Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Entrevista

Isabel Martínez-Noriega, responsable de Relacions Externes de l’AECC

No és necessari estar tota l'estona forta, optimista i amb ganes de lluitar
Per Esther Camuñas 29 de juliol de 2016
Img fotoisabelnoriega
Imagen: AECC

En l’últim any, l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) ha atès a 447.374 entre pacients i familiars en tota Espanya. A tots ells els acompanya des del primer moment del diagnòstic i durant tot el procés de la seva malaltia. Isabel Martínez-Noriega, responsable de Relacions Externes de l’AECC, explica l’important que és “conèixer el que provoca el càncer i com detectar-ho al més aviat possible”. Després del seu pas per diverses empreses multinacionals com a directora de màrqueting, aquesta dona va decidir donar el salt i aportar el seu granit de sorra d’aquesta manera en la lluita contra el càncer, una malaltia que “ens pot tocar a qualsevol” i que suposa una viviencia emocional “molt intensa”, que descriu en aquesta entrevista. Entre les seves recomanacions, que “el pacient plantegi tots els dubtes al seu metge, que expressi qualsevol por o inseguretat i que busqui l’ajuda en els seus sers estimats”.

Com es pot conscienciar a la societat per vèncer la por a la paraula càncer?

De diverses maneres, i no totes són a través de campanyes de comunicació. La paraula càncer segueix concitando por, malgrat que hi ha gairebé un 61% de supervivència. Però a poc a poc aquesta situació s’està revertint, gràcies a que cada vegada més les persones parlen de manera natural de la malaltia, segueix augmentant la supervivència i hi ha més persones que superen la malaltia i ho diuen.

A quantes persones afecta el càncer al món?

“El càncer és una de les causes principals de mort a tot el món”
El càncer és una de les causes principals de defunció a tot el món. En 2012 es van donar 14 milions de casos nous i 8,2 milions de morts relacionades amb el càncer. I s’estima que el nombre de casos nous de càncer augmentarà a 22 milions en les següents dues dècades, segons l’Informe mundial sobre el càncer 2014 (IARC), i de forma particular a Espanya. Tenint en compte les previsions demogràfiques proporcionades per les Nacions Unides, es calcula que al nostre país en 2020 es diagnosticaran 246.713 casos nous de càncer: 97.715 en dones i 148.998 en homes.

Per què és important la detecció precoç?

És important conèixer què és el que provoca els càncers i com detectar-los al més aviat possible. Respecte a què és el que causa el càncer, cal tenir en compte que no podem establir una relació de causa-efecte en la majoria d’aquestes malalties. És a dir, no existeix una substància o agent que en entrar en contacte amb la persona provoqui un càncer de forma inevitable, sinó que anem a haver de parlar de “factors de risc”. Es denominen així a tots els factors que al moment actual coneixem i que poden suposar un major risc de desenvolupar alguna d’aquestes malalties oncològiques. Aquests factors de risc o factors etiológicos es classifiquen en dos tipus fonamentals: exògens (o exteriors a la persona) i endogens (característiques del propi individu). Segons estudis realitzats, el 80% dels càncers es deuen a factors externs i el 20% als interns.

Com es pot prevenir el càncer?

Existeixen unes normes bàsiques aplicables a la població general, que serveixen per evitar en tant que sigui possible el patiment d’aquestes malalties. Aquestes pautes s’han establert a nivell internacional i consensuat la seva recomanació perquè les persones tinguin una vida més saludable. Fonamentalment són: eliminar el tabaquisme, moderar el consum de begudes alcohòliques, adoptar una dieta saludable, realitzar activitat física moderada amb regularitat, a més d’adoptar un hàbit adequat d’exposició solar. Tot això s’uneix a les recomanacions de realitzar-se controls de salut i proves de diagnòstic precoç o garbellat que se sap poden ser de gran utilitat per a la detecció precoç d’alguns tipus de càncer. També és important participar en les campanyes de garbellat per al càncer de mama, de còlon i de coll uterí.

Quin tipus de càncer és el més comú a Espanya? Són homes, dones o nens els més afectats?

“El tumor més diagnosticat a Espanya és el càncer de còlon”
El tumor més freqüentment diagnosticat per a la població general a Espanya l’any 2012 va ser el càncer de còlon (32.240 casos nous). Si ho considerem per sexes, el tumor més diagnosticat en homes en 2012 va ser el càncer de pròstata; mentre que en dones va ser el de mama. En el cas dels nens, cada any es diagnostiquen prop d’1.400 nous casos entre els 0 als 18 anys, encara que es considera una malaltia rara. Però així i tot, el càncer infantil és la primera causa de mort per malaltia fins als 14 anys. El tipus de malaltia oncològica més freqüent en nens són les leucèmies.

Està preparada la xarxa sanitària del nostre país per tractar els diferents tipus de càncer?

La sanitat pública espanyola és una de les millors del món i, sens dubte, està més que preparada per atendre els diferents tipus de tumors.

Quins són els passos per enfrontar-se a la malaltia i vèncer un càncer?

Per afrontar la malaltia tan bé com sigui possible, des del punt de vista mèdic, és essencial seguir les teràpies i recomanacions pautades per a cada persona per part del seu especialista, acudir als controls i seguiments que s’indiquin i portar hàbits de vida saludables dins d’una vida el més normal possible. Per saber com pot ser el comportament d’un tipus concret de càncer, i el seu tractament i possible evolució, cal conèixer dos aspectes fonamentals: el primer és el tipus de càncer, la seva localització, grandària, com afecta als òrgans veïns i ganglis limfàtics i l’existència de metàstasi. I cal valorar també un segon aspecte, que són les característiques de la persona i altres possibles malalties. Quan a un pacient se li troba la malaltia en fase disseminada i es considera que no té possibilitats de curació, s’intenten plantejar teràpies per al seu control.

Com és la vivència emocional d’una persona amb càncer?

“És normal que apareguin reaccions d’ansietat, depressives, de plor, tristesa i desesperança”
Al principi es genera un estat de “xoc” emocional, en el qual sembla que tot és irreal. Cuesta fer-se a la idea de la nova situació, es tendeix a pensar que tot tornarà a ser com abans, com si es tractés d’un somni. Després, en general apareix la por, el temor, la incertesa i, passat un temps, poden aparèixer reaccions de ràbia, d’empipament i fins i tot d’ira. També són normals les reaccions d’ansietat, depressives, de plor, tristesa i desesperança. Aquestes emocions solen ser fluctuants. És normal que en el mateix dia pugui haver-hi moments de serenitat, confiança i optimisme, però també moments de baixó i d’angoixa. Al principi són molt intenses, però aquesta intensitat es va moderant a poc a poc segons el pacient es va familiaritzant amb la situació, amb l’àmbit hospitalari i amb els tractaments.

Què és el recomanable per passar aquesta intensitat emocional?

En primer lloc, no intentar evitar sentir les emocions perquè no és necessari estar tota l’estona forta, optimista i amb ganes de lluitar. Recomanem també que la persona busqui ajuda en els seus sers estimats i que els expliqui amb claredat com poden ajudar-la. És important que comparteixin amb ells les seves emocions perquè ells també estan espantats. Si el pacient ho necessita, pot buscar informació fiable respecte a la seva malaltia, però sense abusar de la informació ni donar crèdit a tot el que llegeixi en Internet. Això sí, la millor font d’informació sempre és el metge que l’està tractant. No ajuda anticipar problemes, sinó centrar-se en l’aquí i l’ara i alimentar-se de forma adequada i descansar. Al principi és normal que la malaltia ho ocupi tot, però, a poc a poc, segur que hi ha altres aspectes en els quals també es pot centrar.

Quin suport ofereix l’AECC als pacients amb càncer i als seus familiars?

“L’AECC té diferents serveis, tots ells gratuïts”
L’AECC està al costat de la persona malalta i la seva família des del primer moment del diagnòstic i durant tot el procés de la malaltia. Per a ells l’associació té diferents serveis, tots ells gratuïts, en funció de les seves necessitats però, en poques paraules, podíem resumir-los en atenció psicosocial, orientació mèdic-sanitària, allotjament en pisos i residències, fisioteràpia, inserció sociolaboral, accions formatives i recreatives i campaments infantils. En total, durant el 2015, l’AECC ha atès a 447.374 entre pacients i familiars en tota Espanya.

Quin és la labor que realitza l’AECC en matèria de recerca?

Ara com ara podem dir que l’AECC és l’entitat que més fons destina a investigar el càncer amb 34 milions d’euros en 170 projectes en tota Espanya. Tots aquests fons han estat recaptats gràcies a generositat de milers de persones que han dipositat la seva confiança en aquesta associació per impulsar la recerca en càncer. L’AECC finança projectes per entendre el procés tumoral, perfeccionar el diagnòstic dels tumors i dissenyar estratègies terapèutiques més eficaces i menys invasives. Amb aquestes premisses, les línies de recerca finançades cobreixen totes les fases del càncer, des de la prevenció fins a la metàstasi.

Com es finança l’AECC?

La major part dels ingressos de l’AECC procedeix de fons privats com a socis, patrocinis, cuestación, donatius o loteria el que confereix a l’associació un alt grau d’independència i sostenibilitat.