Imagen: Penny Mathews
El 8 de setembre de l’any 2000 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració del Mil·lenni. En ella, es van establir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, entre els quals destaca la lluita internacional pel desenvolupament i l’erradicació de la pobresa. Segons recorda l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), “dins dels valors i principis d’aquesta Declaració del Mil·lenni, se cita expressament a la cooperació internacional com un dels instruments bàsics per resoldre els problemes internacionals de caràcter econòmic, social, cultural o humanitari”. Per aquesta raó, el passat any es va triar el 8 de setembre com a Dia del Cooperant. Una data que és motiu de celebració per a uns i de reivindicació per a uns altres, però que serveix d’excusa, en tots dos casos, per fer balanç.
S’estima que al voltant d’1.400 cooperants espanyols exerceixen la seva labor en una mica més de 60 països del món. El 14 de maig del passat any van acollir expectantes l’entrada en vigor de l’Estatut dels cooperants. Es va presentar com una eina eficaç per regularitzar la seva situació i atendre una demanda que arribava amb vuit anys de retard. No obstant això, setze mesos després és moment d’analitzar els avanços que realment ha aconseguit aquesta normativa i els aspectes que queden encara pendents de desenvolupar.
“S’ha avançat, encara que ens hagués agradat anar més ràpid en algunes qüestions”, reconeix l’AECI
Un dels col·lectius més crítics en aquest sentit ha estat l’Associació Professional de Cooperants (APC), que s’ha despenjat de la celebració per considerar que el nou Estatut s’ha elaborat i aprovat “sense la consulta directa amb els afectats” i que ha deixat fora als cooperants contractats per l’AECI o organismes internacionals, entre uns altres. Des de la pròpia AECI, no obstant això, es fa un balanç positiu, encara que es reconeix que en alguns aspectes hagués estat desitjable una major celeritat. “S’ha avançat, encara que ens hagués agradat anar més ràpid en algunes qüestions”, precisa el vocal assessor de la Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional, Enrique de l’Olmo.
“El balanç és, sens dubte, positiu perquè s’han reconegut les especificitats pròpies de les persones cooperants”, considera la CONGDE
Per la seva banda, el vocal d’Acció Humanitària de la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament d’Espanya (CONGDE) , Ricardo Angora, fa també “un balanç, sens dubte, positiu perquè s’han reconegut les especificitats pròpies de les persones cooperants”. L’Estatut era una reivindicació històrica de la CONGDE, que pretenia des de fa temps la regulació d’un sector i una activitat sense legislació pròpia. En la seva opinió, aquest instrument permet un marc d’estabilitat, seguretat i garanties en la protecció social i laboral dels i les cooperants, gràcies al treball continuat que s’ha dut a terme en aquests mesos. “De fet -prossegueix Angora-, el 25 de gener es va publicar l’Ordre Ministerial per la qual es desenvolupa el Reial decret que estableix l’Estatut dels Cooperants”.
En aquesta Ordre es regulen els procediments relatius al Registre d’ONGD, el confirmo oficial per part de l’Administració de les certificacions de l’activitat laboral de les persones cooperants i l’acord complementari de destinació, un document que ha d’adjuntar-se al contracte laboral i que proporciona una major seguretat jurídica. Fins al moment, s’han donat d’alta en el Registre una mica més de 6O organitzacions i s’han dipositat 335 acords complementaris de destinació, en els quals es recull el país i territori concret en el qual es va a treballar, una descripció del projecte i la data d’inici i finalització del mateix.
Segur Col·lectiu
Durant l’elaboració de l’Estatut dels Cooperants, una de les principals reclamacions de les ONG va ser la concertació d’un segur col·lectiu que substituís al segur metge tradicional contractat per cada entitat. Després d’aconseguir-ho, es va fixar un termini de sis mesos per incloure als Pressupostos Generals de l’Estat una partida per afrontar els costos del segur i crear, si fos necessari, un fons de previsió. En l’actualitat, s’ha convocat el procés de licitació per seleccionar a la companyia d’assegurances que s’encarregarà de la gestió de les pòlisses i s’ha creat el citat fons per cobrir pagaments durant aquest període transitori. És a dir, fins que l’AECI s’encarregui de la concertació del segur col·lectiu, cada entitat promotora de la cooperació que hagi manifestat per escrit la seva intenció d’adherir-se a aquest, és responsable d’assegurar als seus cooperants, però pot demanar a l’AECI una ajuda de fins al 50% de les cosines.
Les ONG critiquen que el cost de les pòlisses hagi de ser assumit a parts iguals entre l’AECI i les organitzacions
Ricardo Angora (CONGDE) lamenta que, entre unes coses i unes altres, “aquest segur col·lectiu porta ja un retard d’un any en la seva constitució” i censura també que, finalment, no vagi a ser assumit en la seva major part per l’Administració, sinó a parts iguals entre aquesta i les ONG, “la qual cosa suposa una gran càrrega financera per a les organitzacions”. “Un altre dels aspectes que no han estat desenvolupats per l’Ordre Ministerial és la inclusió en el segur col·lectiu de la cobertura de l’educació dels fills de les persones cooperants, la càrrega dels quals, malgrat ser una responsabilitat de l’Administració, recau per complet en les ONG”, critica.
El que sí ha quedat regulat i aprovat és el capital mínim assegurat i les despeses subvencionables, que són la pèrdua de la vida i la invalidesa permanent, en qualsevol dels seus graus; una atenció mèdica i hospitalària similar a la cobertura a la qual es té dret a Espanya; l’atenció psicològica o psiquiàtrica per sofrir angoixa, estrès post traumàtic o qualsevol altre trastorn originat durant o en finalitzar la labor de cooperació; una revisió mèdic-sanitària al retorn a Espanya; i la repatriació en cas d’accident, malaltia greu, defunció, catàstrofe o conflicte bèl·lic en el lloc de destinació.
Una altra reivindicació de les organitzacions amb motiu del Dia del Cooperant és la que fa referència a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques o IRPF. L’Estatut dels Cooperants ha deixat fos qüestions tan interessants com el tractament fiscal del treball que es realitza en l’exterior. Per a Ricardo Angora, és necessari que es contempli l’exoneració o bonificació en l’impost de l’IRPF, es creu un règim especial de Cooperants en la Seguretat Social “que contempli beneficis de cotització” i es consideri malaltia professional “la contreta com a conseqüència de treball en zones de baixa salubritat i alta prevalença de malalties transmissibles”.
Des de l’AECI, Enrique de l’Om assegura que aquest assumpte s’està analitzant, encara que encara no hi ha un acord. Subratlla que l’objectiu és que es permeti la reintegració de l’IRPF, “ja que fins al moment no hi ha hagut un comportament homogeni de l’Administració tributària”. Per a això, es mantenen negociacions amb la Secretària d’Estat d’Hisenda. “El fonamental és que es reconegui, no només el treball de les persones cooperants en les intervencions d’emergència per catàstrofes, sinó també la tasca que porten cap de forma contínua i silenciosa a les regions més apartades i oblidades del planeta”, conclou Angora.
