Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Esportistes sense barreres

Els esportistes amb discapacitat han acumulat premis al llarg de 2009, però el seu reconeixement és encara escàs

Img rafabotello Imatge: Rafa Botello

En 2009 han collit grans triomfs. Els esportistes paralímpics acomiaden l’any amb satisfacció i un bon nombre de trofeus en les prestatgeries. Però no són tan coneguts ni reconeguts com els grans fitxatges de certes disciplines, ni signen contractes milionaris. El seu premi és l’orgull de saber-se guanyadors en la societat perquè han trencat nombroses barreres. Són esportistes amb discapacitat, però no incapacitats.

Ganes de superació

Grans figures de l’esport els noms del qual es coneixen menys del que seria desitjable. Richard Oribe, Juanjo Méndez, Esmeralda Sánchez, Jessica Castellano, Jon Santacana, Javier Soto o Rafael Botello acumulen premis, hores d’entrenament i grans dosis d’esforç i superació, però són desconeguts per a molts.

/imgs/2009/12/rafabotello2-articulo2.jpg

Rafa Botello és un atleta català que practica esport en cadira de rodes. Va començar al maig de 2003, “després d’un accident de bicicleta el 29 d’agost de 2002”. “Vaig començar gràcies a un noi de la meva comarca que practicava atletisme en cadira de rodes i em va ajudar amb el material”, rememora. Feia tres anys que es dedicava a aquest esport de manera amateur, però la cadira d’atletisme li va donar “l’oportunitat de continuar aquest somni”. L’esport li ha aportat “tot”. Li ha permès conèixer a persones del món sencer, competir en tots els continents “habitats” i “viure d’alguna cosa que va començar com un hobby, però que avui dia és un treball”.

L’apassiona l’atletisme perquè és un esport sa, divertit i fàcil de practicar. Aquesta passió li va portar a participar al novembre en la Marató de Nova York, on va quedar entre els 12 primers classificats. Per a Rafa, com li agrada que li cridin, va suposar “prestigi, felicitat i nous patrocinadors” ja que, si bé és una carrera oberta, molt pocs atletes prenen part en ella amb les condicions de ‘Wheelchair Athlete’ (atleta en cadira de rodes). “Al costat del de Londres, és la millor marató. I és un orgull que es fixin en el meu i decideixin convidar-me”, explica.

Amb 12 anys, Javier Soto, Millor esportista sord del Segle XX, ja practicava cinc esports a l’escola

Igual d’orgullós se sent Javier Soto, guardonat com el Millor esportista sord del Segle XX i guanyador d’una medalla de plata en l’I Campionat del Món d’Atletisme per a sords (subcampió mundial de 1.500 metres). Atresora 100 trofeus i més de 200 medalles. Amb 12 anys, ja practicava cinc esports a l’escola: futbol, atletisme, bàsquet, tennis i natació. “Sempre m’ha agradat molt l’esport i se’m donava bé, per això era difícil triar un”, detalla.

En començar el batxillerat va reduir la pràctica a dues disciplines, futbol i atletisme. Llavors va arribar el moment de prendre la decisió: “Vaig haver de triar un esport per a poder compaginar-lo amb els estudis, que abans de selectivitat es van fer més durs”. Els seus esports preferits eren l’esquí i el futbol, però va sospesar els avantatges de l’atletisme -“més llibertat, contacte amb la naturalesa, individualitat”- i es va decantar per ell.

Amb 19 anys van començar les competicions professionals, dedicat ja en exclusiva a l’atletisme, i així es manté en l’actualitat. Entrena amb Antonio Serrano, a Madrid, “en un grup d’atletes d’elit, com Juan Carlos Higuero, Javier Guerra, Chema Martínez o Juan Carlos de l’Ossa”. És un més.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions