Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Economia solidària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Fons d’emergències d’una ONG

Permet donar una resposta ràpida a una situació de crisi o catàstrofe natural

El treball diari de les organitzacions no governamentals (ONG) es complementa amb activitats puntuals en les quals s’atenen situacions d’emergència. Per a això, la majoria de les entitats disposa d’una reserva econòmica especial denominada “fons d’emergències”. Aquesta quantitat permet respondre de manera immediata davant una catàstrofe natural, epidèmia o conflicte, per la qual cosa resulta vital fer bé els comptes per augmentar les possibilitats de supervivència de la població afectada.

Img terremoto articuloImagen: Radio Nederland Wereldomroep

Els fons d’emergències són indispensables. Gràcies a ells, les ONG atenen amb rapidesa a la població afectada per un desastre natural, malaltia o conflicte. Es tracta d’una quantitat econòmica que les organitzacions aparten del seu pressupost anual o reben d’entitats públiques i privades per a accions concretes. Si escau, la previsió és fonamental. Aquests fons han de ser suficients i estar llests per utilitzar-se a qualsevol moment. Són una peça clau que permet donar una resposta ràpida a una situació de crisi.

Facilita l’enviament de personal i material necessaris per augmentar les possibilitats de supervivència

Aquesta reserva econòmica garanteix una atenció gairebé immediata a les víctimes, però sobretot persegueix una resposta eficaç. Amb ella, l’enviament a terreny del personal necessari es realitza “en el termini més breu possible”, recorda Metges Sense Fronteres (MSF). També facilita l’enviament del material indispensable per augmentar les possibilitats de supervivència. “Intervenir de forma immediata és crucial per a la rapidesa i la qualitat de la intervenció”, apunta MSF.

No obstant això, ja que aquests fons procedeixen de diners que ingressa l’organització a través de quotes de socis, apadrinamientos o donacions, o bé de subvencions públiques i privades, convé rendir comptes i donar a conèixer la destinació de la recaptació “per millorar la confiança”. En concret, la Fundació Lleialtat recomana que, en el cas de sol·licitar fons per a una fi concreta, les ONG assegurin que aquests fons “s’han destinat per fi pel qual van ser sol·licitats”.

Labors d’atenció preferent

En general, les tasques a les quals es destina el fons d’emergències estan relacionades amb assistència sanitària, rescat i salvament de persones, proveïment d’aigua, sanejament i atenció a les necessitats de nutrició. Per a això, algunes ONG, a més de reservar una quantitat de diners determinada, recopilen també material suficient per fer front a una situació de crisi. “Tenim emmagatzemat un estoc d’equips d’emergència, indispensable en aquest tipus d’actuacions”, assenyala Intermón Oxfam (IO).

Mitjançant aquests fons, es presta ajuda a la població més vulnerable. En el cas de l’ONG Bombers Units sense Fronteres, compte fins i tot amb un grup específic per intervenir en aquestes situacions. “El Grup d’Intervenció en Catàstrofes (GIC) és un grup especialitzat, capacitat i entrenat per respondre davant una situació d’emergència o catàstrofe natural que superi la capacitat de resposta en l’àmbit local”, explica l’organització.

Terratrèmols, lliscaments i ensulsiades de terra, tsunamis, huracans, erupcions volcàniques o inundacions són alguns dels reptes als quals s’enfronta el personal d’aquesta organització, per la qual cosa es requereixen equips (materials i humans) capaços de culminar amb èxit les operacions. “Arribar en les primeres 24 hores després del desastre o catàstrofe és vital per salvar vides”, reconeix Creu Vermella. “Gràcies a aquesta reserva econòmica podem preparar-nos abans de l’emergència i actuar en menys de 48 hores”, agrega MSF.

Terratrèmol de Perú i crisi alimentària

Entre les actuacions concretes a les quals les ONG han atès gràcies als fons d’emergències, destaca el terratrèmol registrat a Perú el passat any. Les reserves de les entitats van permetre traslladar el material de rescat, sanitari i de primers auxilis necessari per ajudar als damnificats. “Facilitem abric i refugi temporal en els primers dies”, precisa IO.

Per la seva banda, la crisi alimentària mundial acapara també bona part dels esforços econòmics. S’estima que, a més de la quantitat de persones que passen gana al món, aquesta crisi podria deixar uns 100 milions de nous pobres al món a causa de l’augment del preu dels aliments bàsics. Les organitzacions se centren, per això, a aconseguir diners suficients per comprar menjar, després que algunes hagin començat a reduir les seves distribucions a conseqüència de la pujada dels preus.

Davant una emergència, els fons són imprescindibles per adquirir material i aliments de primera necessitat, rehabilitar habitatges i altres infraestructures, construir latrines o habilitar serveis de sanejament i proveïment. Així, després del pas de l’huracà Gustav, a Haití, IO va proporcionar material d’aigua i sanejament que tenia emmagatzemat i que va permetre realitzar les labors d’extracció, potabilització i distribució “per a una primera resposta sobre el terreny”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions