Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Entrevista

Enrique Fernández Segòvia, director d’operacions de Bombers Units Sense Fronteres

Només 36 hores després del terratrèmol, el nostre equip ja treballava a Haití sota els enderrocs
Per EROSKI Consumer 6 de febrer de 2010
Img efs
Imagen: CONSUMER EROSKI

Sempre alerta. Així viuen els voluntaris de Bombers Units Sense Fronteres (BUSF). Per això van ser els primers a reaccionar després del terratrèmol que va assolar Haití fa diverses setmanes. El director d’Operacions de BUSF, Enrique Fernández Segòvia, explica que aquesta resposta no és fortuïta, sinó el resultat d’un excel·lent treball de formació i coordinació al llarg de tot l’any. Almenys dos equips de persones i el material suficient es mantenen sempre a punt per a acudir de manera simultània, si fos necessari, a dos llocs diferents. És una tasca dura, però “els treballs de rescat segueixen un protocol que coneixen i apliquen a la perfecció tots els rescatistas de BUSF”, subratlla Fernández Segòvia.

Bombers Units Sense Fronteres va ser la primera ONG espanyola que va partir cap a Haití, amb un contingent format per vuit bombers rescatistas de Madrid i Huelva. Quin panorama van trobar en arribar?

Els companys desplaçats fins a Haití van arribar quan encara s’intentava assimilar l’ocorregut. A penes s’havia decidit res, a causa del fort xoc viscut hores abans. En aquests moments, no se sabia ni per on començar a treballar. En haver coordinat prèviament la nostra sortida amb diverses institucions i amb l’Oficina Tècnica de Cooperació (OTC) de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) a República Dominicana, el pas del nostre contingent fins a la zona assignada de treball va ser immediat, secundat per via aèria per l’exèrcit xilè de Nacions Unides. Només 36 hores després del terratrèmol, el nostre equip ja treballava sota els enderrocs de l’hotel Montana.

En quines condicions treballa el personal de BUSF a Haití?

“L’adrenalina manté en guàrdia i permet treballar durant llargs períodes de temps”

Els primers dies es va treballar pràcticament en torns de 24 hores, només es feien petits relleus per a prendre una mica d’aire i reposar forces. La calor, unit al treball de desenrunament i les peces i mitjans de protecció que utilitza l’equip de rescat obliguen a dosar les forces, però l’adrenalina manté en guàrdia i permet treballar durant llargs períodes de temps.

Quina és la seva labor? Treballen en una zona concreta?

Els comitès d’emergències nacionals o la pròpia ONU ens assignen la zona en la qual treballem, no la seleccionem nosaltres. Així ha de ser per a una millor coordinació de tots els equips internacionals presents en terreny.

Com es coordinen les tasques de rescat?

Es treballa des d’Espanya en coordinació amb els equips a Port-au-Prince, però és l’equip que està en terreny qui pren les decisions més immediates. Els treballs de rescat segueixen un protocol que coneixen i apliquen a la perfecció tots els rescatistas de BUSF, per la qual cosa el treball és bastant fluid.

En què consisteix aquest protocol? Com aconsegueixen arribar poques hores després del desastre?

“Mantenim a diversos grups preparats durant diferents etapes de l’any perquè puguin partir immediatament”

És un treball que suposa diversos anys de preparació i, en línies generals, consisteix a mantenir a diversos grups preparats durant diferents etapes de l’any perquè puguin partir immediatament. El material també està sempre preparat per a facilitar una sortida ràpida, fins i tot, encara que es donin dues situacions d’emergència simultànies. De manera paral·lela, s’inicien les gestions de coordinació tant amb institucions espanyoles com al país afectat. Aquest procés suposa una preparació específica per a garantir una intervenció eficaç i amb un perfecte seguiment en tot moment. Requereix una gran dedicació durant tot l’any.

Quina part és la més complicada?

L’arribada de l’equip, els gossos i el material en condicions de seguretat i en la major brevetat possible a la zona de treball. Cada minut compta.

La rapidesa en l’actuació és vital?

Tant o més que la rapidesa, és fonamental la coordinació. No es pot intervenir en aquesta mena de situacions sense que totes les institucions implicades tinguin coneixement de l’equip que desplaça una organització, el material, l’especialització i la zona de treball. És imprescindible perquè els equips de rescat i ajuda puguin tenir major fluïdesa en les seves activitats. A partir d’aquí, compte la rapidesa, com és lògic, ja que el temps corre en contra de les víctimes.

Havien participat amb anterioritat en una actuació similar a la d’Haití?

“El terratrèmol d’Haití ha estat l’episodi més catastròfic quant a número de morts i falta d’infraestructures”

Desgraciadament, hi ha hagut altres terratrèmols bastant devastadors, com el de l’Iran (2003), el Pakistan (2005), Pisco (el Perú, 2007) o el tsunami del sud-est asiàtic (2004), entre altres. Però sens dubte aquest ha estat l’episodi més catastròfic de tots, quant a número de morts i falta d’infraestructures.

A Haití es van unir membres del Grup d’Intervenció en Catàstrofes, de la filial peruana de BUSF. De nou, destaca la importància de la coordinació.

La Xarxa Iberoamericana de Bombers Units va néixer per a aquesta fi. Pretén atendre catàstrofes de manera immediata a Carib, Centreamèrica i la resta de països d’Iberoamèrica, mentre els nostres equips arriben des d’Espanya. Tenim delegacions al Perú, Bolívia, Nicaragua, Guatemala i l’Argentina i representació en diversos països més. Aquesta col·laboració és de summa importància per a disposar de molts més mitjans quan afrontem una gran catàstrofe natural. La seva eficàcia i aportació ha quedat palesa en els últims anys.

Tot el personal voluntari està en actiu? Quins requisits ha de complir?

“Els qui treballen en una crisi humanitària provocada per la naturalesa han de tenir clars els seus objectius i les situacions extremes que poden viure”

Hi ha una sèrie de normes bàsiques i ètiques que tot cooperant ha de complir, no sols en BUSF. A partir d’aquí, aquesta és una dedicació que exigeix una determinada formació i, per què no dir-ho, vocació. Totes les persones que treballen en una crisi humanitària provocada per la naturalesa han de tenir clars no sols els seus objectius, sinó les situacions extremes que poden arribar a viure.

Com ha indicat abans, es traslladen amb gossos ensinistrats en la localització de persones soterrades amb vida. S’encarrega BUSF del seu ensinistrament i manteniment?

Comptem amb la inestimable col·laboració de la Unitat Canina de l’Ajuntament de Huelva, però al marge de la seva pròpia formació i preparació, que és d’elit, realitzem simulacres i maniobres periòdiques per a treballar la coordinació dels equips.

Abans ja havien treballat a Haití, en el districte de Miragoane, després del pas de quatre huracans pel Carib. Participaran també en les tasques de reconstrucció o és ràpid per a parlar del futur?

En l’actualitat, i en paral·lel a la nostra intervenció en matèria d’atenció mèdica, obtenció i distribució d’aigua potable, hem iniciat els estudis per a l’enfortiment del servei de l’Hospital General de Port-au-Prince, amb l’enviament de dues ambulàncies equipades i el reforç dels seus serveis d’atenció urgent i restabliment permanent del servei d’aigua.

Han notat que en aquesta ocasió hi ha hagut una major implicació a causa de la magnitud de la catàstrofe?

Tenim la sort que els nostres voluntaris mantenen sempre aquest ritme de treball, però sí s’ha viscut amb més intensitat donada la magnitud del desastre. Ho hem notat en la gent i en les institucions, que s’han bolcat amb Haití.

La majoria dels ciutadans de Port-au-Prince i habitants d’Haití, en general, s’han quedat sense sostre, però en quina situació es troben allí els voluntaris i cooperants?

Els nostres cooperants es traslladen amb els seus propis mitjans per a pernoctar i descansar en els seus torns, així com els seus propis aliments, però la família de Nadine, la gerent de l’hotel Montana que vam poder rescatar amb vida, ens ha cedit un habitatge per als nostres voluntaris durant el temps que romanguin a Port-au-Prince. Aquest tipus de gestos no tenen preu en les circumstàncies que emboliquen al país.