Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Àfrica, el continent més oblidat

Dels 18 països més pobres del món, 12 es localitzen a Àfrica Subsahariana
Per miren 15 de maig de 2007

Àfrica és el continent més pobre. En el seu interior acull a 12 dels 18 països amb més necessitats del món. Però el realment cridaner és que, lluny de millorar, la situació de tots ells s’ha agreujat des de 1990. Les organitzacions humanitàries i els organismes oficials adverteixen una vegada i una altra de la situació de crisi que afecta moltes regions, però els fons d’ajuda al desenvolupament no acaben d’aconseguir la meta del 0,7%. A Àfrica Subsahariana, concretament, la situació és molt preocupant a pesar que les partides destinades a aquesta zona per les ONG de Desenvolupament (ONGD) van augmentar considerablement en 2005. Va ser la segona àrea geogràfica a la qual es va destinar més diners per a la realització de programes. Malalties, fam, falta d’aigua i infraestructures sanitàries deficients són només algunes de les manques que pateixen, avui dia, milions de persones.

Insuficient ajuda al desenvolupament

Insuficient ajuda al desenvolupament

Malgrat ser un continent ric en recursos naturals, Àfrica depèn, en certa manera, de la caritat de la resta del planeta. Malalties, guerres o fam són només algunes de les fotografies més habituals d’aquesta part del món. L’Informe sobre Desenvolupament Humà 2005 del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) reconeixia fa dos anys que s’han produït “avanços generals d’importància” a tot el món, però que 18 dels països més pobres -12 d’ells localitzats a Àfrica Subsahariana- han empitjorat els seus nivells d’ingressos, esperança de vida i educació respecte a 1990, quan es va publicar el primer Informe sobre Desenvolupament Humà. Sud-àfrica, per exemple, ha descendit des de llavors 35 llocs en la classificació de l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH), mentre que Botswana ha baixat 21 llocs. A més, l’últim lloc de la classificació és per a un altre país africà: Níger.

La situació en aquesta última zona és caòtica: infraestructures precàries, forta discriminació cap a les dones, tensions a Txad, gran dependència del sector primari… Precisament, Espanya compta amb un Pla d’Actuació Especial 2006-2008 per a Níger, l’objectiu global de la qual és que totes les actuacions i accions de la cooperació espanyola contribueixin “a reduir la vulnerabilitat de la població nigeriana a través d’iniciatives que promoguin el desenvolupament rural sostenible, la major cobertura de les necessitats bàsiques i l’augment de la capacitat de les dones”. A més, el Govern va presentar en 2006 el Pla Àfrica , que pretén aconseguir fins a 2008 el desenvolupament de l’Àfrica subsahariana i el control de la immigració irregular.

En el pla mundial, l’informe de l’ONU advoca per canvis dràstics i ràpids en les polítiques d’ajuda, comerç i seguretat

En el pla mundial, l’informe de l’ONU també advoca per “canvis dràstics i ràpids” en les polítiques d’ajuda, comerç i seguretat. En aquest sentit, recorda que des de 1990 els països en desenvolupament representen més de la meitat de tots els conflictes armats. Només a Àfrica, es concentra gairebé el 40% de les guerres. D’elles, la crisi del Txad està sent una de les més preocupants, amb unes 375.000 persones refugiades o desplaçades. Intermón Oxfam ha criticat recentment als països donants “per la seva feble resposta a la crisi humanitària a Txad” i els ha exigit una major generositat per a atendre la petició de Nacions Unides i contribuir amb 127 milions d’euros. Fins al moment, aquest fons a penes ha rebut 58 milions. Segons l’ONG, Espanya és un dels països que encara no ha aportat la seva part (4,2 milions).

Davant aquestes dades, sembla clar que els governs han d’augmentar les quantitats destinades a ajuda al desenvolupament, però també la qualitat d’aquestes. Això significa que els fons que s’inverteixen en aquests països han de ser capaços d’aconseguir avanços en els principals problemes. Tan important és la quantitat que es dóna, com els resultats. És necessari que l’emblemàtic 0,7% deixi de ser una reivindicació per a convertir-se en una realitat i que la inversió als països en desenvolupament s’acompanyi de dos elements: una bona planificació i una adequada coordinació entre els donants i els seus objectius.

L’aportació de les ONGD

La imatge més coneguda d’Àfrica és la de l’extrema pobresa, sobretot, a Àfrica Subsahariana. Potser per això els esforços de les ONG de Desenvolupament (ONGD) s’han centrat en els últims anys en aquesta zona. L’Informe 2006 sobre el sector de les ONGD, publicat per la Coordinadora d’ONG de Desenvolupament d’Espanya (CONGDE) amb dades referides a 2005, destaca que la regió d’Àfrica Subsahariana va ser aquest any la segona àrea geogràfica a la qual es va destinar més diners per a la realització de programes, mentre que la primera va ser Amèrica del Sud i la tercera (abans segona) Amèrica Central i del Nord. A més, les ONGD van incrementar els seus recursos econòmics en més d’un 20% gràcies a un major nombre de suports periòdics (socis i sòcies) i a una pujada en les donacions particulars.

