És una de les zones més conflictives i deprimides del món. No obstant això, Àfrica subsahariana roman en silenci. Les veus d’els qui viuen sumits en la pobresa no se senten, a pesar que s’expliquen per milions. Les seves principals necessitats són aigua, aliments i refugi. L’ACNUR protegeix a un total de 5.697.170, els nens suposen gairebé 2,3 milions. No només la població afectada pateix les conseqüències, sinó també els països veïns, que reben cada dia a milers de refugiats. Amuntegament i falta de recursos bàsics són les prioritats que s’han d’atendre.
Els camps de refugiats són la llar de milions de persones a tot el món. Una llar amb prou feines composta per una tenda de campanya i escassos recursos. A Àfrica subsahariana, són habituals a Sudan, Txad, Etiòpia, Eritrea, Djibouti, Uganda, Somàlia, Kenya i República Democràtica del Congo. L’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) calcula que més de dos milions de nens refugiats sofreixen “algun tipus de situació crítica referida al subministrament insuficient d’aigua, aliments o refugi”.
ACNUR reconeix que en alguns casos s’han col·lapsat les infraestructures i la capacitat dels camps de refugiats
Els conflictes bèl·lics de diversos països de la zona han propiciat fluxos massius de refugiats i desplaçats interns. En alguns casos, reconeix l’ACNUR, fins i tot s’han col·lapsat les infraestructures i la capacitat dels camps de refugiats. “Un clar exemple d’aquest tràgic fenomen són els camps de Dadaab, a Kenya, que reben un flux de més de 8.000 refugiats somalis al mes i que en l’actualitat acullen a més de 280.000 persones”. Es van pensar per atendre a 90.000.
Es conceben com a zones de refugi, a resguard de gana o guerres, però la situació en alguns camps s’ha tornat insostenible. En ells s’ha declarat una situació d’emergència humanitària. La pitjor part la hi porten els desplaçats interns, unes 700.000 persones en terra de ningú, repartits entre Kivu Sud (República Democràtica del Congo) i Afgooye (Somàlia), “que viuen en condicions desesperades d’amuntegament extrem i que necessiten amb urgència tendes de campanya i altres articles bàsics”.
Caravana pels refugiats
ja que no només els països afligits d’aquesta situació, sinó també les zones veïnes que els envolten i acullen als refugiats, s’enfronten a un escenari delicat, l’ACNUR ha engegat una iniciativa denominada “La caravana dels refugiats”.
L’objectiu és reunir 250.000 euros per enviar “la major quantitat possible d’ajuda humanitària”. Es pretén cobrir les necessitats bàsiques de nutrició, consum d’aigua potable i refugi. Les aportacions econòmiques es traduiran en 550 tendes de campanya, 500 fogons, 815 mantes, l’excavació de 30 pous d’aigua, la instal·lació de 45 punts de subministrament d’aigua de sis aixetes cadascun, 2.500 cartrons de Plumpynut, 3.000 cartrons de llet terapèutica F100 i reconeixements mèdics per avaluar els nivells de desnutrició de 8.400 nens, enumera l’organització de Nacions Unides.
Aquesta avaluarà la situació de cadascun dels camps de refugiats que estan sota la seva empara per repartir l’ajuda de forma justa, entre les zones de l’Àfrica subsahariana que més la necessitin. L’atenció es prestarà de manera especial als nens.
Estan considerats com “el més clar exemple d’infraestructures per al refugi col·lapsades”. Els camps de refugiats de l’ACNUR a Kenya acullen a 488.520 persones: 50.500 han arribat durant el segon semestre d’aquest any. L’organització remarca que, davant aquesta situació, la planificació i l’assignació de recursos són complicades. El flux de desplaçats és continu.
La planificació i l’assignació de recursos són complicades perquè el flux de desplaçats és continu
El futur passa per augmentar la capacitat d’acolliment, rehabilitar el camp de Kakuma i instal·lar un de nou. “Els camps de Dadaab acullen al triple de la població per la qual van ser dissenyats”, assenyala ACNUR, que estima que es necessiten 1.727.421,50 euros addicionals per fer front a les seves necessitats.
No obstant això, recorda que la situació en els assentaments de desplaçats interns somalis en el corredor d’Afgooye, “a uns 30 quilòmetres de Mogadiscio”, és encara pitjor. Assegura que en aquest lloc 524.000 persones sobreviuen “en condicions infrahumanes” i se sofreixen “seriosos problemes d’accés per lliurar l’ajuda humanitària”.
Per tot això, demana atenció per a Àfrica subsahariana, que no la hi oblidi a pesar que les imatges de tragèdia semblin sempre les mateixes perquè són diferents. Es repeteix el fons, però les persones canvien cada dia a l’espera d’una ajuda que no acaba d’arribar en quantitats suficients.
