Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Isidro Rodríguez, director de la Fundació Secretariat Gitano

Els gitanos segueixen sent els ciutadans espanyols amb més manques

Isidro Rodríguez, al capdavant de la Fundació Secretariat Gitano des de fa amb prou feines un any, porta més de dotze vinculat a aquesta organització, a la qual va arribar amb l’objectiu d’engegar un programa de salut pels drogodependientes gitanos. Aquesta organització representa a una comunitat d’aproximadament 700.000 ciutadans “que ha travessat els segles carregada de dolor i de sofriment amb persecucions i condicions de vida molt extremes”, però que en l’actualitat, segons recalca Rodríguez, viu el seu millor moment històric. “Estem gairebé després de sis segles al millor moment perquè els gitanos són ciutadans de ple dret per primera vegada en la història, les condicions socials han millorat moltíssim i es comença a veure una tendència de renaixement de la identitat”, explica amb optimisme. No obstant això, denuncia que “els gitanos segueixen sent els ciutadans espanyols amb més manques, més pors en situacions de pobresa, de rebot i d’exclusió social”.

La Fundació Secretariat Gitano adopta aquesta forma jurídica des de l’any 2001, però ja treballava des de molt abans amb la població gitana, quins són els seus orígens?

Efectivament, abans de 2001 era Associació Secretariat Gitano i en 2001 es constitueix la Fundació Secretariat Gitano. Però la iniciativa parteix de l’any 1982, fins i tot abans, ja que té les seves arrels a la fi dels anys 60 i, depenent de Càrites, en moltes ciutats espanyoles ja hi havia secretariats gitanos, la labor dels quals se centrava a ajudar a la població gitana, que en aquests moments estava en una situació social pèssima, de manera que els secretariats actuaven d’urgència amb qüestions que tenien a veure amb necessitats bàsiques i de documentació, etc. Ja quan es crea aquesta associació el seu objectiu se centra a treballar d’una manera més professionalitzada per millorar les condicions socials de la comunitat gitana. Fonamentalment es preocupa pels temes educatius, per desenvolupar una tasca de sensibilització als actors socials claus, fonamentalment als poders públics, als tècnics dels serveis públics.

Per aquesta raó formen part de programes europeus que promocionen l’ocupació? Estan vinculats a altres associacions gitanes europees?

Sí. Des de fa molt la Fundació ha estat amb una cama a Europa. Ara mateix som gestors, igual que altres administracions públiques, d’un programa del Fons Social Europeu, concretament, de part d’un dels programes operatius que hi ha, la durada dels quals comprèn des de l’any 2000 a l’any 2006. És un programa que busca l’eficàcia i que procura que les persones gitanes accedeixin de manera més significativa al mercat de treball per compte d’altri. Per a això es fa orientació, formació a les persones i acompanyament al lloc de treball i al procés d’inclusió laboral. És un bon exemple de com s’utilitzen els fons estructurals perquè arribin a la població exclosa. No cal oblidar que la minoria gitana és molt important a Europa,“No cal oblidar que la minoria gitana és molt important a Europa” va a haver-hi entre nou i deu milions de persones gitanes quan Romania i Bulgària s’incorporin a la Unió Europea. I des de fa diversos anys s’ha participat en programes comunitaris de la Comissió Europea i de cooperació amb tercers països en temes relacionats amb l’ocupació, amb l’educació i la salut principalment.

La comunitat gitana, com a minoria ètnica més important i més antiga d’Espanya, ha sofert l’exclusió social i la marginació durant molts anys, ha canviat molt aquesta realitat?

La situació va canviant. En les dues últimes dècades, en els últims 25 anys, la situació social dels gitanos espanyols ha canviat sensiblement com a conseqüència bàsica que ha canviat el nostre país, ha canviat l’accés als sistemes de protecció pública de l’estat de benestar, l’accés a l’educació… Cal tenir en compte que els gitanos han accedit al sistema educatiu quan es va aprovar la LLOI, l’any 1986, és a dir fa dos dies, així com la seva inclusió en el sistema nacional de salut. Gràcies a la gran quantitat d’habitatge públic que en els anys 80 es va construir a Espanya moltes famílies gitanes van poder viure en altres entorns, facilitant el procés d’inclusió social. Hi ha hagut per tant una gran millorança en la situació social dels gitanos, també una transformació cultural de la població, però encara és un dels grups més exclosos socialment.

