Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Intervida denuncia la baixa escolarització dels nens indígenes a Amèrica Llatina

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 08 de Agost de 2003

L’índex d’escolaritat entre els nens indígenes és fins a quatre vegades menor que el dels altres nens d’Amèrica Llatina, sent les nenes les principals víctimes d’aquesta discriminació. Així ho posa de manifest un estudi realitzat per la Fundació Intervida amb motiu del Dia Mundial de les Poblacions Indígenes, que se celebra demà, dissabte.

A Llatinoamèrica existeixen 50 milions d’indígenes, representats per 400 pobles. Malgrat que la seva presència és majoritària en molts països (conformen el 71% dels habitants de Bolívia, el 66% de Guatemala i el 47% de Perú), segueixen patint una gran discriminació.

Una de les formes més notòries de la mateixa és l’educació, la qual cosa explica que en l’actualitat dues de cada tres indígenes de Guatemala siguin analfabets. Segons Intervida, a les àrees rurals d’aquest país -on el 80% de la població és indígena- només el 20% dels nens conclou l’ensenyament primari i la major part d’ells van poc més d’1 any a l’escola, quatre vegades menys que la mitjana nacional. En l’Altiplà peruà, els anys d’escolaritat amb prou feines superen els 3 anys, enfront dels més de 6 anys de mitjana nacional.

La baixa escolaritat es deu a múltiples factors. L’ONG cita l’escassetat de centres educatius, la falta de recursos de les famílies, les barreres lingüístiques, el nivell d’escolaritat dels pares (si no han acudit a l’escola, no consideren important l’educació dels fills), l’aïllament de les comunitats i l’absentisme dels mestres.

Discriminació de gènere

Una altra forma de marginació és el gènere. “A Amèrica Llatina hi ha 25 milions de dones indígenes, que componen el sector de la població amb menys oportunitats en l’accés al treball, la terra, l’educació, la salut i la justícia”, assenyala l’estudi d’Intervida.

“Des de molt primerenca edat, les nenes indígenes dediquen almenys cinc hores diàries a les tasques domèstiques -preparació d’aliments, cuidat dels germans…-, per la qual cosa para elles l’escolarització és gairebé inexistent”, afegeix.

Dades de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i El Carib (CEPAL) revelen que les dones indígenes tenen la taxa d’alfabetització més baixa d’Amèrica Llatina, arribant a triplicar la de les altres dones. “Normalment, davant l’escassetat de recursos d’aquestes famílies, si cal triar què fill va a escola, els pares opten per l’home”, indica l’informe.

La principal conseqüència de la falta d’educació és que les possibilitats laborals dels joves indígenes es limiten considerablement. Així, el 80% dels homes han de triar entre seguir sent camperols pobres o malviure a la ciutat realitzant treballs temporals, mentre que les dones es decanten bé pel matrimoni, o bé per treballar en el camp o en el sector serveis si emigren a la ciutat.

Ètnia i pobresa

Lluny de disminuir, les enormes diferències entre la població indígena i no indígena estan augmentant, a causa de l’estreta relació existent entre ètnia i pobresa, recorda la Fundació Intervida. En aquest sentit, ressalta que a Perú, Bolívia i Guatemala l’extrema pobresa afecta a més del 75% de les comunitats indígenes, les quals, a més, registren els pitjors indicadors d’analfabetisme, desnutrició, esperança de vida i accés a serveis bàsics.

“Els nens i joves es veuen en moltes ocasions obligats a abandonar les seves comunitats tradicionals per anar a la ciutat a la recerca de noves oportunitats, exposant-se a nombrosos riscos, com l’explotació laboral i sexual, el consum de drogues i la delinqüència”, explica l’ONG.

Aquesta realitat es va posar de manifest recentment en el Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes de l’ONU, celebrat el passat mes de maig a Nova York, on es va decidir donar prioritat en els propers anys a les qüestions que afecten a aquest col·lectiu.

Intervida, que treballa al costat de més de 2.600 comunitats majoritàriament indígenes a Perú, Bolívia i Guatemala, incideix en el desenvolupament d’aquestes poblacions, amb l’engegada de projectes educatius que fomenten la seva cultura, llengua, valors i tradicions.

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions