Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Fulls de ruta per erradicar el treball infantil

Diversos països d'Amèrica Llatina han desenvolupat estratègies per acabar amb aquesta pràctica en 2020
Per Azucena García 4 de desembre de 2009
Img trabajo infantil
Imagen: Artis Rams

Des de 2006, Amèrica Llatina compta amb un document estratègic per aconseguir que en 2015 s’erradiquin les pitjors formes de treball infantil i en 2020 no quedi rastre d’aquesta pràctica. Per aconseguir aquestes metes, diversos països han començat a aprovar fulls de ruta que marquen els passos necessaris per aconseguir els objectius acordats. Guatemala va ser, a la fi d’octubre, el primer país a fer públic el seu projecte. República Dominicana li va seguir uns dies després i s’espera que en els propers mesos se sumeixen a la llista noves iniciatives.

Imagen: Artis Rams

L’Agenda Hemisfèrica sobre Treball Decent (AHTD) estableix una sèrie d’objectius que s’haurien d’aconseguir en 2015. Aprofundeix en dos conceptes: treball infantil i treball decent. Aquest últim es considera “la millor via per superar la pobresa” perquè resol els desequilibris, per la qual cosa el document recull les polítiques generals i específiques necessàries per aconseguir-ho. Els objectius són eliminar el treball infantil íntegrament per a l’any 2020, “créixer més i millor” i implantar polítiques laborals que ajudin a reduir la pobresa i promoure l’equitat.

El 69% dels països han ratificat els convenis fonamentals de treball, però “hi ha indicis de freqüents violacions”

Està previst que els fulls de ruta marquin el camí perquè Centreamèrica, Panamà i República Dominicana aconsegueixin les metes de l’Agenda Hemisfèrica. L’OIT calcula que el dèficit d’ocupació en aquestes zones s’incrementarà fins als 158 milions en 2015 si no es prenen mesures. “És necessària una taxa sostinguda de creixement de, almenys, un 5,5% anual”, recomana.

Un dels aspectes claus és el respecte i l’aplicació dels principis i drets fonamentals en el treball. El 69% dels països havien ratificat en 2006 els convenis fonamentals -referits a edat mínima, pitjors formes de treball infantil, sindicació i negociació col·lectiva, llibertat sindical, no discriminació, igualtat de remuneració, treball forçós i abolició del treball forçós-, no obstant això, “hi ha indicis de freqüents violacions”, revela l’Agenda, mentre que 5,7 milions de nens d’entre 5 i 14 anys treballen, 1,3 milions de persones es troben en règim de treball forçós, les desigualtats en els ingressos són importants i les dones no participen al mercat laboral en condicions d’igualtat d’oportunitats.

Desenvolupament de les estratègies

Per elaborar els fulls de ruta s’han analitzat les polítiques nacionals, els plans i els programes que influeixen en la prevenció i erradicació del treball infantil, alhora que protegeixen als adolescents treballadors. A partir d’aquestes dades, s’han definit les estratègies de cada país (fulls de ruta nacionals), que conformaran una estratègia comuna (Full de ruta Subregional) per a Centreamèrica, Panamà i República Dominicana. Aquests documents compten amb el suport del Programa Internacional per a l’Erradicació del Treball Infantil (IPEC) de l’OIT i amb el finançament del Banc Interamericano de Desenvolupament (BID) i l’Agència Espanyola de Cooperació per al Desenvolupament (AECID).

Les estratègies de cada país conformaran una estratègia comuna per a Centreamèrica, Panamà i República Dominicana

Guatemala ha estat el primer a dissenyar el seu full de ruta. En ella es reflecteix com un alt percentatge de la població guatemalenca, “amb independència de la seva condició social”, tolera el treball infantil. Si ben el 46,7% de les llars era pobra en 2006, el suport a aquesta pràctica té relació, pel que sembla, amb els costums d’una societat que ara es planteja un canvi. El seu full de ruta proposa garantir el dret a l’atenció sanitària integral dels nens i adolescents que treballin, així com l’educació de tots. En particular, es vol atendre a els qui es guanyen la vida amb una de les denominades pitjors formes de treball i als menors que “estan en situació de treball o en risc d’involucrar-se en activitats laborals que vulneren el seu dret a l’educació”.

República Dominicana va seguir a Guatemala i va fer públic el seu suport al mateix full de ruta a mitjan novembre. L’Enquesta Nacional de Treball Infantil de l’any 2000 va precisar que 436.302 menors d’entre 5 i 17 anys treballaven llavors. En l’actualitat, prepara una nova enquesta els resultats de la qual es coneixeran en 2010. De cara als propers cinc anys es planteja que la xifra de treballadors menors es redueixi a 75.000, per passar a 0 en 2020, i que el 85% dels petits entre 6 i 13 anys estigui escolaritzat, enfront del 100% de 2020.

Un altre dels països amb pitjors taxes és Panamà. L’última Enquesta de Treball Infantil destaca com, mentre l’any 2000 hi havia 47.976 menors d’entre 5 i 17 anys treballadors, la xifra ascendia a 89.767 el passat any. Entre els nens de 5 a 9 anys el percentatge de treballadors s’ha triplicat, en els menors de 10 a 14 anys s’ha duplicat i entre els joves de 15 a 17 anys s’ha passat del 18,1% al 23,9%.

A Nicaragua, en 2005 hi havia 238.827 nens i adolescents treballadors actius; a El Salvador, en 2007 la situació es repetia amb 172.588 menors; a Costa Rica, en 2002 es comptabilitzaven 113.523 nens emprats; a Hondures, en 2008 treballaven 348.250 menors d’entre 5 i 17 anys. En tots ells l’esperança està en els fulls de ruta, però ja s’ha advertit de la necesidd d’engegar mecanismes de control que vigilin la implementació d’aquestes estratègies.