Quant a les seves condicions socials encara s’aprecia una llunyania notable en qüestions de nivells de renda, d’esperança de vida… encara certa distància amb el conjunt de la població general espanyola. Segueix existint una mala imatge sobre la comunitat gitana, hi ha uns prejudicis molt arrelats en la societat espanyola que ens impedeixen veure l’avanç i el canvi tan gran que s’ha produït. Bona part dels ciutadans espanyols tenen la imatge d’un gitano xabolista, que desenvolupa activitats desadaptadas… perquè és el que surt en els mitjans de comunicació i no veiem el canvi que han sofert les famílies normals i corrents i el seu esforç per tirar endavant.

Davant l’arribada en els últims anys de milions d’immigrants, la societat espanyola és més tolerant amb la població gitana?

Teníem i tenim certa precaució, en el sentit que ara la immigració s’ha convertit en una prioritat per als poders públics, per a qualsevol ajuntament, per a les comunitats autònomes, etc. S’estan dedicant molts recursos a la integració social de les persones immigrants, la qual cosa ens sembla molt positiu. Pensem en un primer moment que potser això podria deixar en un segon pla la cura de la població gitana, la situació de la qual és pitjor i segueix tenint més barreres per incorporar-se socialment.

No obstant això, estem veient que possiblement com a inèrcia a aquest moviment cap als immigrants també estem perdent una major sensibilitat per part de les Administracions públiques de llavors sobre la situació dels gitanos. Cal adonar-se que en una societat rica com la nostra encara hi ha poblats xabolistes.“En una societat rica com la nostra encara hi ha poblats xabolistes” Jo crec que les Administracions estan bolcant la mirada cap a aquestes situacions.

Quants són?

Al voltant de 700.000 gitanos. Abans de l’arribada dels immigrants, la comunitat gitana s’aproximava al 2% de la població espanyola, ara el percentatge és menor, però sens dubte és una població molt important.

Ha esmentat l’ocupació com un dels àmbits en els quals treballa l’organització, en quina altres àmbits se centra l’actuació de Fundació Secretariat Gitano?

Fonamentalment en salut, educació i habitatge, aquests són els temes estructurals que són els que permeten a les persones estar exclosos o formar part de la societat com la resta dels ciutadans. De tots aquests temes, el de l’habitatge exerceix un paper fonamental, encara hi ha poblats xabolistes, segregats en un país com el nostre on s’ha avançat molt positivament. Creiem que hi ha dos aspectes ara mateix molt greus que afecten a la comunitat gitana: el primer és el de l’educació. Acabem de realitzar un estudi que revela que el nombre de persones gitanes majors de 16 anys que no han completat els seus estudis primaris és del 70%.“El nombre de persones gitanes majors de 16 anys que no han completat els seus estudis primaris és del 70%” Això hipoteca el futur d’una comunitat, per això aquesta qüestió ha de ser una de les prioritats dels poders públics, en aquest cas de les autoritats educatives. No accedir a una educació o no accedir a una educació de qualitat, en la qual se segueix abandonant prematurament l’escola condiciona el futur. No pots accedir a ocupacions que precisen certa qualificació, de manera que els salaris no competeixen amb les ajudes socials, és un llucet que es mossega la cua.

I l’altre aspecte?

L’altre gran pilar és el que ja hem esmentat en diverses ocasions per la seva enorme rellevància, el de l’ocupació. I és que l’ocupació és la palanca principal perquè les persones més desfavorides s’incorporin al mercat de treball. Nosaltres apostem pel mercat de treball per compte d’altri i creiem que els esforços cal fer-los en aquesta línia. Per a això qualificació i formació professional han d’anar parells, així com les mesures de suport per a l’accés al mercat de treball, perquè en aquests moments ha de ser acompanyat, ha de ser recolzat, atès que el rebuig que hi ha cap als gitanos fa que sigui difícil accedir a una ocupació.

Exactament com es promou aquest accés al lloc de treball des de Fundació Secretariat Gitano?

Nosaltres som una entitat que viu sobretot dels fons públics de diferents administracions europees, autonòmiques, estatals i locals. Trobem una barrera per arribar, com fan altres ONG, al finançament privat. Suposo que aquí pesa també la imatge social de la població gitana. Treballem en la promoció de l’ocupació a través d’un programa que està molt bé dotat econòmicament és el de ‘Accés a l’Ocupació’, suportat fonamentalment per ajudes europees en un 70%, després hi ha cofinançament d’altres administracions espanyoles. Bàsicament és un programa que permet, amb l’objectiu últim d’accedir al mercat de treball per compte d’altri, engegar metodologies avançades per a la població gitana, labors de captació adaptades amb equips multiculturals, labors d’orientació laboral, que són fonamentals perquè es basen a adequar les perspectives de les persones a la realitat i accions formatives que impartim nosaltres o les pròpies empreses.

Gestionant i coordinant aquestes labors, quantes persones treballen en aquesta organització?

En la Fundació arribem al llarg de l’any a gairebé 600 empleats i ara mateix estem presents en pràcticament totes les poblacions espanyoles.

Quantes persones s’han beneficiat de l’ajuda que proporciona la Fundació?

Les estimacions són difícils de realitzar perquè els programes que desenvolupem són molts, però puc dir que només amb el programa d’ocupació s’han beneficiat a 31 de desembre de 2005 un total de 28.000 persones i s’han aconseguit 20.000 contractes de treball, que responen a 9.000 persones.

En aquest sentit, la Fundació Secretariat Gitano va presentar el 31 de març, a la seu del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, l’estudi ‘Població Gitana i Ocupació’. Quins són les conclusions més importants que van obtenir?

Cal tenir en compte que no hi ha dades fiables sobre la població gitana i això fa molt difícil l’engegada de mesures polítiques adaptades, perquè parlem una mica de sentides. Per això hem realitzat aquest estudi, que pensem que és el primer que es fa a Europa sobre població gitana, i és metodològicament rigorós i bastant bo. S’ha fet amb una mostra significativa, sobre 1.500 enquestes i amb informació sobre 7.000 persones, la qual cosa confereix molta fiabilitat a l’estudi. Les principals conclusions que s’han obtingut és que en contra de l’estereotip, la població gitana és una població abocada a treballar,“En contra de l’estereotip, la població gitana és una població abocada a treballar molt” que treballa i molt. La taxa de població activa gitana és sensiblement superior a la taxa de població activa de la població en general.

I aquestes dades en relació amb la situació encara precària d’aquesta comunitat, com s’han d’interpretar?

Té dues lectures: la bona és que la població treballa i des de molt primerenc, als 16 anys ja està al mercat laboral i acaba molt tarda, als 65 anys, quan la població general espanyola treballa menys. La part negativa és que mentre que els joves de la població general s’estan formant, estan estudiant… els joves gitanos ja estan treballant i intentant treure endavant a la seva família. Una altra de les conclusions és que hi ha una taxa d’assalariats gitanos molt important, un 51% de la població gitana major de 16 anys està assalariada i si ho comparem amb la població general és un percentatge molt petit, però d’acord amb la imatge que implica la comunitat gitana, el percentatge és molt significatiu. No obstant això, les ombres comencen a aparèixer quan s’estudia la qualitat de l’ocupació. D’aquests assalariats, només un 15% el són de manera indefinida, la taxa de temporalitat és del 70% i la taxa de contractes parcials és també molt alta. A més, l’estudi revela que la dona gitana s’està incorporant al món del treball, i en major mesura que els homes a la formació.

Fa un parell de setmanes la ministra de Cultura va presentar oficialment el tan esperat Institut de la Cultura Gitana, què representa aquest organisme per a la societat gitana?

És un pas molt important, perquè si ens adonem al nostre país amb l’ordenament jurídic que tenim hi ha 17 comunitats autònomes que valoren i dediquen recursos al reconeixement del patrimoni cultural dels pobles, dels ciutadans, de la seva història, identitat, tradicions…però la comunitat gitana que està en totes aquestes comunitats no té un mínim reconeixement institucional sobre la seva identitat i mai se li ha donat un valor a la seva cultura. S’associa a la marginació i no hi ha cap institució que preservi, que reconegui, que posi en positiu i doni valor al fet cultural gitano… No hi ha cap institució que preservi, que reconegui, que posi en positiu i doni valor al fet cultural gitano i que això sigui viscut com a patrimoni comú de tots els ciutadans. Una dada que ens hauria de cridar l’atenció és que en els llibres de text del nostre país no trobem dues línies sobre qui són els gitanos, sobre la seva història…però en positiu.

Quin és la tasca pendent de la societat amb la població gitana?

La comunitat gitana ha travessat els segles carregada de dolor i de sofriment amb persecucions i condicions de vida molt extremes marcades per la misèria i la manca. Jo crec que històricament estem gairebé després de sis segles al millor moment perquè són ciutadans de ple dret per primera vegada en la història, perquè les condicions socials han millorat moltíssim i perquè es comença a veure una tendència de renaixement de la identitat… Per això crec que estem al millor moment. Quin és la tasca pendent? Els gitanos segueixen sent els ciutadans espanyols amb més manques, més pors en situacions de pobresa, de rebot, d’exclusió social. Les tasques són avançar significativament en les tasques educatives, en la inclusió a través de l’ocupació i del reconeixement cultural i acabar amb la mala imatge i el rebuig i discriminació social.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions