Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Economia solidària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Grups d’autoajuda per a dones, alternativa als microcrèdits

Els préstecs de diners entre dones i els programes de col·laboració permeten que elles desenvolupin els seus propis negocis o millorin la seva qualitat de vida i la de les seves famílies

img_p2184763

Els grups d’autoajuda es basen en la confiança. Una persona presta diners a una altra sense necessitat que present un aval, solament perquè confia que l’hi va a retornar. Es basen en el sistema de microcrèdits i el seu objectiu és beneficiar, sobretot, a les dones. Hi ha dues possibilitats: les pròpies dones de comunitats desfavorides s’ajuden entre elles o, gràcies a la generositat dels donants, reben una quantitat inicial per engegar un negoci o desenvolupar una activitat econòmica que millori la situació de la seva família i la seva pròpia.

Microcrèdits sense prestadors

La Fundació Prasad va implantar el programa “Entre dones” a la Vall de Tansa, a Índia, per no dependre de prestadores i “poder realitzar metes tant col·lectives com a individuals que repercuteixen en tot el grup”. La seva finalitat en aquesta zona és crear comunitats independents, autosuficients i autogestionades. Quan les dones milloren la seva situació, els beneficis repercuteixen alhora en la seva família i en el seu entorn.

Cada grup d’autoajuda funciona com un microbanco i compta amb president, tresorer i altres càrrecs electes

Un grup d’autoajuda s’assembla a un microbanco: “Tots els membres es comprometen a contribuir amb una suma de diners cada mes a un fons comú”, expliquen des de Prasad. L’estructura és senzilla. Cada grup consta d’un nombre màxim de membres, entre 10 i 20, d’els qui es responsabilitzen un president, un tresorer que també actua de secretari i altres càrrecs que es renoven per un sistema de votació per majoria. Cada membre té la possibilitat d’ocupar un càrrec.

La particularitat d’aquests grups és que totes les persones que ho conformen col·laboren en el seu manteniment. Cadascuna aporta una quantitat mensual, la recaptació total es guarda en un banc local i quan algun membre necessita un microcrèdit, ho rep a un interès nominal, és a dir, sense pagar interessos tan elevats com els de un préstec convencional. Les quantitats que s’obtenen serveixen per engegar petits negocis, en els quals el propi grup inverteix quan es generen ingressos, o bé per afrontar despeses d’emergència que d’una altra manera no es podrien pagar, com una despesa mèdica o la compra d’un llibre per al col·legi dels nens.

La labor de Prasad se centra, especialment, en l’assessorament. Els grups mantenen reunions amb els membres de l’organització una vegada al mes i en aquesta trobada resolen els seus dubtes sobre la gestió del grup o altres assumptes bancaris. Encara que formar un grup implica una durada de tres mesos, són necessaris fins a tres anys perquè funcioni de manera adequada, una vegada culminat el procés d’aprenentatge, que inclou visites a altres grups per conèixer el treball en la pràctica.

Associacions de dones

La Fundació Vicente Ferrer (FVF) desenvolupa també diversos projectes centrats en les dones per fomentar la seva independència econòmica i trobar persones de suport. La base són els “shangams”, associacions formades per un total de 15 a 20 dones. En aquests grups, es relacionen amb altres dones de la seva comunitat, s’expliquen els seus problemes i intenten ajudar-se, però a més, decideixen “si volen i poden optar a un sistema de crèdit comú”.

L’organització recolza la creació de minibancos que es nodreixen de les aportacions de les dones “sota les condicions que elles triïn”. Decideixen la quantitat inicial perquè, d’aquesta manera, la seva economia familiar i personal no resulti afectada, sinó que s’organitzin de la millor forma possible. Aquests minibancos afavoreixen la creació del Fons de Desenvolupament de la Dona, un microcrèdit al 0% d’interès que “ha de ser avalat i gestionat per les dones del shangam”, sempre que hagin demostrat la seva capacitat d’autogestió, precisa la FVF. Totes les dones del shangam es responsabilitzen de la devolució del préstec en el temps pactat.

