Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Intèrprets de llengua de signes, una ajuda tan imprescindible com a escassa

Només un 25% dels professionals acreditats treballa, malgrat que les persones sordes els reclamen en diversos àmbits de la vida quotidiana

A Espanya hi ha un milió de persones sordes i 2.781 intèrprets de llengua de signes acreditats. Segons càlculs de la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE), hi ha un intèrpret per cada 143 ciutadans amb problemes d’audició. Els comptes no surten perquè només el 25,17% dels intèrprets treballa, mentre que un 75% no troba una sortida laboral a pesar que es troben a faltar en aeroports, universitats, centres sanitaris o serveis d’atenció al públic, entre uns altres. “En alguns països europeus la proporció és d’un intèrpret per cada 10 persones sordes”, recorda la CNSE.

Img lengua signos articuloImagen: Petteri Sulonen

És una reivindicació freqüent: els intèrprets de llengua de signes en actiu són insuficients. Hi ha professionals preparats, però manquen d’un contracte. Sobra oferta i hi ha demanda, però aquesta no s’atén. La Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE) considera que la Llei de la Llengua de Signes i Mitjans de Suport a la Comunicació Oral s’ha desenvolupat de “forma escassa” des de la seva aprovació, “fa ja més de dos anys”.

Les persones sordes o amb discapacitat auditiva reclamen millores en la seva vida quotidiana. Les normes són necessàries per implementar canvis, però cal impulsar-los. Un dels aspectes claus és la contractació d’intèrprets de llengua de signes per atendre les necessitats de les persones sordes en diversos àmbits de la vida diària. No obstant això, segons dades de CNSE, en els últims dos anys s’ha reduït la xifra de professionals en actiu.

Conseqüències en la qualitat de vida

L’escassetat d’intèrprets redunda en la qualitat de vida d’els qui els reclamen. L’Agrupació de Persones Sordes de Saragossa i Aragó (ASZA) va atendre el passat any un 35% menys de serveis, alguns considerats bàsics, a causa de la falta de subvencions per sufragar la contractació d’intèrprets. Es va passar d’11.450 serveis en 2008 a 10.561 serveis en 2009.

L’escassetat d’intèrprets impedeix acudir a un banc, al metge o realitzar altres gestions de la vida diària

A Galícia, la Federació d’Associacions de Sords de Galícia (FAXPG) compta amb Servei d’Intèrprets de Llengua de Signes Espanyola i Guies-Intèrprets per a Persones Sordociegas (SILSE-GI), però també el nombre de contractacions és insuficient a causa de la falta de pressupost.

Bona part dels intèrprets treballen en organitzacions de persones sordes. Atenen en les oficines als interessats, però també els acompanyen i ajuden amb les gestions diàries: acudir al banc o al metge, realitzar tràmits que requereixen comunicar-se amb altres persones, etc. Al seu torn, col·laboren amb entitats públiques o privades quan aquestes necessiten els seus serveis i exerceixen de traductors en jornades, cursos i conferències, recorda ASZA.

L’organització gallega, per la seva banda, facilita la comunicació entre persones sordes o sordociegas i persones oïdores. Aquest és el treball d’intèrpret, “un servei totalment gratuït, sempre que la FAXPG disposi de finançament per a això”, precisa l’entitat.

A Andalusia, s’han iniciat els tràmits de l’avantprojecte de la llei que regularà l’ús de la llengua de signes en la Junta, les diputacions i els ajuntaments. L’objectiu és que els ciutadans amb discapacitat auditiva o sordociegos comptin amb l’ajuda d’aquest professional en serveis públics d’administració, educació, salut, justícia o transports. S’atendrà a un total de 174.000 ciutadans, que disposaran de l’ajuda oportuna per fer complir els seus drets. “És necessari que la Llei es plasmi en la realitat del carrer”, defensa la CNSE.

El passat 27 de setembre, amb motiu del Dia Internacional de les Persones Sordes, les federacions i associacions que formen aquesta Confederació van elaborar un manifest en el qual van recordar que la Convenció Internacional de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat garanteix el dret a usar la llengua de signes i “reclama la necessitat de comptar amb intèrprets de llengua de signes en la vida pública per assegurar l’accessibilitat a les persones sordes”.

A més, van demandar la creació del Centre de Normalització Lingüística de la Llengua de Signes Espanyola perquè “permetrà treballar per la riquesa i pluralitat lingüística i cultural” i van reivindicar un desenvolupament normatiu que estableixi les condicions mínimes per a l’aprenentatge, coneixement i ús de les llengües de signes espanyola i catalana als centres educatius “i impulsi l’opció bilingüe-bicultural com una opció real per a l’alumnat sord i les seves famílies”.

Intèrpret virtual

A la fi d’octubre, la Universitat de Castella-la Manxa va presentar el Projecte GUANYES (Generador d’Animacions per al Llenguatge de Signes). La seva intenció és actuar com un intèrpret virtual mitjançant un avatar que tradueix en llengua de signes un escrit a través d’un ordinador.

Un avatar tradueix en llengua de signes un escrit a través d’un ordinador

Com a base s’utilitza un vídeo real d’una persona que signa i, a partir dels seus moviments, es calcula la posició i rotació dels ossos/ossos de l’avatar. Així s’estableixen els diferents gestos del cos i les expressions facials. Tots dos, gestos i expressions, es combinen en un mòdul de composició per formar frases en llengua de signes.

Aquest sistema no està encara en funcionament, però ja es preveu la seva utilització en canals de dades per a TDT, “per veure una pel·lícula amb llenguatge de signes”, segons expliquen els seus impulsors. També serà pràctic per senyalitzar grans espais públics, com els aeroports, o els serveis de l’Administració pública, “on el funcionari s’ha de relacionar amb persones que utilitzen el llenguatge de signes”.

A una altra universitat, la de Múrcia, els alumnes amb discapacitat auditiva compten amb intèrprets d’aquest llenguatge per fomentar la seva integració en el sistema educatiu. Aquesta figura es va implantar l’any passat, després de detectar que aquest és el centre d’ensenyament superior amb major nombre d’estudiants amb discapacitat (uns 600), després de la Universitat Nacional a Distància (UNED).

On aprendre llengua de signes

Per aprendre la llengua de signes o sol·licitar els serveis d’un intèrpret, convé acudir a les organitzacions de persones sordes, ja que la majoria imparteix cursos o, almenys, compta amb informació pràctica sobre on obtenir aquest tipus de formació. La CNSE recorda que la llengua de signes “és la llengua natural de les persones sordes” i no és universal, sinó que cada país té el seu propi idioma. “A Espanya -precisa-, s’utilitza la Llengua de Signes Espanyola i, en l’àmbit de Catalunya, la Llengua de Signes Catalana”. Alguns llocs on sol·licitar informació són:

  • CNSE. Confederació Estatal de Persones Sordes.
  • FILSE. Federació Espanyola d’Intèrprets de Llengua de Signes i Guies-Intèrprets.
  • CERMI. Comitè Español de Representants de Minusvàlids.
  • ASZA. Agrupació de Persones Sordes de Saragossa i Aragó.
  • FAXPG. Federació d’Associacions de Sords de Galícia.
  • FESOCA. Federacio de Personis Sordes de Catalunya.
  • FESORD. Federació de Persones Sordes de la Comunitat Valenciana.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions