Davant els 600.000 nous casos de lepra i úlcera de buruli al món, Igor Aguirre (Bilbao, 1973), director de comunicació i màrqueting d’Anesvad des d’amb prou feines uns mesos, es proposa combatre aquestes malalties mitjançant la prevenció, evitant futures discapacitats i amputacions. “Tothom té dret a ser atès, a la salut”, assegura mentre denuncia la situació de desemparament que en aquesta matèria pateixen milers de persones als països en desenvolupament. D’altra banda, Aguirre és el principal promotor d’una altra de les tasques que des de l’any 2000 caracteritza a aquesta organització: combatre la pornografia infantil. Per a això, l’ONG ha creat una web específica on es poden deixar les url de les pàgines amb aquest tipus de pornografia i ells es responsabilitzen que la policia tingui un coneixement d’elles. “Estem rebent al voltant de 7.000 adreces anuals, encara que moltes d’elles no contenen pornografia infantil, de manera que estem enviant a la policia un 50% d’aquestes 7.000 denúncies”, assegura.
Soc periodista i durant uns anys vaig estar treballant en diversos diaris fins que en 1998 vaig entrar en Anesvad en el departament de comunicació, elaborant activitats, tallers, conferències i rebent als diferents mitjans de comunicació. Després, l’any 2000 va néixer la possibilitat de crear un àrea d’Internet i aquí és on entro com a responsable. Un gran repte perquè la nostra intenció era treballar des d’un principi molt fort a través de la xarxa no només en l’àmbit de sensibilització i educació per al desenvolupament sinó des del punt de vista de captació.
Comencem a treballar amb el tema de la pornografia infantil l’any 2000 com a conseqüència que any rere any l’entrada de les noves tecnologies estava permetent al seu torn que la pornografia infantil s’estengués ràpidament a través d’aquest mitjà. Per això hem realitzat diverses campanyes de pornografia infantil per denunciar aquesta situació, fer conscient a la societat de quin és la problemàtica amb la qual ens trobem i també per conèixer una mica la forma de pensar dels consumidors i poder treballar contra aquesta pràctica penada per la llei. Una de les principals manques que ens hem trobat en aquest temps és que la gent estava molt disposada a denunciar pornografia infantil però era una mica reacea a acudir a la policia. Davant aquesta situació el que vam fer va ser obrir un sistema a través del com la gent que trobi pornografia infantil no té més que copiar la url, entrar en www.anesvad.org i en el cas que vulgui fer algun tipus d’observació sobre com trobar aquesta pàgina té un camp que pot emplenar, però és totalment voluntari. Volem que la denúncia sigui totalment anònima perquè ningú es tiri per enrere.
Volem que la denúncia sigui totalment anònima perquè ningú es tiri per enrerePer tant, el procediment és el següent: ens arriben totes aquestes denúncies que poden tenir pornografia infantil i a partir d’aquest moment comprovem les que efectivament tenen aquest material i les enviem a la policia perquè faci les seves pròpies recerques.
Estem rebent al voltant de 7.000 adreces anuals, encara que moltes d’elles no contenen pornografia infantil, de manera que estem enviant a la policia un 50% d’aquestes 7.000 denúncies.
Estem d’acord en què s’estan produint avanços. Quan nosaltres comencem a treballar l’única cosa que era considerat delicte era la creació o producció d’aquest delicte material i la distribució del mateix amb finalitats comercials. Avui dia ja és considerat delicte tot tipus de distribució i també la possessió.
Avui dia ja és considerat delicte tot tipus de distribució i també la possessióNo obstant això, hi ha una sèrie de coses que la llei no considera delicte i nosaltres sí, com l’accés a la pornografia infantil, és a dir si una persona està navegant a la xarxa i es troba pornografia infantil, navega en totes aquestes pàgines però sense baixar-se cap tipus de material no és considerat per la llei pornografia infantil. També creiem que ha de ser considerat com a delicte l’apologia; hi ha moltes pàgines en les quals s’incita a consumir aquest tipus de productes, encara que al final no estigui enllaçat a cap. És el que succeeix amb la pornografia d’adults, en les pàgines dels quals pot posar ‘la pornografia infantil està penada’, però apareixen adults disfressats de menors. Això s’hauria de castigar perquè es considera apologia en tractar d’incitar a consumir pornografia infantil. Per tant, creiem d’una banda que la llei hauria de ser més dura amb ells i perseguir-se aquest tipus de coses, encara que, per un altre, reconeixem l’esforç que s’està fent en aquest camp. Nosaltres seguirem treballant per fer-li front.
L’objectiu principal és transmetre a la societat el treball que fem en el camp de la lepra i l’úlcera de buruli i a partir d’ara anem a treballar d’una forma més forta atenent a totes les qüestions relacionades amb la sida. Cal tenir en compte que nosaltres som una ONG principalment sanitària i la nostra labor és recordar i conscienciar a la societat espanyola en el dret a la salut que tenim totes les persones a poder tenir una atenció bàsica perquè al final puguem evitar moltes de les malalties que nosaltres avui no patim, però que als països pobres causen milions de morts. Ens sembla fonamental recordar a la gent que tothom té un dret a la salut i que nosaltres som uns privilegiats perquè ho tenim, encara que milions de persones d’Àsia, Amèrica i Llatina Àfrica no gaudeixen d’ell.
A curt termini i mig termini és impossible parlar d’això. Però estem veient que s’estan donant molts avanços. En el cas de la lepra, per exemple, cal fer molta incidència en la prevenció. Aquest és un camí importantíssim perquè detectar a temps aquestes malalties en les primeres fases suposa acabar amb la malaltia i amb aquest rebuig social que sofreix un malalt de lepra quan el mal s’estén. És fonamental que els malalts no desenvolupin la malaltia, així s’aconseguirà evitar l’aparició d’aquest rebuig. Moltes vegades al malalt no se li considera ni persona.
Des de la nostra posició sí estem d’acord amb el Pla, de fet ho estem recolzant i creiem que s’ha de seguir per aquesta línia. No obstant això, matisem la idea que des del punt de vista pressupostari com més es pugui donar, millor, més diners podran destinar les ONG als països de menor desenvolupament, i creiem que per aquí ha d’anar la pressió de les ONG. També hem de treballar que nostra labor es vegi des de les institucions com un treball de cooperació i s’oblidin els interessos comercials i econòmics que puguin tenir els governs.
Crec que hi ha bones intencions però que no es fa tot el que es deuria.
Crec que hi ha bones intencions però que al nostre país no es fa tot el que es deuria per contribuir la compliment dels Objectius del Mil·lenniEl nostre país es va comprometre a treballar per aconseguir aquesta fi, però està sent molt complicat el seu compliment malgrat la pressió social que s’està fent. En el tema de la salut, per exemple, com en punts altres, s’ha de seguir treballant molt perquè, com deia abans, aquest dret no està arribant a tots.
El principal avantatge és que ens permet treballar en el que realment creiem. Quan depens majoritàriament dels diners públics els governs et poden portar a un camí més condicionat i interessat.
Bé, és una mica del que se’ns ha acusat sempre. Però nosaltres volem fer un gir en la comunicació que anem a realitzar. Volem aconseguir que la gent s’adoni del que hi ha darrere i del que preteníem amb aquests anuncis: mostrar la realitat que hi ha moltes persones que no tenen molts dels drets que es consideren bàsics. Al final cal tenir en compte que l’única cosa que mostràvem és la realitat que estan vivint aquests països en desenvolupament. Ara anem a tractar de donar una imatge més positiva de les malalties: si bé és cert que els malalts tenen moltes discapacitats, també ho és que poden ser independents des d’una perspectiva econòmica i social.
