Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Iniciatives a favor de la tolerància

L'últim informe de SOS Racisme detecta un increment dels pensaments racistes, però nombroses ONG s'esforcen per combatre'ls
Per Azucena García 28 de setembre de 2010
Img estudiantes internacionales
Imagen: Angie Torres

Respecto i tolerància són les màximes que persegueixen les iniciatives a favor de la integració de persones immigrants. L’Informe Anual 2010 sobre el racisme a Espanya, de la Federació d’Associacions de SOS Racisme, destaca un increment d’aquest tipus de mostres en l’últim any. Assenyala que, a causa de la crisi econòmica, des de 2008 les persones immigrants han passat de ser “l’actor principal del miracle econòmic del país a exercir el paper de dolent de la pel·lícula”. Per això, nombroses ONG s’esforcen per combatre aquests estereotips.

Imagen: Angie Torres

La majoria de les persones immigrants que resideixen a Espanya tenen un projecte de vida. SOS Racisme recorda que venen al nostre país per establir-se i viure en família. “Durant almenys una primera etapa”, es reconeix que aquest pla es desenvolupa en condicions d’irregularitat, però això s’atribueix a les dificultats administratives per legalitzar la situació. L’informe anual que aquesta organització realitza des de fa quinze anys analitza les mostres de racisme i de xenofòbia a Espanya. En l’últim estudi, fet públic fa escassos dies, es detecta que la crisi ha col·locat a les persones immigrants al centre de nombroses crítiques, malgrat ser un dels grups més afectats per la desocupació, amb una taxa del 29,7% en 2009, enfront del 16,8% de la població autòctona.

La falta d’una ocupació “eleva la desaprovació” de la presència de persones immigrants

La falta d’un treball tanca el cercle. L’Informe “Evolució del racisme i la xenofòbia a Espanya”, publicat el passat any per l’Observatori Español del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE), apunta a la falta d’una ocupació com el factor que “eleva la desaprovació” de la presència de persones immigrants. S’està d’acord amb la devolució al seu país d’origen quan manquen d’un contracte, perquè a més se’ls retreu que no s’adaptin a la societat d’acolliment, sense tenir en compte les facilitats o dificultats que tinguin per a això.

Inclusió dels estudiants gitanos

Els fets ocorreguts a França durant les últimes setmanes, després de l’expulsió del país de gitanos romanesos i búlgars, han estat un altre motiu per impulsar l’engegada de noves campanyes de sensibilització i el reforç d’unes altres ja vigents. La Fundació Secretariat Gitano presentarà en uns dies la campanya “De major vull ser”, que el seu objectiu és doble. D’una banda, pretén cridar l’atenció sobre la situació de desavantatge de la població gitana en matèria d’educació i, per un altre, sensibilitzar a les famílies i a l’alumnat gitano sobre la importància d’acabar els estudis de Secundària.

Vuit de cada deu nens gitanos abandonen l’Educació Secundària abans de concloure-la

Aquesta campanya és una aposta per la inclusió, que vol aconseguir una millora de la situació educativa dels alumnes gitanos i reduir la taxa d’abandó prematur: vuit de cada deu nens gitanos abandonen l’Educació Secundària abans de concloure-la. La campanya s’articularà al voltant de presentacions públiques sobre les mesures considerades urgents per millorar aquesta situació i una acció de carrer dirigit als propis nens i a les seves famílies per conscienciar de la importància i necessitat de l’educació.

A Eslovàquia, Amnistia Internacional ha demanat la fi immediata de la segregació dels nens romaníes en el sistema educatiu perquè reben una educació de menor qualitat. Assegura que acudeixen a “escoles especials i a aules previstes per a nenes i nens amb discapacitat mental lleu”, o centres i aules del sistema general d’educació destinades només a estudiants romaníes. L’ONG Fons per a l’Educació Romaní va editar el passat any un estudi en el qual es recull com a les regions amb molta població romaní, aquests alumnes ocupen tres de cada quatre pupitres d’escoles especials. Suposen el 85% dels nens que assisteixen a classes especials en tot el país, detalla l’estudi, si bé destaca que, malgrat aquestes xifres, els romaníes són menys del 10% de la població total d’Eslovàquia.

Del rebuig a la violència

L’informe de SOS Racisme afirma que, en ocasions, el rebuig es tradueix fins i tot en expressions de violència cada vegada més freqüents i recopila les conclusions d’una enquesta de l’Institut de la Joventut al començament de l’any 2009, segons la qual, mentre en 2003 el 7% dels joves manifestava estar disposat a recolzar a una formació racista, el passat any aquest percentatge ascendia al 14%. Aquest període ha coincidit al seu torn amb l’engegada de polítiques a favor de la integració, el desenvolupament de noves professions, com la de mediador intercultural, i nous organismes, com el Consell de No Discriminació per Origen Racial o Ètnic, adscrit al Ministeri d’Igualtat.

Experiències d’èxit

El Projecte ESCI III “Planes de Sensibilització: experiències d’èxit en l’entorn local”, cofinançat per la Direcció general d’Ocupació, Assumptes Socials i Igualtat d’Oportunitats de la Comissió Europea, prossegueix a les dues primeres etapes d’aquest projecte que, entre altres resultats, van permetre l’elaboració de la Guia metodològica per al Disseny i l’elaboració de Planes Locals de Sensibilització en igualtat de tracte i no discriminació.

Es vol que les institucions públiques i privades, locals i regionals, prenguin part en el desenvolupament d’accions de sensibilització i de promoció de la igualtat de tracte i la no discriminació. Per això, en aquesta tercera fase -que culmina el proper 30 de novembre- s’ha intentat la concreció en plans locals.

La difusió i aplicació de la Guia en els municipis ha estat un punt clau per “dissenyar i desenvolupar estratègies àmplies de sensibilització”, analitzades gràcies a un pla de seguiment i acompanyament per facilitar la seva implantació. El projecte també contempla la selecció dels casos d’èxit, després d’aplicar els indicadors de qualitat definits amb anterioritat, i l’elaboració d’un compendio de casos d’èxit, per a la seva posterior difusió en una conferència final.