Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Greenpeace i CEAR reclamen la prohibició de les bombes de racimo

Arriben a Espanya quatre nens víctimes dels efectes d'aquest armament per explicar la seva experiència

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 04deDesembrede2007

Del 5 al 7 de desembre se celebrarà a Viena la propera reunió internacional sobre bombes de racimo de l’anomenat Procés d’Oslo. Amb motiu d’aquesta trobada, Greenpeace i la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) han reclamat al Govern espanyol que del seu màxim suport al Tractat Internacional per prohibir aquest tipus d’armament.

Ambdues organitzacions denuncien els efectes de les bombes de racimo sobre la població civil de zones en conflicte. I ho fan a través del testimoniatge de quatre nens supervivents d’aquest armament i de mines antipersona que han arribat a Madrid des de Cambodja acompanyats per Kike Figaredo, bisbe espanyol en aquest país.

Aquestes bombes són especialment letals per a les poblacions civils, ja que contenen en el seu interior centenars de submuniciones que es dispersen quan l’artefacte explota. Per això en ocasions les hi crida “pluja d’acer”. Segons diversos estudis, el 98% de les seves víctimes són civils.

Però no només afecten a la població durant els bombardejos, sinó molt temps després que el conflicte hagi acabat. S’estima que entre un 5% i un 30% d’aquestes submuniciones no esclaten, i queden escampades en les carreteres, camps de cultiu, llogarets i nuclis urbans, actuant com a mines antipersona.

Horror quotidià

A Cambodja, els bombardejos d’EUA amb bombes de racimo entre 1969 i 1973 segueixen avui dia provocant morts i mutilats com a conseqüència de les restes explosives que no van detonar. D’aquesta realitat ha estat testimoni Kike Figaredo, qui acaba d’arribar a Madrid acompanyat de quatre nens camboyanos víctimes d’aquestes bombes per oferir el seu testimoniatge sobre aquest horror quotidià.

“El que vull explicar és que, més enllà de les xifres, la qual cosa resulta afectat és la vida diària de nombroses persones. I que els governs occidentals, entre ells l’espanyol, no poden tancar els ulls a aquesta realitat i seguir venent armes com si el resultat final no fora amb ells. No es pot seguir fent negoci amb la vida dels innocents”, denúncia Figaredo, qui duu a terme a Cambodja projectes de rehabilitació i reintegració social per a persones mutilades com a conseqüència d’aquestes armes.

Greenpeace afirma que Espanya és un dels països en els quals es fabriquen bombes de racimo. “Està confirmat que almenys dues empreses (Expal i Instalaza) així ho fan, encara que la falta de transparència fa impossible saber on les venen. L’Exèrcit espanyol també s’explica entre aquells que tenen un arsenal d’aquest tipus d’armament”, explica l’organització ecologista.

Per això, demana al Govern “que demostri el seu compromís amb la pau adoptant mesurades en l’àmbit nacional, com la prohibició que es fabriquin, embenen i emmagatzemin bombes de racimo a Espanya”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions