Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Economia solidària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Iniciatives “cash for work”, diners per treball

Aquest tipus de projectes permeten el desenvolupament de zones devastades, com l'afectada pel terratrèmol d'Haití

Img dsc02064 Imatge: Arregialde

Cash for work, diners per treball. No hi ha gens més just. Aquest tipus d’iniciatives han permès en els últims mesos recuperar zones afectades per desastres naturals, com Haití o Pakistan. A través d’elles, es duen a terme treballs de recuperació amb personal local, que cobra un salari per aquesta labor. L’objectiu és que superin la situació que travessen i recuperin al més aviat possible la normalitat.

Diners i aliments a Haití

Img dsc02064 artImagen: Arregialde

El Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) va engegar fa més d’un any la iniciativa “Diners per Treball” a Haití, on milers de treballadors han participat en ella fins ara. Un dels principals reptes d’aquest tipus de programes és la coordinació amb les autoritats locals per “fer efectius els pagaments i oferir una gestió transparent i responsable de les finances”.

Es proveeix al personal emprat de tot el material necessari i se li paga un salari per dia

Durant el seu desenvolupament, es proveeix al personal emprat de tot el material necessari, però el factor fonamental és els diners, ja que gràcies a ell aconsegueixen que la seva vida recuperi la normalitat de manera progressiva. A Haití, les persones emprades han recollit enderrocs i escombraries als carrers, han separat els materials adequats per a la seva reutilització, han realitzat treballs de reparació del servei d’il·luminació, infraestructures, accés a l’aigua i protecció de les fonts d’aigua i s’han encarregat de la rehabilitació dels mercats, àrees comunitàries d’higiene personal i altres centres comunitaris, explica el PNUD. A canvi, segons les seves dades a 1 de febrer de 2010, els treballadors percebien un jornal de 180 gourdes, uns 4,50 dòlars, per sis hores de treball. El salari mínim a Haití és de 200 gourdes per 8 hores de treball.

Aquest programa es va iniciar el 20 de gener de 2010, amb prou feines vuit dies després del tràgic terratrèmol. Es va aplicar com a mesura d’urgència per facilitar ocupacions a curt termini i injectar diners en l’economia local de les àrees afectades. Fins al 26 de març havien pres parteix un total de 75.916 treballadors, el 40% dones. Es preveu que el programa duri tres anys, complementat per una iniciativa similar del Programa Mundial d’Aliments, anunciada a mitjan febrer: programes de diners i menjar per treball en àrees urbanes i rurals.

A Haití, l’associació Arregialde també desenvolupa aquesta iniciativa. Amb finançament procedent íntegrament dels fons de l’entitat, l’any passat va enviar 30.000 euros que es van destinar a la contractació d’unes 80 persones per finalitzar un tram de carretera en la població d’Areguy, “que els permet estar millor comunicats amb la ciutat”. A la fi d’aquest mes s’enviaran 30.000 euros més per continuar amb el programa. “En aquesta ocasió serà menor el nombre de persones contractades, encara per determinar, però rondarà la trentena”, explica un portaveu de l’associació.

En col·laboració amb l’ONGD Lanbi, dos voluntaris cooperants es van desplaçar fins a Haití durant tres mesos per engegar la primera fase i, ja a l’estiu, “es va acordar amb la població local i amb les Missioneres de la Mare Laura continuar amb el programa en 2011”, precisen.

Ajuda a altres països

Intermón Oxfam ha fet el propi a Pakistan. L’entitat recorda com el país va sofrir el passat any “el pitjor desastre natural de la seva història”. “Es calcula que les inundacions es van cobrar més d’1.750 víctimes i han deixat a 20 milions de persones sense gens”, recalca. Els projectes de diners per treball van suposar els primers treballs de recuperació mitjançant tasques de neteja, desenrunament i rehabilitació. A canvi, la població emprada va rebre un salari, diners en efectiu per tractar de sobreviure després del desastre.

