Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Iñigo Icaza, president d’Imatge en Acció

La realitat de vegades és dura i així cal transmetre-la, sense caure en imatges catastrofistes o alarmants

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 02 de Maig de 2009

Imatge en Acció és una ONG al servei d’altres ONG. Ofereix cobertura fotogràfica gratuïta d’esdeveniments, activitats i projectes perquè les organitzacions més modestes guanyin visibilitat en la societat. La idea va començar al setembre de 2007 amb una desena de persones i encara s’està consolidant, però els seus objectius són clars: treballar en el camp de l’acció social i la cooperació per al desenvolupament, ser testimonis i informadors de situacions d’injustícia i marginació social i promoure la dignitat de les persones. La fotografia social és el seu punt fort. Però sempre lligada a la realitat, “sense caure en imatges catastrofistes, alarmants o idíl·liques”, assenyala el president de l’entitat, Iñigo Icaza (Bilbao, 1980).

Una ONG que treballa per altres ONG. Realitzen un treball cent per cent altruista?

Sí. Encara que sembli curiós, Imatge en Acció és una ONG que presta serveis a altres ONG per promoure les seves activitats, donar-los la possibilitat de ser conegudes i oferir-los, en definitiva, visibilitat en un entorn en el qual cada dia és més difícil arribar a la gent. Com ho fem? Tots els nostres fotògrafs són persones voluntàries que disposen d’una càmera de fotos, però sobretot, que estan compromeses amb el canvi social. A més, no sol·licitem contraprestació alguna per la labor que realitzem, encara que per descomptat deixem oberta una porta per si volen cobrir les despeses dels nostres voluntaris.

Una imatge val més que mil paraules. Està d’acord?

És una frase molt manida, però poc ajustada a la realitat. Una imatge, per si mateixa, pot tenir molt valor, retratar un moment exacte, però no pot explicar una situació. És necessari acompanyar la fotografia amb paraules que expliquin què ocorre. Per això, realitzem reportatges fotogràfics en els quals conjuguem una sèrie d’imatges amb un total de mil paraules que les contextualitzen.

Quin ha de ser, per tant, la finalitat d’una fotografia?

Retratar la imatge fidel del que està ocorrent, transmetre el que succeeix al nostre món i aconseguir que arribi a tots els racons del planeta.

“La manipulació la realitza la persona, conscient o no d’això, quan retrata una situació, processa la foto, l’explica o la interpreta”

No obstant això, de vegades, la realitat es pot manipular a través de la càmera.

La càmera, l’objectiu o la lent no deixen de ser objectes i els objectes només capten el que nosaltres volem que captin. La manipulació la realitza la persona, conscient o no d’això, quan retrata la situació, processa la foto, l’explica o la interpreta. Això no sempre es fa a propòsit i amb unes finalitats concretes. De vegades, la falta d’informació veraç sobre la situació que s’està reflectint afavoreix que la persona a la qual arriba la fotografia manipuli la realitat en assimilar-la segons els seus judicis i experiències. Per això, és important que al costat de la fotografia hi hagi paraules que expliquin i formin.

Quina realitat li agradaria retratar?

Una que reflectís el compromís dels líders mundials amb els més desfavorits, comprenent la seva situació, veient quins són els seus problemes diaris i decidits per ser la punta de llança d’un canvi social que cada dia exigeix més gent.

En aquest sentit, entre les activitats que realitzen, ajuden a elaborar campanyes de sensibilització. Una bona estratègia de comunicació és fonamental per donar a conèixer el treball de les ONG?

És fonamental, però ha de ser part d’una estratègia global. No només s’ha de difondre el treball que es realitza, sinó que aquesta difusió s’ha d’emmarcar dins d’un posicionament de l’organització. Entre altres coses, s’han d’establir els canals adequats per aconseguir una resposta per part de la societat i fomentar la col·laboració en un entorn estable i amb vocació permanent.

“Tots coneixem organitzacions que realitzen campanyes de major duresa visual a causa que els seus estudis demostren que són les que més sensibilitzen a la societat”

No obstant això, en ocasions, algunes campanyes recorren a imatges de gran duresa per arribar al públic. Creu justificada aquesta actuació?

Aquest és un debat que va a existir sempre, no només en l’àmbit social, sinó en el de la comunicació. Tots coneixem organitzacions que realitzen campanyes de major duresa visual a causa que els seus estudis demostren que són les que més sensibilitzen a la societat. Però també cada cert temps realitzen campanyes més amables per evitar la insensibilización a la qual poden arribar les persones. Al meu entendre, la realitat de vegades és dura i així cal transmetre-la, sense caure en imatges catastrofistes o alarmants, però poc significatives, ni en imatges idíl·liques.

En aquest cas, són més visibles els esforços o els resultats del treball d’una organització?

Tots dos poden ser visibles. El problema radica que, en un entorn com el nostre, és molt difícil aconseguir aquesta visibilitat. Les grans ONG disposen de departaments de comunicació encarregats d’editar revistes, publicar reportatges, realitzar campanyes a gran escala, etc. No obstant això, les organitzacions més modestes manquen dels recursos necessaris per donar a conèixer el seu treball. Per això Imatge en Acció pretén donar satisfacció a aquesta necessitat, amb persones compromeses amb les seves causes i amb una àmplia formació en fotografia social. Busquem formar als nostres voluntaris en tècnica fotogràfica i en aspectes socials, facilitant un reportatge de qualitat, però també suport i consell a l’hora de difondre la labor que realitzen.

Formem als voluntaris en ètica social, compromís, desigualtats i qüestions de gènere. A partir d’aquí, entenem que aquest mateix compromís ho tenen també les ONG amb les quals col·laborem

Per a això, compten amb un codi ètic que assegura un ús responsable de les imatges. Però com controlen que aquest codi es compleixi?

En el nostre cas, el compliment ho controlen el fotògraf oficial que ha coordinat el reportatge, el coordinador de la zona, l’equip d’editors i el coordinador nacional d’ètica. A més, formem als voluntaris en ètica social, compromís, desigualtats i qüestions de gènere, entre altres coses. A partir d’aquí, entenem que aquest mateix compromís ho tenen també les ONG amb les quals col·laborem, per la qual cosa sempre existirà un respecte feia la dignitat i imatge d’aquelles persones que han estat fotografiades.

Han de ser escrupolosos en aquest sentit, ja que entre els seus objectius a mitjà termini està crear un banc d’imatges amb llicències obertes de temàtica solidària i social.

Sí, aquest és el complement adequat als serveis que prestem. Hem detectat que de vegades fan mancada imatges que no hagin estat preses en un acte o en una situació concreta, sinó que reflecteixin aspectes o sentiments generals. És aquí on entra la possibilitat de buscar i utilitzar imatges d’ús lliure al nostre banc. A més, és una conseqüència lògica de la nostra raó de ser, ja que com ONG de fotògrafs socials portem el nostre compromís a la nostra vida diària i això es reflecteix en les fotos que realitzem en el dia a dia. Recollir aquestes fotos cedides pels nostres fotògrafs ens permet donar un servei més.

Un altre dels seus grans projectes consisteix en una col·laboració amb l’associació portuguesa Associação para o Estudo i Protecção do Gado Asinino, AEPGA, en una iniciativa afavorida per la Unió Europea sota els programes per a joves (Youth in Action). L’objectiu és treballar amb ells a través de la fotografia perquè donin la seva visió del món rural en el qual viuen. Quin és la seva intervenció concreta en aquest programa?

La iniciativa va sorgir d’AEPGA, que va contactar amb diferents associacions europees i marroquines. Formem part del projecte tres ONG de Portugal, Espanya i Grècia. El nostre objectiu és bàsicament el mateix: treballar amb joves del món rural per dotar-los de la tècnica fotogràfica i la visió necessària perquè puguin transmetre la realitat del seu entorn, la seva cultura i les seves tradicions, que perillen a causa de l’èxode dels joves. Mitjançant el nostre suport, podran implicar-se en la projecció de l’entorn en el qual viuen, retratar la seva vida en els llogarets i pobles. Posteriorment, aquestes fotografies es recolliran en un llibre i en diverses exposicions.

Ser voluntari d'Imatge en Acció

Les persones interessades a col·laborar amb Imatge en Acció han de complir tres requisits: tenir ganes, implicació i compromís social. Les ganes, segons el parer d’Iñigo Icaza, “estan relacionades amb la iniciativa”. “És necessari disposar de persones que vulguin moure’s, buscar, reflexionar, preguntar i preguntar-se”, precisa.

“És necessari disposar de persones que vulguin moure’s, buscar, reflexionar, preguntar i preguntar-se”

Els fotògrafs voluntaris han de sortir al carrer per retratar realitats, però també per buscar noves formes de col·laborar i ONG que puguin requerir els serveis d’Imatge en Acció.

Respecte a la implicació, Icaza considera que “té a veure amb que no t’importi matinar un dissabte plujós per anar-te a un poble veí a realitzar un reportatge, tenir reunions per videollamada els divendres a les deu de la nit o estar una setmana sencera penjat del telèfon i del correu electrònic per entendre i plasmar el que l’ONG necessita”. I afegeix: “Tampoc t’ha d’importar fer això de manera constant i duradora”.

Finalment, el compromís social és imprescindible: “És el plus que dona motivació per xopar-se i agafar un refredat per una bona causa”. Tot esforç permet als voluntaris d’aquesta organització ser conscients que estan aportant un gra de sorra “per aconseguir millorar la situació de moltes persones que no tenen la sort que tenen ells”.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions