Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Espanya va rebre 3.414 peticions d’asil en 2011, enfront de les 56.000 de França o les 53.200 d’Alemanya

La dada situa al país en el lloc 24 de la UE en sol·licituds rebudes per cada milió d'habitants
Per mediatrader 20 de juny de 2012

Espanya va rebre 3.414 peticions d’asil l’any passat, enfront de les més de 56.000 de França o les 53.200 d’Alemanya, la qual cosa situa al país en el lloc 24 dels membres de la Unió Europea (UE) en peticions rebudes per cada milió d’habitants. Aquestes dades es recullen en el X Informe anual de la Comissió Espanyola d’ajuda al refugiat (Cear), que reflecteix un descens del 65% en les sol·licituds de protecció internacional a Espanya en l’última dècada.

El responsable d’incidència política de l’organització, José Antonio Rubio, i la secretària General, Estel Galán, van atribuir aquestes xifres a l’ús del dret d’asil a Espanya com un mecanisme de control de la immigració i a l’externalización de les fronteres. En roda de premsa al costat del president de CEAR, Carlos Berzosa, Rubio va explicar que la tendència en les sol·licituds de protecció és “regressiva”, encara que l’any passat van augmentar un 24,4%, alguna cosa “anecdòtic” perquè es deu a l’acolliment de presos cubans alliberats per acord entre Espanya i Cuba.

Del total de sol·licituds registrades l’any passat, 2.693 van tenir lloc en territori nacional, 344 en llocs fronterers, 261 en Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i 116 en ambaixades. Els grups de sol·licitants més nombrosos van ser els procedents de Costa d’Ivori (550), Cuba (440) i Nigèria (259). Segons l’informe, durant 2011 es van admetre a tràmit 2.712 sol·licituds, el 84,5% de les cursades, mentre que es van denegar 392, totes tramitades en fronteres i als Centres d’Internament, on segons el parer de CEAR, s’empra “un ús abusiu” de la falta de versemblança del testimoniatge com a causa de denegació. “Aquesta decisió de denegar les sol·licituds presentades en frontera respon únicament a un objectiu ben precís: l’enduriment de les condicions d’entrada a Espanya i la seva repercussió en la gestió dels fluxos migratoris”, explica l’informe.

Pel que es refereix a Ceuta i Melilla, CEAR denúncia que s’han convertit en “dos casos paradigmàtics de la implementació d’estratègies orientades a provocar un descens en la petició d’asil”, ja que des de 2010 es va restringir l’accés a la Península d’els qui tenien admesa a tràmit la sol·licitud per evitar un “possible efecte anomenada” cap a les ciutats autònomes. No obstant això, 3.345 persones van entrar irregularment a Ceuta i Melilla en 2011, un 50% més que en 2010 malgrat la implantació d’aquesta mesura, mentre les sol·licituds d’asil queien solament a Ceuta, un 36%.

Encara que unes vuit de cada 10 sol·licituds s’admeten a tràmit, solament una d’elles obté el reconeixement final. El 9,5% dels sol·licitants en 2011, 326 persones, van obtenir així l’estatut de refugiat a Espanya, mentre que el 17,4% (595 persones) van rebre protecció subsidiària. En total, 2.512 persones, el 73,5% dels sol·licitants, no van obtenir la protecció que demanaven. Amb tot, s’ha incrementat un 33,1% l’índex de reconeixement de la condició de refugiat i la protecció subsidiària ha crescut un 69,5% respecte de 2010, encara que CEAR incideix que els percentatges “són molt baixos”.