Col·laborar amb les dones

Les associacions de dones que demostren una bona trajectòria en el sistema de préstecs impulsat per la FVF poden acollir-se al programa “De Dona a Dona“. En aquest cas, depenen de la solidaritat d’altres persones, ja que el programa requereix una aportació mensual superior a la qual elles poden lliurar. La donació mensual es fixa en nou euros, uns diners que les dones guarden en una llibreta d’estalvis i utilitzen per obrir un compte per a les seves filles i participar en un fons de salut comunitari, que els garanteix una atenció sanitària bàsica mitjançant una xarxa d’hospitals i clíniques rurals. Quan decideixen invertir aquests diners en alguna activitat, han de consultar-ho amb la resta de dones de l’associació, que ha de donar el seu vistiplau.

La Fundació Prasad calcula que el cost de cada grup ascendeix a 144 euros anuals, per la qual cosa estableix una ajuda mensual de 12 euros per a les persones interessades a col·laborar amb aquesta iniciativa. Amb aquesta quantitat s’abonen les despeses de seguiment, formació, personal i altres aportats per Fundació Prasad, ja que els préstecs s’obtenen de les aportacions de les pròpies dones. “Amb això es pretén que els grups no depenguin de Prasad per subsistir, sinó que siguin autosuficients i aprenguin a valer-se per ells mateixos”, indica David Mendez, president de la Fundació Prasad Espanya.

Les dones compten amb suport durant tot el procés d’engegada del grup fins al seu funcionament

Els membres de l’entitat són facilitadors del projecte, acompanyen al grup durant tot el procés d’engegada fins al seu funcionament, però a mesura que el grup es torna independent, aprofiten la seva experiència perquè serveixi de suport i inspiració a altres nous grups. David Mendez explica que la majoria dels donants són dones, a els qui pretenen aconseguir “un vincle d’unió i comunicació amb les dones del Valle de Tansa perquè, encara que els separa la distància, cultura i idioma, en molts casos, són molt similars”. Descarta diferències quan s’aborden els reptes de la vida, “quan han de mirar cap a endavant i lluitar pel que creuen, senten i necessiten”, per la qual cosa estima que para moltes dones que recolzen aquest projecte des d’Espanya, les beneficiàries a Índia són un exemple de superació i una font d’inspiració contínua.

Els propis donants asseguren que el cercle “de donar i rebre” es compleix ja que, amb la seva aportació, ajuden econòmicament al manteniment dels grups i aquesta ajuda, “en certa forma, els reporta una nova manera de veure la vida”, explica el president de l’organització. Els qui col·laboren amb aquests projectes són partícips del creixement dels grups, recolzen a les dones per ser autosuficients i, sovint, senten que el canvi en aquestes suposa també canvis en la seva vida. “L’autèntic canvi no solament es dona en la possibilitat d’ajudar a uns altres, sinó que en aquesta ajuda, un també pot transformar-se a si mateix i, alhora, a tot el seu entorn”, conclou David Mendez.

Beneficis per a les dones

Moltes dones que prenen part en aquest tipus de projectes se senten per primera vegada valorades. Són conscients que, a més de deures, tenen drets, encara que fins al moment no els hagin gaudit. Les seves condicions de vida canvien. Algunes es relacionen per primera vegada amb altres dones o persones de la seva comunitat i es recolzen en elles per tirar endavant.

El desenvolupament econòmic de les dones els fa ser conscients dels seus drets i millora l’accés a la salut i la formació

Un microcrèdit concedit a una dona és la base del futur familiar, de l’autonomia i independència d’elles. Quan una dona és autosuficient, compta amb els seus propis ingressos, aspira a atenció sanitària, educació i una riquesa que no solament és econòmica, sinó social i personal. En cas contrari, les dones queden relegades a un segon pla, sempre a l’empara dels seus marits i en una situació total de dependència.

Millora també la seva nutrició, les seves possibilitats de futur i les dels fills, els qui reben atenció mèdica i formació, en un ambient d’igualtat que, gairebé amb tota probabilitat, repetiran amb els seus descendents i redundarà en un futur igualitari per a les nenes. La Fundació Prasad assevera que, fins i tot, aquests programes tenen impacte en el medi ambient perquè elles desenvolupen hortes de cultiu biològic i plantacions d’arbres fruiters i tenen una major consciència de la cura de l’entorn i dels boscos.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions