Infància a Europa, com li afecta la crisi?

Efectes de la crisi en la infància

El 27% dels menors de la UE està en risc de pobresa o exclusió social

En ocasions, les dades recullen una realitat que no s’aprecia a simple vista. Això és el que ha posat de manifest una enquesta realitzada per Eurochild, materialitzada en l’informe ‘Com la crisi econòmica i financera està afectant als nens i joves a Europa’. La xarxa europea d’organitzacions que treballen per la infància ha preguntat a les seves 147 membres i, a partir de respostes procedents de 35 països, ha emès un informe sobre la situació dels nens més vulnerables durant 2012.

Com és d’esperar, les conclusions donen el protagonisme a les conseqüències de la crisi econòmica, alguna cosa que ja s’avançava en anteriors informes. Però si en 2010 s’alertava de les elevades xifres de pobresa, amb el 20% dels menors de la Unió Europea en aquesta situació, en l’actualitat es va un pas més enllà: “el 21% dels nens en la UE es troben materialment necessitats“.

L’origen té diverses causes, que ara s’han diversificat. A la falta o escassetat de recursos de les famílies, s’uneixen les conseqüències de les “mesures d’austeritat” aplicades pels governs i que han suposat retallades en les ajudes socials. Això, unit a una taxa d’atur cada vegada major i una retallada en els ingressos, ha provocat els següents efectes en la infància.

• Limitacions en l’accés a recursos essencials com la salut i l’educació. Les retallades en ambdues àrees han provocat que algunes famílies no puguin abonar els preus de les consultes mèdiques o els medicaments, alhora que s’han reduït els pressupostos destinats a educació, les ajudes de menjador, transport i material escolar o els serveis de reforç per als estudiants.

• Menors oportunitats de participar de manera plena en la vida familiar i social “per la falta de recursos i oferta pública” relativa a les activitats recreatives.

• El 27% dels menors de 18 anys està en risc de pobresa o exclusió social, la qual cosa suposa al voltant de 27 milions de joves: un 20,5% en risc de pobresa, un 9,6% amb privació material severa i un 9,1% viu en llars “on la intensitat de l’ocupació és molt baixa o nul·la”, tres milions més que en 2008.

• Els petits no sempre viuen en una llar pròpia, a causa de les dificultats de les famílies per afrontar el cost de la hipoteca o d’un lloguer, després de perdre la seva ocupació. Fins i tot això dificulta la conciliació de la vida laboral i familiar, en obligar als cònjuges o a un d’ells a “acceptar jornades laborals excessives” per obtenir ingressos.

• Augment de la violència domèstica i contra els nens, “arran de la crisi i la situació límit que travessen moltes famílies”. L’informe ‘En la violència de gènere no hi ha una sola víctima‘ de Save the Children reconeix que els nens “són víctimes de la violència de gènere exercida sobre les seves mares” i lamenta que el sistema de protecció de la dona entengui als fills com a objectes de protecció i “no com a titulars els drets de les quals es veuen vulnerats en ser exposats a la violència de gènere”.

Infància més vulnerable a Europa

El fet que la crisi no hagi afectat per igual a tots els països implica diferències en la situació dels petits. L’informe revela el previsible en aquest sentit: “Els casos més greus són Grècia, Irlanda i Portugal, seguits no gaire des de lluny d’Espanya i Itàlia“. Però no són els únics.

• Bulgària i Romania. Més del 70% dels menors de 18 anys estan “materialment necessitats”, enfront d’un percentatge que oscil·la entre el 3% i el 7% a Suècia, Dinamarca, Holanda, Finlàndia i Luxemburg.

• Espanya. El 25,7% dels nens viu en situació de pobresa o exclusió social.

• Irlanda. A conseqüència de la situació que travessa el país, els plans escolars d’aliments s’han eliminat i el cost del transport escolar s’ha incrementat, la qual cosa ha suposat un obstacle, sobretot, per a les famílies que viuen en zones rurals, més allunyades de les escoles.

• Grècia. La capital grega és una de les més afectades. Segons dades d’Eurochild, a Atenes, una de cada onze persones recorre una vegada al dia a un menjador social. A més, han augmentat les famílies que s’han vist “forçades a lliurar als seus fills davant la incapacitat de mantenir-los”.

Propostes de les organitzacions d’infància

Per millorar les anteriors xifres, les entitats que formen Eurochild han plantejat una sèrie de propostes a la Unió Europea. Al nostre país, el soci d’Eurochild està representat en la Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència, FEDAIA. Juntament amb la resta, des d’aquesta organització es demana:

• Avaluar les possibles repercussions de les mesures en els nens abans que s’apliquin.

• Establir un control exhaustiu i mecanismes d’avaluació nacionals i europeus que actualitzin de forma periòdica la informació sobre la situació dels nens.

• Garantir que els recursos limitats “s’utilitzin de la manera més afectiva possible per protegir als nens contra els efectes de la crisi”, subratlla Jaume Clupés, president de la FEDAIA.

• Protegir els serviciosesenciales, com l’educació primària i l’atenció bàsica de la salut.

• Incloure en totes les polítiques públiques un enfocament integrat i multidimensional en la lluita contra la pobresa infantil i l’exclusió social.

A més d’aquestes mesures, es demana a la Unió Europea que pressioni als Estats membres per complir els compromisos que adquireixin per combatre la pobresa i l’exclusió social. S’advoca per la “inversió intel·ligent” en serveis socials, afavorir la conciliació de la vida laboral i familiar, reforçar els serveis per evitar l’ingrés “innecessari” dels petits en centres d’acolliment públics i consultar als nens i joves “sobre les polítiques i pràctiques per promoure la inclusió social i el benestar a nivell local, regional i nacional”.