A l’Iraq, el Programa Mundial d’Aliments va engegar al maig un projecte pilot a la província de Diyala “per ajudar al fet que alguns dels sectors més pobres de la població puguin comprar el seu menjar”. Per 10 dòlars diaris durant tres mesos i 13 dòlars diaris per als supervisors, es van realitzar tasques de neteja i rehabilitació del drenatge i els canals d’irrigació, sembra d’arbres, rehabilitació de terres de cultiu i una campanya sanitària. A l’agost, el programa es va estendre a més d’11.000 persones.

Per què mereixen la pena

Img dsc02114 articulo

Haití es divideix en 10 departaments amb les seves corresponents capitals. Areguy es localitza en el departament Sud-est i la seva capital és Jacmel, la ciutat més propera i amb la qual es comunica a través d’un camí rural d’uns 10 quilòmetres. La comunitat d’Areguy és la major de la zona, amb un total de 21 comunitats. La dispersió geogràfica fa que entre algunes hi hagi una distància de “quatre hores a peu”, expliquen des d’Arregialde.

“Les famílies viuen de l’agricultura, amb petites parcel·les de terreny on es conrea”, prossegueixen. Cada família resideix, en general, en un habitatge, amb 5,6 persones de mitjana. El 90% de les cases estan construïdes en fusta, amb teulada de zinc o fulles de palmeres i en un 30% el sòl és la pròpia terra.

En estar situada a 675 metres sobre el nivell del mar i ser una zona rural amb construccions baixes, Areguy va sofrir menys que Jacmel les sacsejades del terratrèmol, indica l’organització. No obstant això, després del terratrèmol, el Programa Mundial d’Aliments va estimar en un 52% la població en situació d’inseguretat alimentària, poc afavorida per la seva ubicació geogràfica aïllada del país i uns costos de transport que encareixen la vida: “Amb el terratrèmol, els preus d’aliments bàsics com l’arròs han augmentat un 50%, el 20% més que a la capital”.

Img dsc02055Imagen: Arregialde
Després del sisme, la carretera de connexió amb la capital va quedar danyada. Les ajudes van començar a arribar a Jacmel per vaixell des de Pedernales (República Dominicana) una setmana després. Mentre, arribaven també fins a les zones rurals familiars que fugien de les ciutats afectades. “Molts habitants d’Areguy -recull Arregialde en un informe- acudeixen diàriament a Jacmel”, bé a l’escola, al mercat o a trobar-se amb familiars i amics. Poder disposar d’un camí asfaltat és una gran ajuda per tots ells.

Crítiques al programa

Una vegada destacades les bonances d’aquest tipus d’iniciatives, Haïti Vedor, considerada a si mateixa l’associació guardià de la reconstrucció d’Haití -composta per l’organització Groupe Medialternatif/AlterPresse, la Societat per a l’Animació de Comunicació Social (SAKS), la xarxa de dones que treballen en radis comunitaris (REFRAKA) i l’Associació de Mitjans Comunitaris d’Haití (AMEKA)-, va assegurar a la fi del passat any que el nom donat a aquests programes és en realitat un nom inadequat perquè molts dels organismes que els recolzen són “subcontractistes directes” dels governs.

Haïti Veedor assegura que “cap persona o agència sap realment quantes persones estan treballant”

Critica que als treballadors se’ls paga el salari mínim o menys i que “cap persona o agència sap realment quantes persones estan treballant en la multitud de programes de DPT (diners per treball) i APT (aliments per treball) a Haití”. Assegura que mancada coordinació i que així ho han comprovat després de parlar amb treballadors i supervisors de DPT, amb representants de diverses agències humanitàries i després d’escanejar “dotzenes de documents i llocs web”.

Respecte als treballs, descriu que en general són ocupacions de vuit hores al dia, durant cinc o sis dies a la setmana, de dues a quatre setmanes, amb un salari diari de 200 gourdes, una xifra similar a l’expressada pel PNUD.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions