Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Integració dels joves amb discapacitat

La joventut discapacitada reclama millores en plans d'estudi, accés a l'ocupació, vida independent i oci
Per Azucena García 31 de juliol de 2009

Formació, ocupació, vida independent i oci accessible. Aquestes són les quatre reclamacions principals de la joventut amb discapacitat. Necessiten eliminar barreres per conviure en situació d’igualtat. S’autodenominen “ciutadans invisibles” i exigeixen participar en la presa de decisions que els afecten. Demanen que no es limitin els seus drets i que s’atengui a la diversitat perquè una societat sense barreres és una societat per a tots.

El Manifest pels Drets de la Joventut amb Discapacitat resumeix les principals reivindicacions d’aquest grup, quatre punts claus que advoquen per millorar els plans de formació, l’accés a l’ocupació, la vida independent i l’oci accessible. L’objectiu és fomentar la integració d’aquests joves en la societat, eliminar diferències i aconseguir la igualtat.

En la I Trobada Estatal de Joventut amb discapacitat, organitzat pel Comitè Español de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) al gener de 2005, els joves es van autodenominar “ciutadans invisibles” i van reclamar tenir veu en els assumptes que els concerneixen. Va ser precisament en aquesta trobada on va sorgir la idea del Manifest, que va veure la llum uns mesos després.

El Manifest pels Drets de la Joventut amb Discapacitat critica les “greus manques i omissions” a les quals s’enfronten els joves

En el seu contingut, el text fa referència als joves amb discapacitat entre 16 i 35 anys. Afirma que suporten “greus manques i omissions” que afecten al seu desenvolupament integral i critica una limitació en drets relacionats amb la igualtat d’accés a una educació de qualitat, l’ocupació, la salut, el medi ambient, la participació en la vida social i política, la presa de decisions, la tutela efectiva, la informació, la família, l’habitatge, l’esport i la cultura en general.

Com a pla de xoc, els joves proposen que siguin ells mateixos, juntament amb les seves famílies i les organitzacions en les quals s’integren, els qui reclamin aquests drets. Advoquen per generar informació, consciència i opinió sobre les demandes i necessitats “reals”, amb la finalitat de construir una societat per a tots.

Atenció a la diversitat

El present ha de centrar-se en l’atenció a la diversitat perquè en el futur es mantingui aquesta tendència. Els joves amb discapacitat reclamen plans d’estudi que tinguin en compte aquest aspecte perquè facilitarien l’accés a una ocupació digna i de qualitat. Comptar amb les adaptacions i recursos necessaris en matèria de formació permet que la discapacitat deixi de ser un límit.

Una societat sense barreres fa possibles noves formes de treball i de relació social. Per això, els joves amb discapacitat volen estar presents en el disseny de les polítiques que els afectin. El seu principal suport està en la unió d’esforços a través d’un associacionisme que promogui “la sensibilització, formació i informació dels drets de la joventut amb discapacitat”.

Un dels aspectes als quals es vol donar prioritat és l’accessibilitat i capacitació en noves tecnologies. Dins d’aquest capítol, es preval als joves de l’àmbit rural per considerar que s’enfronten a una triple discriminació “de joventut, discapacitat i aïllament”. S’exigeixen per a ells plans específics d’alfabetització i capacitació tecnològica.

Vida independent

Els joves amb discapacitat aspiren a aconseguir la seva autonomia. En els últims anys s’han impulsat programes de transició a la vida independent, amb resultats reeixits. Fins i tot, algunes entitats ofereixen la possibilitat de compartir habitatge amb joves discapacitats, en un intent per normalitzar la seva situació.

Per accedir als recursos i suports necessaris és imprescindible tenir informació sobre ells

Aconseguir els suports necessaris fomenta, segons la Comissió de Joventut del CERMI, “la capacitat de decidir amb llibertat i per nosaltres mateixos en tots els àmbits de la nostra vida”. No obstant això, és imprescindible tenir informació sobre els recursos i suports als quals es pot accedir.

Respecte a l’habitatge, els propis joves creuen fonamental que, per fomentar la independència, ha d’estar propera al seu lloc de treball, amb una ubicació geogràfica cèntrica i bones comunicacions, és a dir, en zones on el transport públic sigui “suficient i accessible”.

Oci i temps lliure

El disseny per a tots està previst, entre altres coses, per facilitar l’oci accessible. L’accés sense barreres fomenta la participació i aquesta, al seu torn, augmenta les possibilitats de gaudir. “L’accés normalitzat a la cultura, la creació, l’oci i el temps lliure per part de la joventut amb discapacitat, és indispensable”, defensa el CERMI.

L’equiparació d’oportunitats és bàsica per superar les barreres, no només arquitectòniques, sinó també socials. Com a solucions, els joves amb discapacitat proposen:

  • Campanyes de conscienciació i sensibilització social.
  • Informar sobre les pautes per interactuar amb joves discapacitats.
  • Complir la normativa en matèria d’accessibilitat i adaptar els locals d’oci i el transport públic.

En aquest últim punt es demana, a més, que siguin els propis usuaris els qui “comprovin la funcionalitat real de les mesures d’adaptació”. “L’oci per a persones amb discapacitat, així com l’associacionisme d’aquestes, ha d’assumir que la diversitat, la convivència i l’aprenentatge en grup és la millor forma de beneficiar a tots els participants”, conclou el CERMI.