Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Gabriela Arizmendi, Directora de SETEM

Un consum molt més responsable pot reduir les diferències entre països rics i pobres

El comerç just és un element fonamental per a la cooperació al desenvolupament. Aquesta afirmació guia el treball diari de SETEM i de la seva directora, Gabriela Arizmendi (Madrid, 1968). Arizmendi està al capdavant d’una ONG que, amb l’esforç dels seus 4.000 voluntaris, tracta des de fa més de tres dècades de defensar els drets dels habitants dels països menys afavorits amb una visió ètica de l’economia i les finances. “Un consum molt més responsable pot reduir les diferències entre països rics i pobres”, afirma.

SETEM és una de les ONG espanyoles que major nombre de voluntaris reuneix. Com aconsegueixen que el nombre de persones treballin desinteressadament i durant tants anys pels més desfavorits?

Sí, la veritat és que estem molt contents amb els 4.000 voluntaris que formen part de SETEM. A més no és un voluntariat esporàdic, sinó molt compromès amb la societat. Com a exemple, jo destacaria els camps de solidaritat que es realitzen a l’estiu a través del voluntariat internacional.

En què consisteixen aquests camps de solidaritat?

El 80%-85% de les persones que acudeixen a aquests camps són treballadors que utilitzen les seves setmanes de vacances, normalment un mes o dos mesos, acudint a un país en via de desenvolupament, igual que molts estudiants. Totes aquestes persones, que a més no necessiten cap tipus d’especialització, s’involucren tant en el projecte que quan tornen se senten molt compromesos amb la nostra organització. A això s’afegeix el boca a boca, les reunions informatives que fem mensualment i la infinitat de trucades que rebem preguntat en què poden col·laborar. L’objectiu és que a través d’aquests programes les persones que participin es converteixin també en sensibilizadores, en agents de sensibilització.

Entre les múltiples labors que desenvolupen destaca el disseny i engegada de programes d’educació per al desenvolupament de centres educatius. Fins a quin punt és important l’educació en el progrés de les comunitats més pobres? En què es basen aquests programes?

Fonamentalment el que fa SETEM és treballar en la sensibilització i a conscienciar una mica a la societat espanyola sobre les desigualtats entre els països del Nord i del Sud. Per descomptat, l’educació és fonamental en el desenvolupament de les comunitats més desfavorides, encara que nosaltres treballem l’educació no des dels programes de cooperació sinó des d’aquí, a través del comerç just. Per això l’objectiu dels projectes de voluntariat internacional és potenciar l’educació per a la solidaritat, les finances ètiques i el comerç just.

Quins són les principals raons per les quals creixen cada vegada més aquestes desigualtats que esmentava entre els països del Nord i del Sud?

Les desigualtats es produeixen bàsicament per l’estructura que impera en el sistema internacional.Les desigualtats es produeixen bàsicament per l’estructura que impera en el sistema internacional Hi ha països rics perquè els rics tenim massa i perquè es mantenen unes estructures de poder internacionals i comercials totalment injustes, encara que també en aquestes diferències influeixen altres factors com la corrupció dels propis països.

I què podem fer perquè les diferències entre els països més rics i els més pobres es redueixin?

Hem de canviar d’actituds. És molt important que la població es conscienciï primer que existeixen aquestes desigualtats i després que és necessari canviar l’actitud. No hi ha dubte que s’estan aconseguint moltes coses mitjançant la cooperació internacional, els programes d’ajuda humanitària, però creiem que el fonamental és aquest canvi d’actituds en el nord. Per això una de les labors més importants que realitzem és la del comerç just, perquè entenem que és una eina de cooperació al desenvolupament fonamental. Defensem que mentre que no canviï l’estructura de comerç existent i l’estructura de poder de les organitzacions internacionals no es va a produir un canvi. Em refereixo al fet que no fa falta enviar un donatiu perquè es redueixin aquestes diferències, n’hi ha prou amb realitzar un consum molt més responsable.

El comerç just no és una pràctica nova a Espanya, porta anys desenvolupant-se, s’ha notat l’evolució en aquest camp concret?

Sí, s’ha avançat bastant, sobretot en el coneixement. La informació és major i s’ha fet un gran esforç per part de les organitzacions que treballem fent campanyes, però el desconeixement encara és gran. Són molts els que encara no entenen què significa el comerç just, que no ho coneixen. La idea fonamental que s’obrin aquestes tendes, o dels llocs que es creen en entitats públiques és que la gent conegui què significa i el que suposa, que es plantegi què és el que està consumint, com s’ha elaborat aquest producte.

Des de SETEM es promociona l’anomenat ‘estalvi ètic’ com a mesura per conscienciar a la nostra societat sobre les desigualtats entre els països del Sud i del Nord. En què consisteix aquest estalvi?

L’estalvi ètic és el basat en entitats financeres alternatives els diners de les quals i moviment (inversions…) ha de tenir un contingut socialL’estalvi ètic és el basat en entitats financeres alternatives els diners de les quals i moviment ha de tenir un contingut social Es busca que sigui destinat als préstecs o a projectes de cooperació al desenvolupament, inserció social, projectes sostinguts ambiental i econòmicament… El que es rebutja és que l’estalvi es destini a projectes contraris a la nostra ètica, a comprar armament, a un règim dictatorial o a projectes no sostenibles mediambientalment.

En els últims anys la banca ètica ha arribat al nostre país, Com està funcionant? La població espanyola és solidària amb els seus diners?

A Europa s’ha avançat bastant, però a Espanya es treballa poc en aquest camp, existeix molt desconeixement. No obstant això, diverses entitats financeres estan treballant per l’estalvi ètic i espero que es creuen més. El que fa falta és informació, molta gent ni sap el que és la banca ètica, per això la nostra labor se centra fonamentalment a la informació.

Què els diria a totes les persones que veuen amb recel els propòsits solidaris de la banca ètica?

La serietat d’aquestes entitats és total. Els diria que s’informessin ben i que no té res a veure amb moltes empreses que realitzen activitats socials per ‘rentar la seva imatge’ o perquè està ben vist. Una banca ètica és una entitat financera que, per descomptat, té un ànim de lucre perquè no deixa de ser un banc; reben diners dels seus clients amb l’excepció que els diners que presten i que mouen ha de ser destinat a empreses amb una fi social, que siguin èticament responsables.

Com valora el paper de les ONG espanyoles en la consecució dels Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni?

Encara queda moltíssim per fer. De fet hi ha ja molts terminis proposats per Nacions Unides que no s’estan complint. Per això el paper de les ONG és fonamental perquè estem engegant les accions perquè es compleixin aquests Objectius del Mil·lenni. A nivell general la Coordinadora Estatal d’ONG sí està tenint una labor molt important, sobretot en informació. A pesar que cada vegada hi ha més ONG a Espanya, no s’estan aconseguint aquests objectius perquè no tenim els diners suficients. L’assoliment d’un dels objectius més importants, com és el de la reducció de la pobresa, es complica si els diners destinats als projectes de cooperació internacional es redueix en relació amb altres anys.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions