Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Es compleix una dècada del devastador pas de l’huracà “Mitch” per Centreamèrica

Més de 19.000 persones van morir o van desaparèixer i va haver-hi 2,5 milions de damnificats
Per mediatrader 22 de octubre de 2008

El 22 d’octubre de 1998 l’huracà “Mitch” va assolar Centreamèrica. La força de l’aigua va destruir carreteres, va deixar la regió incomunicada i es va portar per davant centenars de milers d’habitatges. “Mitch” va causar 9.975 morts i 9.062 desapareguts, i gairebé dos milions i mitjà de damnificats. Nicaragua i Hondures van ser els països més afectats. La vulnerabilitat institucional, ambiental, política i social en aquests països va configurar un brou de cultiu que va multiplicar els efectes del cicló.

Quan es produeixen aquest tipus de desastres “la resposta humanitària és necessària i fonamental per salvar vides i alleujar el sofriment humà, però és insuficient si volem actuar sobre les causes que porten a aquestes situacions de desastre. Per això és necessari integrar la reducció de riscos i prevenció de desastres en les polítiques i plans de desenvolupament i humanitaris”, explica María Jesús Esquerre, responsable de gestió de riscos i acció humanitària d’Ajuda en Acció.

Aquesta ONG recorda que, segons l’ONU, per cada euro invertit en prevenció s’estalviarien set en ajuda humanitària i, sobretot, en sofriment humà i pèrdues econòmiques que aquestes situacions provoquen en les poblacions afectades. Al seu judici, els governs dels països afectats, les agències i organitzacions de cooperació internacional han de dedicar esforços i recursos per garantir que la reducció de riscos i la prevenció de desastres constitueixen una prioritat en les agendes polítiques.

Haydeé Castillo, responsable dels projectes d’Ajuda en Acció a l’àrea de desenvolupament de Nova Segòvia (Nicaragua), assenyala que “l’huracà ‘Mitch’ va ser un fenomen natural que va posar de manifest els alts nivells de vulnerabilitat institucional, ambiental, política i social de Centreamèrica”. Per tant, “va evidenciar que el model polític i econòmic de fer desenvolupament més aviat estava aguditzant la pobresa i, per tant, la vulnerabilitat”.

Mentalitat preventiva

Aquesta ONG destaca la importància de tenir una mentalitat preventiva, harmonitzar cada acció amb el medi ambient i els recursos naturals per construir espais més segurs i sostenibles. Avui moltes comunitats han après a configurar els seus plans i comitès de prevenció de desastres.

Un exemple de l’aplicació de la política de reducció de riscos és la comunitat de Sant Pablo, en Nova Segòvia. Ajuda en Acció indica que després del pas del “Mitch” es va dur a terme en aquesta zona un projecte de reasentamiento de la comunitat en un entorn segur en coordinació amb diferents actors, entre ells, la pròpia població afectada, el govern local i nacional, les agències de Nacions Unides i altres ONG. “Deu anys després, aquesta població compta amb cases segures que ells mateixos van aixecar respectant les seves tècniques de construcció”, assegura l’organització.

A més, s’han desenvolupat projectes de seguretat alimentària, creant les seves pròpies capacitats econòmiques productives. La diversificació dels cultius ha permès, d’una banda, evitar la desforestació dels sòls (el que afavoreix a la prevenció de regs) i, per un altre, millorar el seu nivell de nutrició.

Des que el cicló va passar per Hondures i Nicaragua, també s’han implementat projectes vinculats amb educació, com la promoció de l’accés a l’escola, dotació de material a milers de nens, programes d’educació per a adults, beques, formació d’educadors, i fins i tot activitats recreatives i de teràpia psicològica.