Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Es pot acabar amb la gana al món?

Acabar amb la gana requereix invertir diners, però també millorar les tècniques agrícoles i garantir l'accés a aigua potable
Per Azucena García 27 de març de 2012
Img acfmauritania
Imagen: © François Lenoir/ACF-Mauritania

Acabar amb la gana al món és possible. Sahel i la Banya d’Àfrica són tan sol dos dels casos més urgents, que recorden cada dia la necessitat d’actuar, encara que els mitjans de comunicació no ho destaquin amb la mateixa freqüència. En ambdues zones hi ha pobresa, desnutrició, malnutrició, drames personals i globals que, no obstant això, es poden pal·liar. La inversió econòmica és fonamental, però sobretot, cal aconseguir donar a la població les eines que necessita perquè, una vegada superada la situació, mantingui unes condicions de vida dignes, les mateixes que tots pretenem cada dia.

Acabar amb la gana a través de l’agricultura

Àfrica depèn sobretot de la terra. No obstant això, les sequeres en uns casos, les inundacions en uns altres, una incorrecta aplicació de tècniques agrícoles o la falta d’aquestes agreuja una situació de per si mateix molt greu. Això es tradueix en milions de persones que amb prou feines tenen la possibilitat de menjar una vegada al dia, però es pot fer alguna cosa?

La resposta és afirmativa. Tal com van exposar els participants de la V Jornada Dret a l’Aigua i Sanejament, organitzada per ONGAWA amb el títol “Aigua i alimentació, per dret”. En aquest esdeveniment, es va posar de manifest la importància de millorar la qualitat de l’aigua per reduir el nombre de morts al món, però sobretot, es va llançar un missatge d’esperança i es van destacar les pautes per reduir les taxes de desnutrició al món.

La lluita contra la gana exigeix millorar la gestió de l’aigua per produir aliments suficients

Beatriz Beekman, representant de la FAO a Espanya, assegura que en l’actualitat “produïm el doble del que necessitem” i, a aquest ritme, fins i tot serà necessari augmentar la producció a causa de l’increment de la població. Per això, es posa l’accent en un millor aprofitament dels aliments, però sobretot, és necessari apostar per pràctiques agrícoles sostenibles i per la formació dels agricultors.

En aquest aspecte, l’aigua és fonamental. La FAO estima que l’èxit en la lluita contra la gana depèn d’un millor ús d’aquest ben. Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l’Aigua, el passat 22 de març, el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, va defensar que una millor gestió de l’aigua és bàsica per produir aliments suficients per a tota la població.

Gana i canvi climàtic

El canvi climàtic és una amenaça per a l’agricultura. Sequeres i inundacions són algunes de les principals conseqüències. La falta de pluges minva la qualitat de la terra i l’aigua que s’emmagatzema en els aqüífers, mentre que l’abundància deixa inservibles grans extensions de terreny.

Tots els ciutadans poden col·laborar per pal·liar els efectes del canvi climàtic, ja que l’actual estil de vida influeix en la seva evolució. Frenar l’avanç d’aquest fenomen suposaria reduir la possibilitat de catàstrofes naturals i, per tant, dels seus efectes.

Entre aquests destaquen els citats: les sequeres i les inundacions. En el cas de l’escassetat de pluges, la falta d’aigua influeix en la competència per aquest bé, la qual cosa redunda en una disponibilitat limitada de l’aigua. Aquesta situació requereix, segons la FAO, usar els recursos amb més eficàcia, protegir els recursos hídrics, reutilitzar i reciclar l’aigua i recórrer a tècniques com la dessalinització i tecnologies d’irrigació en petita escala per a l’agricultura.

Posar fi a l’apropiació de terres

Des d’Intermón Oxfam, Lourdes Benavides reclama la fi de l’apropiació de terres, una tendència que en els últims anys ha augmentat i que suposa arrabassar el terreny als agricultors que depenen d’ell per l’autoabastecimiento.

L’apropiació de terres implica la venda de grans extensions a inversors privats, que expulsen d’aquest territori als petits agricultors. “Les terres s’adquireixen als països del Sud com a inversió, per especular. No són terres que s’aprofitin, ja que no estan en ús”, assenyala Lourdes Benavides.

L’augment de la població es tradueix en una major necessitat d’aliments, la qual cosa incrementa la pressió sobre les terres i, per tant, l’apropiació d’aquestes. No obstant això, els terrenys s’empren per a altres finalitats, com la producció d’agrocombustibles. Es calcula que fins al moment s’ha acordat la transacció de 203 milions d’hectàrees, localitzades en la seva majoria a Àfrica, just on més aliments es necessiten.

Gana, desaprofitament d’aliments i pujada de preus

El desaprofitament d’aliments és una altra de les claus per combatre les taxes de desnutrició. Cada any es malgasten fins a 1.300 milions de tones d’aliments, la tercera part dels aliments produïts. Aquesta dada sorprèn, sobretot, en un context on més de 900 milions de persones a tot el món passen gana.

Tristram Stuart, autor del llibre ‘Balafio’, assegura que “es malgasta més menjar al món de la qual podrien consumir totes les persones famolenques“. El títol d’aquesta obra és significatiu i convida a reflexionar sobre les pautes de consum. “Balafiar menjar és l’equivalent de treure menjar de les boques dels pobres a escala global“, defensa.

Quant a la pujada del preu dels aliments, un altre dels aspectes fonamentals que influeixen en les taxes de desnutrició, Stuart posa un exemple molt clar: “Quan comprem menjar, per exemple, pa, estem interactuant al mercat global del blat (…). Si nosaltres, als països rics, balafiéssim menys pa i per tant, compréssim menys blat al mercat mundial, quedaria més quantitat disponible per a les persones a Àfrica i Àsia, que passen gana, i que compren el blat al mateix mercat mundial”.