En concret, en 2005 les ONGD espanyoles van destinar a Àfrica Subsahariana el 28% (89,29 milions) dels fons destinats a projectes. Va destacar l’augment de fons a Moçambic (13,25 milions), que va passar del desè lloc al setè; Angola (7,03 milions), que va ocupar la tretzena posició; i Tanzània (5,53 milions), que es va situar en la quinzena. Coincideix que l’Índex de Desenvolupament Humà d’aquests tres països va ser també un dels més baixos, al no aconseguir el 0,5 en cap dels casos, i que tots ells són considerats Països Menys Avançats, segons la valoració del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD).

Respecte als factors que influeixen en l’elecció de la destinació dels fons, un dels de major importància és la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). El seu compliment té com a horitzó l’any 2015 i Àfrica Subsahariana és “la zona geogràfica amb l’índex de desenvolupament més baix i que presenta les majors dificultats per a aconseguir-los”, recorda l’informe de la CONGDE. En concret:

  • Dels 50 països que retrocedeixen en almenys un dels Objectius, 24 es troben a Àfrica Subsahariana.
  • Dels 47 milions de nens i nenes que en 2015 seguiran, previsiblement, sense assistir a l’escola, 19 milions d’ells residiran a Àfrica Subsahariana.
  • Dels més de 2.000 milions de persones que no comptaran amb sanejament adequat en 2015, la majoria habitarà a Àfrica Subsahariana.

Principals necessitats del continent

Els conflictes i necessitats d’Àfrica són múltiples. En el cas de la crisi del Txad, Intermón Oxfam treballa en la zona per a facilitar l’accés a aigua potable de la població. S’estima que cada persona requereix 15 litres al dia, però en algunes regions a penes es poden garantir quatre litres diaris. El finançament internacional als programes d’aigua i sanejament ha disminuït un 5% en els últims deu anys i la mala qualitat de l’aigua dóna origen a la desnutrició, segona causa de mortalitat infantil en el món.

Una altra de les prioritats és la millora de les condicions sanitàries a través de la construcció de latrines familiars que evitin la propagació d’epidèmies. Només la malària provoca la mort d’un milió de persones a tot el món i el 75% de les víctimes són els nens i nenes d’Àfrica. Cada 30 segons es produeix una mort infantil per aquesta malaltia, segons dades de Metges Sense Fronteres (MSF). La delegada al País Basc d’aquesta organització, Ànima Saavedra, explica que aquesta situació es produeix, en la majoria dels casos, per la falta d’accés a tractament. “Són malalties oblidades que es donen en països de rendes baixes i, per tant, no interessen a la indústria farmacèutica”, lamenta. De fet, alguns tractaments daten dels anys 60, la qual cosa explica la seva ineficàcia i la dificultat per a fer front a nous ceps.

Només la malària provoca la mort d’un milió de persones a tot el món i el 75% de les víctimes són els nens i nenes d’Àfrica

La tuberculosi i el VIH són altres malalties a les quals s’intenta fer front, “però el problema és de tal dimensió, que també costa superar-lo”, subratlla Saavedra. “No hi ha suficients mitjans per a tractar als malalts de sida i, quan parlem de nens, la situació s’agreuja, perquè a Occident no hi ha nens amb sida i els fàrmacs per a atendre aquesta malaltia no s’investiguen”, afegeix. La situació de la població civil és molt preocupant, ja que, davant un conflicte, gairebé sempre és la gran perdedora. A més, la violència que es dóna en algunes zones fa que els equips sanitaris es vegin obligats a abandonar-les i que els pacients hagin de recórrer molts quilòmetres fins a arribar a l’hospital més pròxim, que no sempre compta amb els serveis necessaris per a atendre’ls.

En altres zones com Mauritània, Acció contra la Fam (ACH) denúncia que la inseguretat alimentària afecta al 10% de la població nacional. Només a la regió meridional de Gorgol, on centra els seus esforços, el 15% dels nens menors de cinc anys pateix desnutrició aguda, “una xifra que aconsegueix el llindar crític establert per l’Organització Mundial de la Salut”. Les guerres solen acabar amb els cultius i el bestiar de les zones en conflicte, la qual cosa dificulta la supervivència de la població que depèn del sector primari. “D’altra banda, grans superfícies cultivables estan encara plagades de municions sense explotar”, denuncien des d’ACH.

Finalment, la immigració és un altre dels problemes d’Àfrica. La falta d’esperança per un futur millor porta a moltes persones a fugir dels seus llocs d’origen i buscar una oportunitat als països desenvolupats. Això genera una escassetat de mà d’obra i la fugida de cervells que, encara que no sempre són valorats en la seva destinació, podrien ajudar a millorar la situació del continent africà.