Han transcorregut dotze mesos des que la terra va tremolar a Haití, però encara se senten les conseqüències. I portarà temps que no sigui així. A la confusió inicial, va prosseguir un gran esforç per part de nombroses ONG de tot el món que es van prestar per a ajudar de manera immediata. Diversos equips es van desplaçar fins al lloc o es van aprofitar els efectius locals per a atendre les víctimes i evitar un trasllat massiu al país, en ruïnes després del sisme i incapaç d’acollir a tots. Ha passat un any i en aquest temps les preocupacions han estat vàries, així com les denúncies per saquejos, les peticions d’ajuda o les demandes urgents de material. Ara preocupa el còlera, però no és l’única cosa pel que es tem. En quina situació es troba el país? Què es fa en aquests moments per Haití i a Haití? Testimonis de diverses ONG han viatjat a la zona o han fet balanç per a analitzar el treball dels seus companys i els fruits recollits durant aquest temps, però sobretot, per a articular els reptes de futur.
Dotze mesos, s’ha fet suficient?
“Avui, un any després, la vida diària dels haitians s’allunya del procés de reconstrucció en el qual haurien d’estar immersos”. Són paraules d’un portaveu d’Intermón Oxfam desplaçat al país, qui destaca com durant els mesos posteriors al terratrèmol “la resposta d’emergència humanitària va salvar milers de vides, va proveir d’aigua potable i aliments bàsics a d’altres de milers i va oferir serveis medicos i sanitaris a qui els necessitava”, però al voltant d’un milió de persones viuen encara desplaçades, sota lones o tendes de campanya.
A penes s’han retirat el 5% dels enderrocs i s’han construït el 15% dels allotjaments temporals necessaris
12 de gener de 2010. Una data que serà difícil d’oblidar per als habitants d’Haití. El país es va agitar, assotat per un terrible sisme de 7 graus en l’escala Richter. No obstant això, encara avui, Oxfam estima que a penes s’han retirat un 5% dels enderrocs, s’han construït el 15% dels allotjaments temporals necessaris i les instal·lacions d’aigua i sanejament són molt escasses.
El cap de missió de Metges Sense Fronteres a Haití, Stefano Zannini, assenyala que fa un any es va demostrar una “generosa ona de donacions” procedents de tot el món, “així com promeses de la comunitat internacional”, però assevera que “la crua realitat avui és que, encara que els haitians intenten reconstruir les seves vides, molta gent és molt vulnerable”.
Preocupació per l’epidèmia de còlera
Dades d’Oxfam calculen que fins el mes de desembre passat el còlera s’havia cobrat la vida de 2.600 hatianos i havia afectat 122.000 més. Metges Sense Fronteres, que eleva la xifra de morts a 3.600, ha elaborat l’informe “Haití: un any després”, un repàs a la situació mèdic-humanitària al país i a l’epidèmia de còlera que assota la regió des d’octubre. Aquesta organització qualifica de “pèssimes” les condicions en què viuen els habitants del país, encara que destaca que el desplegament humanitari va ser el major registrat fins llavors en el món.
El desplegament humanitari va ser el major registrat en el món, però les condicions de vida avui són “pèssimes”
Assegura que, en l’actualitat, l’emergència és doble: enfront de les conseqüències del terratrèmol i del còlera. La ràpida propagació d’aquesta malaltia no ha pogut frenar-se malgrat la millora en l’accés a l’atenció primària, per la qual cosa la reconstrucció no ha de “anar en detriment de l’atenció de les necessitats humanitàries urgents”, en paraules del director general d’MSF, Aitor Zabalgogeazkoa. És urgent millorar les condicions de sanejament i de distribució d’aigua potable per a obstaculitzar el risc d’epidèmies.
Farmamundi recorda que prop del 80% de la població del país està sumida en la pobresa i es manté en la seva obstinació de reforçar l’atenció mèdica, psicològica, alimentària i de sanejament. La seva labor s’estén per Port-au-Prince, Jacmel i Léogane, amb projectes de post emergència i reconstrucció. Assenyala que l’epidèmia de còlera obliga a intensificar l’atenció sanitària d’emergència i l’accés a tractaments, per la qual cosa reclama ajuda de tots els qui la puguin prestar.
El tractament del còlera és senzill, precisa: surts de rehidratació oral, sèrums i antibiòtics per a tallar les diarrees. “Però els tractaments arriben amb comptagotes”, postil·la. El còlera és una infecció intestinal causada per un bacteri. Afecta a un nombre important de persones perquè es transmet a través de l’aigua i de la ingesta d’aliments contaminats. Les seves conseqüències són nocives per a la salut: fortes diarrees i deshidratació severa. Es pot fins i tot morir si no es tracta a temps.
Farmamundi ha enviat més de 160 tones de kits sanitaris específics per a tractar el còlera i processos diarreics. Els kits IDDK (Kit Interagencias per a Malalties Diarreiques) consten de quatre mòduls amb: materials específics (medicaments, sèrums, surts de rehidratació o antibiòtics), material sanitari d’un sol ús (cotó, guants, xeringues, catèters), aparells mèdics (tisores, termòmetres, safates) i informació sobre la seva utilització i material de suport (contenidors de residus, galledes, guants).
Les xifres de l’atenció mèdica
Metges Sense Fronteres assegura que la resposta al terratrèmol i a l’epidèmia de còlera són “la major operació en la història de l’organització”. També ho són les xifres registrades fins ara pels equips mèdics :
- Han tractat a més de 358.000 persones.
- Han dut a terme més de 16.500 cirurgies.
- Han atès més de 15.000 parts.
- Durant els tres primers mesos, van dur a terme més de 5.700 operacions de cirurgia majors.
- Els centres de tractament que secunda han atès a més de 91.000 persones, dels 171.300 casos registrats en tot el país.
Moment per a la reflexió
Metges Sense Fronteres apel·la ara a la reflexió sobre les “llacunes de la intervenció”. La pròpia organització ha assegurat que “capitalitzarà la seva experiència a Haití per a secundar i millorar els seus programes al país i per a seguir preparada per a futures emergències”. En l’actualitat, es planteja mantenir una xarxa de sis hospitals privats a Port-au-Prince, que acullen fins a un miler de llits. Enguany modificarà les estructures mèdiques de la capital haitiana per a reemplaçar, explica, els centres sanitaris temporals per instal·lacions amb caràcter més permanent.
Per a 2011, Farmamundi contempla la formació de promotors i agents de salut, amb la finalitat de potenciar la vigilància epidemiològica i la dotació d’un centre de salut en Léogane, “així com la reubicació i el recer estable”. Enguany se centrarà en la prevenció i intentarà aconseguir un subministrament suficient d’aigua potable i d’infraestructures bàsiques per al sanejament de l’aigua. “Més d’un milió i mig de damnificats malviuen amuntegats en condicions insalubres”, descriu. “Si abans del terratrèmol gran part de la població haitiana vivia sense accés a l’aigua potable, després del sisme la situació s’ha magnificat”.
Solidaritat Internacional destaca que aquest ha estat any de promeses, de compromisos, de solidaritat i d’èxits, paral·lels a fracassos. “Haití s’ha convertit en un mirall de la cooperació al desenvolupament, de l’ajuda humanitària i de les relacions internacionals, un mirall en el qual mirar-nos, un mirall en el qual reflexionar i aprendre”, recalca. Missatgers de la Pau també creu “imprescindible” que es compleixin les promeses dels governs i de la comunitat internacional. Calcula que fins ara a penes s’ha fet efectiu un 20% de l’ajuda promesa.
