“Mil milions de persones viuen en estats que s’enfonsen o es veuen greument afectats per conflictes”. Ho adverteix el Banc Mundial, que situa els enfrontaments en el 80% dels 20 països més pobres del món. La relació entre pobresa i conflicte és elevada i, per això, el passat mes d’abril es va crear el Fondo per a la consolidació de l’estat i la pau. Durant els propers tres anys, invertirà 100 milions de dòlars per combatre al que ja es considera “el desafiament de desenvolupament més difícil de la nostra era”.
Imagen: Radio Nederland Wereldomroep
Els estats fràgils són aquells en els quals es manca de serveis bàsics o mesures de seguretat. Viuen envoltats d’inestabilitat i, sovint, se submergeixen en un nou conflicte quan encara pateixen les conseqüències d’enfrontaments anteriors. Amb prou feines reben atenció per part de la comunitat internacional. Són un desafiament al que pocs s’atreveixen a enfrontar-se. El Banc Mundial reconeix que són les nacions “menys propenses a aconseguir els objectius de desenvolupament del mil·lenni“. L’índex de desnutrició és un 50% més elevat que en altres llocs, la mortalitat infantil supera en un 20% a la mitjana i les taxes de finalització de l’escola primària són un 18% inferiors a les quals es donen als països d’ingressos baixos.
La partida per a aquest exercici ascendeix a 33 milions, que es repartiran entre uns 20 països
El propi conflicte empitjora la situació d’aquests països. De fet, un 40% torna a enfrontar un problema similar “abans de 10 anys”, segons el Banc Mundial. El repte d’aquesta entitat és consolidar la seguretat, la legitimitat, la gestió de govern i l’economia de cada país per facilitar la transició a la pau. Per aconseguir-ho, el passat mes d’abril es va crear el Fondo per a la consolidació de l’estat i la pau, una fusió del Fons per a situacions posteriors als conflictes (de 1997) i el Fondo fiduciario per a intervencions a favor dels països de baix ingrés en dificultats (de 2004). La primera assignació aconsegueix 1.000 milions de dòlars per als propers tres anys. La partida per a aquest exercici ascendeix a 33 milions, que es repartiran entre uns 20 països.
Prioritats
El Fondo es planteja atendre les principals necessitats dels estats, sufragar la seva reconstrucció i engegar mesures que condueixin cap a la consolidació de la pau. En concret, les prioritats per als països fràgils són: desenvolupar la legitimitat de l’Estat, oferir seguretat, consolidar l’Estat de dret i l’ordenament jurídic, enfortir la identificació nacional i local, garantir l’estabilitat econòmica, parar esment a l’economia política, atreure al sector privat, coordinar institucions i actors, considerar el context regional i reconèixer el compromís a llarg termini.
Està previst, en definitiva, amb la mateixa fi que altres partides invertides fins ara a Afganistan, Cambodja, Kosovo o Timor-Leste. Servirà per “atendre necessitats immediates de consolidació de la pau als països que surten de situacions de conflicte en un moment en què no es disposa d’altres mecanismes de finançament” i “ajudar a reduir el risc d’una recaiguda”, explica l’ONU.
Nacions Unides compta amb un paper important en les qüestions que afecten a la pau al món. Des de 2005, alberga la seu de la Comissió de Consolidació de la Pau, el mandat de la qual és canalitzar recursos, proposar estratègies integrals i assessorar sobre aquestes. Reconstrucció, consolidació de les institucions i desenvolupament sostenible són els seus eixos centrals de treball.
La Comissió de Consolidació de la Pau de Nacions Unides facilita la transició del socors al desenvolupament
La seva labor consisteix a facilitar la transició “del socors al desenvolupament”. Posa en contacte al Govern d’un país amb els agents nacionals i internacionals que li ajudin a definir una estratègia a llarg termini. Així s’espera gestionar eficaçment la despesa dels fons disponibles i conjuminar esforços. Quan es considera que el perill de recaiguda en un conflicte és mínim, la Comissió deixa d’intervenir al país.
Les sol·licituds d’intervenció són presentades per l’Assemblea General, el Consell de Seguretat, el Consell Econòmic i Social o el Secretari General i qualsevol Estat Membre. Sovint, això es produeix després de quedar concertat un acord de pau i assegurar-se un grau mínim de seguretat al país. En qualsevol cas, la Comissió és un òrgan assessor que, com a tal, es limita a traslladar recomanacions. “Reconeix inequívocament la importància que el propi país es faci responsable del procés de consolidació de la pau”, precisa l’ONU.
