reivindicar els seus drets. Per aconseguir-ho, treballadores socials recorren els llogarets i grups de teatre representen obres en les quals arriben a dones que, al no saber llegir ni escriure, solament d’aquesta manera coneixen les conseqüències del matrimoni primerenc o la importància de la inclusió financera. “Després de les obres, les dones estan més motivades, s’interessen més pels programes, pregunten i estableixen grups”, explica el coordinador d’aquests projectes.
En el cas de les adolescents, les hi instrueix en la cura personal i en les conseqüències del matrimoni. Un dels objectius és retardar els enllaços fins que, almenys, siguin majors d’edat. Si es fa així, entre altres qüestions, s’eviten els riscos que implica l’embaràs per les més joves. Elles comparteixen els seus coneixements amb les petites i ajuden a difondre noves pautes d’actuació que, abans de res, els beneficiïn a elles.
- Mercat laboral
L’accés al mercat laboral normalitzat no és fàcil per a les dones. Les castes no es poden barrejar, encara que es fa els ulls grossos en el servei domèstic. Sempre amb una superioritat clara de qui paga. Per això es fomenten els grups d’estalvi o autoajuda, agrupacions de dones que aporten el que poden a un fons comú que s’empra perquè cada dona engegui el seu propi negoci. En alguns casos, els diners s’estalvia i es presta entre els qui formen el grup, però altres vegades s’espera fins a acumular una quantitat suficient per obrir un compte en un banc i obtenir un crèdit de l’entitat, que rep tot el grup.
Les pròpies dones porten els llibres de comptabilitat i anoten les entrades i sortides de diners, que donen forma a petits comerços com a llibreries, tallers tèxtils o criaderos de cucs de seda. Gràcies a aquestes activitats, les dones contribueixen a l’economia familiar i s’afavoreix que els fills acudeixin al col·legi en descarregar-los de l’obligació d’ajudar en tasques del camp o unes altres que generin ingressos en la llar.
