Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Homes i nens, claus en la igualtat de gènere

L'últim informe de l'ONG Pla es fixa en els més petits com a figures claus per evitar la desigualtat de gènere

img_porserninas2011foto02

L’últim informe “Per ser nenes“, publicat amb caràcter anual per l’ONG Pla, se centra, malgrat el concepte inicial, en els nens. Amb el títol “I què passa amb els nois? Homes i nens, claus en l’equitat de gènere”, se’ls dibuixa com a pilars per combatre la desigualtat de gènere, per la qual cosa s’aprofita l’oportunitat per conèixer el seu paper en les societats on viuen i analitzar com poden ajudar a combatre la desigualtat de gènere. Els nens del present són els homes del futur.

Nens i desigualtat de gènere

Img portada
Imatge: Pla Espanya

L’estudi se centra en els nens per nombrosos motius. Ells han de ser part de la solució i no el problema. Se’ls ha d’atendre perquè, en cas contrari, la seva situació empitjora. A Amèrica Llatina, registren els majors índexs de fracàs escolar. Se’ls educa en un sentiment de superioritat, “sense capacitat per ser responsables i amb baix llindar de frustració”, detalla Héctor Hurtado, expert nacional de gènere de Pla a Equador.

Ells representen els majors índexs de fracàs i deserció escolar, que deriva en un augment dels nivells de violència, criminalitat, violència de gènere i desocupació, assenyala l’estudi: “En el continent americà el risc de morir per homicidi d’un home d’entre 15 i 29 anys és 28 vegades major que en la resta del món”. S’assegura que els nens i els homes “repliquen a l’escola i als carrers la violència que viuen en la llar”.

Aquesta violència s’exerceix contra les dones, però també contra els propis homes. “Per contra, quan els pares s’involucren de forma positiva en la vida dels menors, aquests presenten menys tendència al suïcidi, a ser violents i a involucrar-se en pràctiques sexuals arriscades”, recalca l’estudi. Ells són claus per defensar-se i defensar a les dones, sobretot en societats patriarcals i amb pràctiques culturals tradicionals, com la mutilació genital femenina, que poden evitar. Per això s’ha de recolzar la seva escolarització. L’educació redueix els nivells de violència i la possibilitat de perpetuar la desigualtat de gènere, a més de millorar les condicions per trobar una ocupació i generar ingressos que ajudin a trencar el denominat cercle de la pobresa.

Repetir estereotips

Sobretot, la desigualtat de gènere és un dels principals problemes de l’educació en països d’Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica, destaca l’informe. En aquests llocs, els nens “repeteixen estereotips i no mostren les seves emocions”, segons explica la directora de Pla, Concha López. Sovint, la pobresa implica abandó escolar, inequidad de gènere i incompliment de drets bàsics.

Els nens tenen interioritzat el “rol proveïdor” de l’home des de petits

L’informe subratlla que fins i tot nens de sis anys ja identifiquen rols masclistes en el seu entorn i tenen interioritzat el “rol proveïdor” de l’home des de petits. Aquestes conductes s’aguditzen davant l’absència dels pares o la migració d’aquests, “un factor de risc de l’abandó escolar i de l’ingrés en colles”.

Entre les conclusions de l’estudi, figuren diverses que indiquen el caràcter continuista de certs factors si no s’atallen a temps:

  • Els nens adopten la rigidesa de les normes de gènere des dels primers anys de vida.
  • Quan són adults perpetuen els desequilibris de poder entre sexes, reforcen les conductes negatives i les fan acceptables.
  • Nens i nenes assumeixen els patrons de desigualtat de gènere.
  • A Amèrica Llatina i el Carib, els nens aconsegueixen majors índexs de fracàs i abandó escolar que les nenes a causa de conceptes com “ser millor que la dona” o “tenir més drets que la dona”. La no assistència a l’escola es relaciona amb una educació en la qual els homes fan el que volen i tenen el control de tot.

Tallers de participació infantil

Img porserninas2011foto02 art
Imatge: Ítalo amb la seva família. / Pla Espanya

Ítalo és un adolescent de 15 anys. Viu a Equador, en una petita població de 2.800 habitants, amb un índex de pobresa del 70% i una sequera permanent en els camps i en els habitatges. “L’escassetat d’infraestructura per canalitzar l’aigua i poder regar provoca a més que no hi hagi aigua potable a les cases”, explica l’ONG Pla. Gràcies a aquesta organització, des de 2008, Ítalo participa en els tallers per a joves que s’imparteixen en la seva comunitat. Així ha conegut que algunes nenes sofreixen violència de gènere per part dels seus pares i s’ha involucrat en la defensa dels seus drets.

Entre els seus assoliments en la consecució de la igualtat de gènere destaca haver aconseguit que el govern de la seva localitat habiliti un espai als debats mensuals perquè els joves exposin temes com el càstig, el maltractament o la discriminació, explica Pla. “A més, ha exposat a la comunitat la necessitat de triar un dirigent que fomenti la igualtat de gènere com a principi bàsic i emfatitzi la participació de la dona en la igualtat de drets“, després de la qual cosa, diverses dones es van presentar com a candidates per dirigir la comunitat i “després de més de trenta períodes (legislatures), una dona va ser triada presidenta”.

El paper dels homes, però ara també dels nens, aconsegueix importants assoliments en la consecució de l’equitat de gènere. És imprescindible que ells s’involucrin per aconseguir el canvi. Sense el seu suport, serà més difícil donar veu a les dones o mantenir-la. Els tallers de participació infantil i juvenil són també una aposta de Save the Children perquè siguin els propis nens els qui defensin els seus drets. A més, en ells es dona veu a les nenes.

Img porserninas2011foto05 art
Imatge: Jessenia amb la seva família. / Pla Espanya

Jessenia té 12 anys i també va néixer a Equador, en un petit poble indígena al centre de la serralada dels Andes, en el segon cantó més pobre del país, “on el 94% de la població viu per sota del llindar de la pobresa, és a dir, sobreviu amb menys de 2 dòlars al”dia . Jessenia s’aixeca a les 5 del matí, ajuda a la seva mare en les tasques domèstiques, cuida l’hort, dona de menjar als animals, fa els deures i camina mitja hora per arribar a l’escola. A la tarda, ajuda de nou a casa.

Participa des de fa cinc anys en els tallers de Pla relacionats amb la defensa dels drets i ha ajudat a impulsar un programa de ràdio local -vol ser locutora de major- on els nens parlen sobre els seus drets individuals i col·lectius. Vol evitar el masclisme i la discriminació de la seva comunitat, on “molts pares no escolaritzen a les seves filles argumentant que les ‘mujercitas’ solament serveixen per a la casa, netejar i cuinar”.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions