Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Expulsió d’immigrants

En 2007 es van registrar gairebé 9.500 repatriacions de persones indocumentades, que no podran tornar a Espanya per un període d'entre 3 i 10 anys

Img patera Imatge: Miguel Frutos

Un total de 40.787 persones estrangeres han estat expulsades d’Espanya des de 2004. Cada any, augmenta el nombre d’immigrants indocumentats que són obligats a tornar al seu país per diversos motius: trobar-se en situació irregular, mancar de permís de treball o promoure la immigració clandestina. Com a conseqüència, la normativa vigent prohibeix entrar de nou en territori espanyol per un període mínim de tres anys i màxim de deu. Mentre es tramita l’expedient d’expulsió, és possible presentar al·legacions, però quan s’emet l’ordre, cal acatar-la.

El nombre d’immigrants expulsats en 2007 va ascendir a 9.467, una xifra que supera en un 31,2% el balanç de l’any anterior i que ha acrescut la preocupació de les ONG que treballen en aquest àmbit. La majoria de les repatriacions es van produir a països d’Àfrica . En total, es van noliejar 75 vols xàrter, segons dades del Ministeri de l’Interior, que fixa en 40.787 el nombre de persones estrangeres expulsades des de 2004, enfront de les 14.397 repatriades en el període 2000-2003.

En l’actualitat, existeixen quatre figures jurídiques que regulen la sortida involuntària d’immigrants: expulsió, tornada, readmissió i devolució.

  • Expulsió. S’aplica a aquelles persones que són repatriades, mitjançant expedient administratiu, per alguna de les causes recollides en la Llei d’Estrangeria.
  • Tornada. Quan una persona és rebutjada en els llocs fronterers, habitualment, ports i aeroports.
  • Readmissió. Procediment que s’inicia en virtut dels acords de readmissió signats amb tercers països.
  • Devolució. Figura a la qual es recorre quan una persona tracta d’entrar a Espanya per llocs no habilitats com a fronteres.

Si es tenen en compte aquestes quatre figures, les xifres que maneja Interior revelen que, en 2007, es van produir 55.938 repatriacions. És a dir, “de cada 100 immigrants il·legals arribats o detectats a Espanya, més de 92 són repatriats”, subratlla el balanç elaborat pel Ministeri.

Motius d’expulsió

Un expedient d’expulsió es pot tramitar per diferents motius. La Llei Orgànica 8/2000, de 22 de desembre, o Llei d’estrangeria, els classifica en conductes greus i molt greus. En el primer cas, s’entenen com a infraccions greus la residència en situació irregular, l’accés al mercat laboral sense permís de treball, l’ocultació o falsedat de dades relatives a la nacionalitat, estat civil o domicili, l’incompliment de determinades mesures imposades i la participació en activitats contràries a l’ordre públic.

L’ocultació o falsedat de determinats dades pot suposar l’obertura d’un expedient d’expulsió

Com a infraccions molt greus s’entenen la participació en activitats contràries a la seguretat exterior o que puguin perjudicar les relacions d’Espanya amb altres països, la promoció de la immigració clandestina, les conductes de discriminació, la contractació de treballadors estrangers sense autorització de treball o la comissió d’una tercera infracció greu. Una altra causa que pot provocar l’obertura d’un expedient és la condemna, dins o fora d’Espanya, per una conducta que al nostre país estigui sancionada amb pena privativa de llibertat superior a un any, “tret que els antecedents penals haguessin estat cancel·lats”.

En tot cas, mentre l’expedient d’expulsió està obert, la persona afectada disposa d’un període d’al·legacions per presentar la seva defensa. Només una vegada que la resolució és favorable a l’expulsió, s’emet l’ordre. Aquesta ordre comporta l’extinció de qualsevol autorització per romandre a Espanya i l’arxiu de tots els procediments iniciats per residir o treballar al país. A més, l’ordre d’expulsió prohibeix l’entrada en territori espanyol per un període d’entre 3 i 10 anys.

Evitar la repatriació

Hi ha tres motius pels quals l’expulsió es pot imposar: la participació en activitats que posin en risc la seguretat exterior d’Espanya o les seves relacions amb altres països, la implicació en activitats contràries a l’ordre públic i que estan previstes com molt greus en la Llei Orgànica sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana i la reincidència -en un any- en la comissió d’una infracció greu o molt greu. Excepte aquests casos, alguns supòsits eviten l’aplicació de l’ordre d’expulsió.

L’expulsió no podrà ser imposada als espanyols que hagin perdut la nacionalitat ni a els qui tinguin reconeguda la residència permanent

Aquests supòsits es refereixen a persones nascudes a Espanya que hagin residit legalment en els últims cinc anys o tinguin reconeguda la residència permanent, espanyols d’origen que hagin perdut la nacionalitat, beneficiaris d’una prestació per incapacitat permanent per al treball com a conseqüència d’un accident laboral o malaltia professional ocorreguts a Espanya, els cònjuges, ascendents, fills menors o incapacitats d’estrangers i dones embarassades, quan la mesura pugui suposar un risc per a la gestació o per a la salut de la mare.

Protocol de seguretat

L’informe “Drets Humans a la Frontera Sud 2007”, realitzat per l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (Apdha), qüestiona el procediment d’expulsió de persones immigrants. En aquest sentit, destaca l’esborrany de les “Normes de seguretat en les repatriacions i en el trasllat de detinguts per via aèria i/o marítima” i el rebuig que ha suscitat entre algunes organitzacions “per considerar-ho un autèntic atemptat a la dignitat de les persones i una violació dels drets humans”.

Les mesures d’expulsió no poden comprometre les funcions vitals del repatriat

Aquest document permetria el trasllat dels repatriats amb “llaços de seguretat” o “peces inmovilizadoras homologades”, entre unes altres, si bé estableix que el protocol ha d’aplicar-se respectant els drets humans i les llibertats fonamentals. “En cap cas, l’aplicació de les mesures coercitives podrà comprometre les funcions vitals del repatriat”, precisa el text.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions