Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Factors que afavoreixen la pobresa

Diverses situacions de vulnerabilitat i determinades persones són proclius a l'exclusió social
Per azucena 2 de febrer de 2010
Img mendigos
Imagen: Bob With

La pobresa en el món és una realitat. Aquesta circumstància és aliena a pocs llocs i es repeteix, fins i tot, en els entorns més pròxims dels països desenvolupats. En el propi barri hi ha persones o famílies la situació de les quals denota vulnerabilitat. Els casos més alarmants coincideixen amb les taxes de pobresa infantil. Espanya registra un 13,3% de pobresa relativa entre els nens. Un de cada quatre es troba en situació de desigualtat respecte a altres menors.

Imatge: Bob With

Pobresa i exclusió social van amb freqüència unides. Encara que la segona depèn de diversos aspectes, la pobresa és el factor desencadenant en la majoria dels casos. Les últimes dades de l’Eurobaròmetre revelen que el 16% de la població de l’Europa dels 27 viu en risc de pobresa. Aquesta xifra suposa 80 milions de persones. No obstant això, es considera que la pobresa és “un fenomen mal conegut i mal comprès”. Així ho destaca la guia “Claus sobre la pobresa i l’exclusió social a Espanya”, un projecte de la Fundació Luis Vives, cofinançada pel Fons Social Europeu en el marc del Programa Operatiu Lluita contra la Discriminació (2007-2013).

La pobresa és palesa en la majoria del planeta degut a diversos factors que, a vegades, interactuen entre si i poden afavorir tant una situació de vulnerabilitat com potenciar l’efecte contrari. El treball assevera que el desconeixement i la incomprensió disminueixen el desenvolupament d’iniciatives a favor de la inclusió social o suposen l’aprovació de mesures “parcials i poc eficaces”.

Perfils de risc

Viure en situació de pobresa suposa no disposar dels “recursos necessaris per a satisfer necessitats considerades bàsiques”. Aquesta circumstància implica, a vegades, una falta d’integració en la societat, relacionada amb un entorn personal, familiar, socioeconòmic o administratiu que destaca per alguna feblesa. D’acord amb aquests paràmetres, s’estableixen cinc perfils comuns de risc: joves estrangeres i qualificades sense ingressos (42%) o amb problemes familiars (35,5%), ciutadanes espanyoles pensionistes (13,5%), joves estrangers sense llar ni recursos (7%) i espanyols sense llar (2%).

Els riscos s’incrementen entre les joves estrangeres, pensionistes o persones sense llar

Certs grups reuneixen una sèrie de característiques que augmenten el risc d’exclusió. Són grups en desavantatge respecte a la resta de la població per motius de racisme i discriminació (immigrants o minories ètniques), el territori on viuen (zones desfavorides) o la transmissió de la pobresa i l’exclusió de generació en generació. Els menors que creixen en entorns desfavorits tenen més probabilitat d’experimentar dificultats quan siguin adults.

Des de la Comissió Europea se subratlla que les persones “especialment risc” són els aturats de llarga durada, aturats majors o amb treball precari o de baixa qualitat; les persones amb baixes qualificacions acadèmiques, no escolaritzades o amb abandó escolar prematur; immigrants o minories ètniques; persones sense llar, que habiten amuntegades o en habitatges precaris; persones amb discapacitat o problemes de salut; i els qui tenen a persones dependents al seu càrrec.

Per sexes, es detecta una posició de vulnerabilitat major en la dona. Altres factors que afecten de manera negativa són el fracàs escolar, les addiccions, els abusos o el desarrelament. A tot el món, l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) marca també diferències.

Espanya, en desavantatge

Des de 1995 a 2009, Espanya ha passat del lloc 9 al 15 en el rànquing de l’Índex de Desenvolupament Humà. L’elaboració de la guia ha permès constatar que, en comparació amb el conjunt de països de la UE, “Espanya té certes característiques que incrementen el risc dels seus habitants de patir exclusió social”.

“Espanya té certes característiques que incrementen el risc dels seus habitants de patir exclusió social”

Entre aquestes destaquen l’augment de l’ocupació precària o de baixa qualitat, els canvis ràpids en l’estructura social a causa de l’envelliment de la població o el descens de la taxa de natalitat, el nivell educatiu -un dels més baixos d’Europa-, la bretxa tecnològica -considerada una de les més altes-, la falta de desenvolupament en algunes regions, un nivell de protecció social insuficient, l’augment del nivell d’endeutament de les famílies i una alta taxa de pobresa recurrent, referida als qui han experimentat la pobresa durant més d’un any.

El nostre país està “molt lluny de la UE en protecció social”, segons dades recollides per la Xarxa Espanyola de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN). En despesa social, ocupa el lloc 16 respecte a la resta de països de la UE-27. Dedica el 21,05% del PIB a aquest apartat. Per sota se situen Irlanda (18,15%), Xipre i països de l’est com Polònia, Bulgària, República Txeca, Estònia, Letònia, Lituània, Romania i Eslovàquia.