Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Gloria Bigné, presidenta de la Coordinadora Valenciana d’ONGD

Són suficients els mecanismes de transparència de les ONG, però no són àgils

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 04deAbrilde2007

No experimenta cap vertigen, sinó més responsabilitat. Així se sent Gloria Bigné en el seu recentment estrenat posat com a presidenta d’una de les majors coordinadores d’ONGD espanyoles, la de València, amb 78 organitzacions de cooperació al desenvolupament. Taules no li falten. Porta molts anys treballant com a portaveu de Pobresa Zero i en Intermón Oxfam. Per això, perquè sap el que és estar al carrer demanant signatures i reivindicant millors condicions per a les organitzacions que treballen en la cooperació i ajudant als altres, valora l’increment dels fons d’ONGD en un 20% i la nova Llei de Cooperació Valenciana. No obstant això, el camí per recórrer és llarg encara, i entre les assignatures pendents es troba la transparència de les organitzacions. “Són suficients els mecanismes de transparència pels quals es regeixen les ONG, però senar són àgils”, confessa. Encara que aclareix que “el paper de les coordinadores no és el de ser fiscalizadoras”.

Acaba d’estrenar la seva butaca com a presidenta d’una de les majors coordinadores d’ONGD d’Espanya. Quin ha estat la seva trajectòria fins a arribar aquí?

Vaig entrar a formar part de la junta directiva de la Coordinadora en 2002, en un moment en què l’aquesta es trobava una mica afeblida. Llavors es va renovar completament la junta amb l’ànim d’enfortir el que era l’associació d’ONGD i de ser referents en matèria de cooperació al desenvolupament i sensibilització. També soc portaveu de Pobresa Zero i treball en Intermón Oxfam.

Què representa per a vostè estar al capdavant de les 78 organitzacions de cooperació al desenvolupament? No sent vertigen?

Més que vertigen sento molta responsabilitat. Sí m’agradaria transmetre que en aquests quatre anys en els quals he estat tresorera primer i vice-presidenta i portaveu després, el treball que he exercit s’ha centrat en les labors de junta directiva, un treball molt col·legiat i compartit. Així que ara ser la presidenta no em suposa molt més que l’era abans, gràcies a l’esperit de col·laboració i la responsabilitat compartida de tots els membres de la junta.

Quin és la labor fonamental d’una Coordinadora d’ONGD?

Una Coordinadora ha de ser referent per a les organitzacions membre, perquè totes estan representades en ella: trobaran recursos, un suport, un treball col·lectiu pel sector en polítiques de cooperació, convenis, etc. A més, una Coordinadora d’ONG ha de treballar en dos sentits: d’una banda ha d’adquirir legitimitat per ser la interlocutora natural en matèria de cooperació al desenvolupament per a les administracions públiques i, per un altre, ha d’integrar-se en la societat civil. És fonamental saber comunicar el que fem, aconseguir un impacte i tenir clar que en matèria de sensibilització, educació per a la ciutadania global i mobilització social estem aquí com a professionals que s’encarreguen de totes aquestes labors. Som una peça més d’aquesta xarxa social.

Parla de comunicació perquè la societat reconegui el treball que exerceixen, i la comunicació com a eina de transparència? Recentment ha sortit a la llum un cas de presumpta corrupció, ANESVAD. Fins a quin punt casos aïllats com a est danyen la credibilitat de la resta d’organitzacions?

Indubtablement qualsevol notícia d’aquest tipus fa mal i molt. Però també ens posa a les organitzacions i coordinadores com a representatives d’aquestes organitzacions en la urgència de dir i d’insistir fins a quin punt som transparents, estem auditats i fins a on rendim comptes tant en el treball social com en les administracions.

Llavors, són suficients els mecanismes de transparència pels quals es regeixen les ONG, en general?

Sí, són suficients però no són àgils. Nosaltres tenim un codi de conducta i la majoria estem auditats, però ens trobem amb un problema: no sabem comunicar-ho. En aquest sentit, la Coordinadora Nacional d’ONGD, que ens regeix a totes les coordinadores acaba de crear una eina d’autoavaluació en matèria del codi de conducta. Vull deixar clar que el paper de les coordinadores no és el ser fiscalizadoras. “Vull deixar clar que el paper de les coordinadores no és el ser fiscalizadoras” Nosaltres actuem com a gestors d’uns diners que dipositen en nosaltres els socis, els donants i les institucions, per això considero que ens devem a una màxima rendició de comptes. Però també és cert que moltes organitzacions mostren clarament els seus comptes, molt més que qualsevol empresa, i això no sempre es coneix i no surt a la llum pública. Jo crec que, en gran part, és un problema de comunicació.

D’altra banda, m’agradaria aclarir que en moltes ONG sí tenim un àrea de comunicació i les coordinadores com tal senten aquestes inquietuds comunicatives. Concretament nosaltres, en la Coordinadora Valenciana, presentem un repte de comunicació i aquesta és la responsabilitat d’una de les vocalías, juntament amb el mesurament d’impactes en premsa.

Vostè, com a portaveu de la plataforma Pobresa Zero, sap el que és estar al carrer, en contacte amb la ciutadania, demanant signatures per millorar la qualitat de la cooperació al desenvolupament. Quines manques troba en la cooperació? Quins són els principals problemes que troben els cooperants?

En la cooperació valenciana no he trobat moltes dificultats, ni per trobar voluntariat ni per desenvolupar les labors formatives. Ara bé, quan això ho traslladem a les administracions veig necessari fer unes quantes matisacions: em sembla bé que la Consellería es pengi la medalla de Pobresa Zero, però això ha d’anar acompanyat d’unes accions eficaces i eficients de reducció de la pobresa, de cooperació al desenvolupament. Aquí és on trobo el major hàndicap, quan passem de la declaració a l’acció.

En aquest sentit, quina opinió li mereix la nova Llei de Cooperació Valenciana aprovada el passat 9 de febrer?

Estem moderadament contents.

Per què?

Perquè crec que hi ha lleis aprovades per altres comunitats millors que la Llei de Cooperació Valenciana. Penso que podíem haver copiat el millor d’aquestes altres comunitats. No obstant això estem contents, perquè s’ha notat un gran esforç per part del Govern a canviar el primer text de Llei que es va plantejar fins al qual finalment ha sortit aprovat. Però bé, hem perdut l’oportunitat de crear una Agència Valenciana de Cooperació, i d’haver arribat a una llei en la qual la Coordinadora com a expressió de professionalitat tingués més pes. Estic contenta que hi hagi un marc legislatiu, però crec que ara cal fer un seguiment molt proper a tots aquests instruments que s’esmenten en la Llei, com el Consell de València de Cooperació i per veure com formulen aquests reglaments interns i comprovar que realment garanteixin una cooperació com entenem en la Coordinadora que ha de donar-se.“Estic contenta que hi hagi un marc legislatiu, però crec que ara cal fer un seguiment molt proper a tots aquests instruments que s’esmenten en la Llei, com el Consell de València de Cooperació, entre uns altres”

L’II Baròmetre Amèrica Llatina i la cooperació al desenvolupament de la Fundació Carolina i el Centre de Recerques Sociològiques (CIS) ha constatat l’escassa difusió que hi ha entre la societat dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, amb un 72% d’espanyols que desconeixen la seva existència. A què es deu? Quin paper han de jugar les coordinadores i les ONG en aquest sentit?

Jo crec que el tema d’Objectius del Mil·lenni ha estat molt al carrer amb Pobresa Zero. Ara bé, no ens oblidem que és un tema que mai està a la primera pàgina dels periòdics ni entre els assumptes prioritaris de les agendes polítiques, i que en matèria d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) s’han produït avanços. El fet que hi hagi tan poca difusió dels Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni i, en definitiva, del que les organitzacions venim incidint tant temps és una qüestió de voluntat política i que els diferents governs vulguin passar-ho a un primer plànol. Nosaltres podrem fer millor el nostre treball però és clar que parlem de voluntat política.

Parlant de voluntat política i economia, els fons de les ONGD creixen un 20% perquè hi ha més socis i donacions, segons l’informe de la CONGDE 2006. És suficient aquest increment?

Aquest increment és important, no hi ha dubte. Però l’Ajuda Oficial al Desenvolupament no passa només per un increment de la mateixa, sinó per la qualitat i per una correcta definició del que és Ajuda Oficial al Desenvolupament i el que no és.“L’Ajuda Oficial al Desenvolupament no passa només per un increment de la mateixa, sinó per la qualitat i per una correcta definició del que és Ajuda Oficial i Desenvolupament i el que no és” I aquí ja no et parlo de la meva comunitat sinó en general; pansa pel que és dur a terme per fi una reforma de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i dotar-la de totes les àrees que precisa, pansa per una revisió dels instruments pels quals es canalitza aquesta ajuda (crèdits FAD), pansa pel pes que ha de prendre tot el treball d’acció humanitària, com ha de regular-se, com ha de passar de la pura emergència. I pansa també pel Pacte d’Estat, el Pla Àfrica…

La Comunitat Valenciana és una de les quals major nombre d’organitzacions i associacions solidàries reuneix, a què es deu? Els valencians són més solidaris que la resta dels ciutadans espanyols o hi ha majors necessitats?

Estem molt fraccionats. Mai m’he plantejat aquesta reflexió. Jo crec que hi ha un nombre important d’organitzacions, algunes més locals i unes altres amb representació en altres comunitats espanyoles. No sé exactament a què es deu, però si que hi ha una cultura associativa i cooperativa important.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions