Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Exclusió residencial

Feantsa Espanya desenvolupa diferents programes dirigits a la prevenció de l'exclusió residencial i a l'actuació de persones sense llar

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 29deMaigde2007

ImgImagen: Pedro Simões

L’INE, en un estudi realitzat en 2004 i publicat al desembre de 2005, va situar el nombre de persones sense llar a Espanya en més de 21.000 persones. Aquesta xifra, presa com a referència de les situacions més greus, és la punta de l’iceberg de la situació d’exclusió residencial en la qual es troben els grups més vulnerables de la nostra societat. Conscients d’aquesta realitat, 13 organitzacions socials, entre les quals es troben la Xarxa Nacional d’Entitats que treballen amb Persones Sense Llar, la Federació d’Associacions de Centres per a la Integració i Ajuda de Marginats, Xarxa Acull i Solidaris per al Desenvolupament han creat la seu espanyola de Feantsa Europa. Es tracta de la federació europea de les organitzacions socials que treballen per a les persones sense llar, nascuda en 1989, de la qual formen part 100 organitzacions de 30 països europeus.

Concretament a Espanya, les diferents organitzacions socials que formen aquesta plataforma adverteixen que l’habitatge ha perdut el seu paper de “cohesió social” i “ha deixat de ser un dret” per convertir-se en un bé d’especulació “” amb serioses conseqüències econòmiques, mediambientals i de desintegració social. “Les mesures que en l’actualitat contemplen els diferents plans d’habitatge i les accions d’habitatge protegit que han dut a terme les administracions en tots els seus nivells no tenen en compte la realitat socioeconòmica dels sectors de població amb majors desavantatges, i han provocat que les persones en risc d’exclusió quedin fos d’aquestes polítiques”, denúncia.

“L’habitatge ha perdut el seu paper de cohesió social i ha deixat de ser un dret per convertir-se en un bé d’especulació amb serioses conseqüències econòmiques i de desintegració social”

Per aquesta raó, la federació defensa un habitatge digne per a les persones sense llar al mateix temps que recorda que l’increment constant dels preus de les cases, tant en la compra com en lloguer, ha suposat un augment paral·lel dels requisits exigits per accedir a les mateixes. “La conseqüència ha estat que, en bona mesura, ha augmentat tant el nombre de persones com les diferents situacions d’exclusió residencial al nostre país”, afegeix.

Altres exemples d’exclusió residencial en la societat espanyola actual són els siguentes:

  • El “chabolismo vertical”. La deterioració i la precarietat d’una bona part del parc d’habitatges, com a humitats, desgast de fonaments, esquerdes, goteres, absència de serveis bàsics… són les que ocupen els col·lectius amb rendes més baixes.
  • Les problemàtiques derivades de la inadequació dels habitatges a les necessitats personals i/o Familiars. Nombroses persones, per diverses raons (mobilitat reduïda, edat, tipus de família), es troben ?captives? en l’habitatge que ocupen, davant la impossibilitat de la seva millora o d’accedir a un altre habitatge més adequat a la seva situació vital.
  • En les circumstàncies actuals, el mercat de l’habitatge resulta ser un factor que produeix vulnerabilitat i exclusió. L’exagerat esforç econòmic que cal realitzar per mantenir un habitatge condueix a mecanismes (endeutaments a llarg termini, desequilibris als pressupostos familiars) que, a mitjà termini, pot donar lloc a un augment de les persones en situació de pobresa. D’altra banda, cada vegada és més freqüent que determinats col·lectius socials xoquin amb comportaments discriminatoris.
  • Fenòmens de segregació i concentració territorial, fruit de promocions d’habitatge públic.

Propostes de millora

Amb l’objectiu de donar resposta a tals situacions d’exclusió, Feantsa Espanya proposa que es duguin a terme les següents actuacions:

  • Elaboració d’una “Llei estatal d’habitatge” que garanteixi (i faci exigible) el dret a l’habitatge.
  • Establir quotes mínimes anuals de construcció d’habitatge de promoció pública en les diferents comunitats autònomes. Aquestes quotes s’han d’establir després de realitzar un estudi i anàlisi de les necessitats residencials de la població, incloent com a col·lectius preferents als grups en situació d’exclusió residencial.
  • El règim d’accés dels habitatges de promoció pública ha de ser el lloguer (sense opció a compra), evitant així pèrdues de patrimoni públic i afavorint que més persones puguin beneficiar-se del seu ús.
  • El model de construcció dels habitatges de promoció pública de grans promocions situades en barris vulnerables i amb escassetat de recursos ha demostrat que no és eficaç. Per tant, s’han d’estudiar altres models que siguin més sostenibles i que contribueixin a crear un teixit social ric.
  • Seguint l’exemple de nombrosos països europeus, cal engegar actuacions socioresidenciales de caràcter preventiu que permetin intervenir abans que es produeixi la pèrdua d’habitatge. D’aquesta manera s’afavoreix que les persones puguin mantenir-se en el lloc on viuen, evitant la deterioració personal, familiar i social que comporta el desarrelament.
  • Els poders públics han de desenvolupar estratègies de rehabilitació d’habitatges per actuar en la ‘infravivienda’ que contemplin actuacions integrals de les diferents administracions amb participació de la xarxa social.
  • Desenvolupar una metodologia que propiciï la convergència en les actuacions d’habitatge, serveis socials i els agents socials. “La coordinació entre tots és imprescindible quan es tracta d’abordar l’exclusió soci-residencial”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions