Imagen: Pedro Simões
Coneguda com a ‘Guia pels sense sostre’, la ‘Michelín dels captaires’ o la ‘Brúixola dels pobres’, ja està al carrer. Es tracta d’una publicació editada per la Comunitat de Sant Egidio de Barcelona dedicada a un dels sectors més desfavorits de la nostra societat: les persones que viuen al carrer. Totes elles es veuen obligades a buscar un lloc diferent on dormir cada dia, menjar o dutxar-se per un euro.
En la guia figuren, a més, les adreces dels hospitals i centres de salut, així com els llocs on es poden realitzar els diversos tramitis que els poden facilitar, si escau, una pensió.
En la guia figuren, a més, les adreces dels hospitals i centres de salut, així com els llocs on es poden realitzar els diversos tramitis que els poden facilitar, si escau, una pensióUn altre dels apartats de la guia és el dedicat a informar sobre la situació dels centres de formació professional en els quals poder aprendre un ofici que els tregui d’aquesta situació i els llocs on es pot aprendre l’idioma del país, dedicat específicament per als immigrants d’una altra llengua. Són 154 pàgines que sota el títol ‘On menjar, dormir, rentar-se’ resulten de gran utilitat als més necessitats. Ara com ara aquesta iniciativa a Espanya només s’ha realitzat a Barcelona, encara que és possible que sigui imitada en altres comunitats.
Concretament, el protagonisme d’aquest projecte recau en la Comunitat de Sant Egidio, nascuda a Roma en 1968 a l’abric del Concili Vaticà II. Es tracta d’un moviment laic que agrupa a més de 40.000 persones a tot el món i es dedica a l’oració i a mostrar la seva solidaritat amb els mes necessitats: immigrants, ancians, infància, etc. La primera d’aquestes guies es va editar en 1990 a Roma, aquesta edició de Barcelona és la segona en aquesta ciutat i es reparteix gratuïtament en els llocs freqüentats per les persones sense llar o necessitades de recórrer a l’assistència pública. Al nostre país el nombre de persones que manquen d’una llar on viure supera els 30.000 i les dones i joves en aquesta situació augmenta cada dia.
Càrites assegura en un document elaborat amb motiu del Dia dels Sense Sostre, celebrat el passat 12 de novembre, que entre les principals raons per les quals moltes persones viuen al carrer es troben les següents:
Treball. Precarietat d’ocupació, normalment inestable i temporal, que afecta principalment a les dones, joves i immigrants. Les ONG s’han posicionat en aquest sentit i defensen que no només és necessari una ocupació de qualitat i a llarg termini, sinó que aquest vagi acompanyat d’una sèrie de mesures socials.
Tecnologies. L’informe parla de “canvis en les maneres de producció”. En l’actualitat hi ha molta mà d’obra excedent a causa de l’evolució de les noves tecnologies. A més ara es precisa d’una major qualificació i especialització.
Habitatge. És un dret que no sempre es compleix. L’elevat preu de l’habitatge privat i la falta d’habitatges protegits o pública, dificulta a l’excés l’accés a un habitatge fins al punt que “mai abans tantes persones s’havien vist privades d’ella”.
