Les finances ètiques sorgeixen durant la guerra de Vietnam, quan els nord-americans prenen consciència que s’estaven manifestant en contra d’una guerra que, d’altra banda, contribuïen a finançar. Els diners que invertien als bancs era utilitzat en moltes ocasions per pagar el conflicte bèl·lic. A Espanya va succeir alguna cosa similar durant la guerra de l’Iraq, període en el qual les institucions bancàries ètiques van constatar un enorme creixement. L’ètic i el responsable comença a prendre protagonisme en la vida social, la qual cosa promou que moltes iniciatives al nostre país, com la banca ètica, apareguin amb força. Jordi Marí (Palma de Mallorca, 1973), especialista en finances ètiques i president de FETS -organització que des de 1999 reuneix a més de 50 associacions, cooperatives i fundacions que promouen la banca ètica i el finançament responsable- assegura que hi ha una “gran desconfiança” sobre aquest tipus d’iniciatives, encara no regulades a Espanya.
Bé, no s’inverteix tant en elles com ens agradaria, a diferència d’altres països.
Perquè la gent és més conservadora en la pràctica que en el seu pensament i, en aquest sentit, es veuen amb molt bons ulls aquest tipus d’iniciatives socials, encara que no et criden a la porta l’endemà per obrir un compte en un banc ètic. A mesura que hi hagi més possibilitats pràctiques de poder canalitzar el nostre estalvi cap a finalitats ètiques, va a ser més fàcil invertir en aquest sector.
Bé, no ens hem de sentir obligats a invertir en la banca ètica. La banca ètica proposa una alternativa més: treballar amb entitats financeres tradicionals que ens ofereixen els productes als quals estem acostumats, però condicionant-los a uns determinats criteris ètics i socials. Així les persones que vulguin que els seus diners s’utilitzi en aquells projectes que estiguin d’acord amb els seus valors -apadrinamiento de nens, donacions a projectes en països en desenvolupament, etc.- poden tenir la possibilitat d’escollir aquest tipus de producte.
Hi ha desinformació i hi ha desconfiança. És veritat. No tots els bancs ofereixen els mateixos productes, alguns s’especialitzen en fons d’inversió, en la banca empresarial, etc. En aquest sentit la banca ètica treballa exactament igual que la banca tradicional, amb el mateix rigor, les mateixes garanties i normes i amb la mateixa supervisió per part del Banc d’Espanya que qualsevol altra entitat financera del país. La banca ètica fa una aposta molt gran per la transparència.
“La banca ètica treballa exactament igual que la banca tradicional, amb el mateix rigor, les mateixes garanties i normes, i amb la mateixa supervisió per part del Banc d’Espanya”
No hi ha una forma jurídica diferenciada que sigui la banca ètica ni una regulació diferent a la d’altres bancs. Simplement és ètica perquè aplica interiorment i de forma voluntària una sèrie de criteris, a més dels exigits per la llei. A més, jo crec que cal diferenciar aquelles entitats que ofereixen canalitzar el teu estalvi cap a entitats socials, ètiques o ambientals sense ser bancs, i aquí no podem parlar de banca ètica, però sí d’instruments de finançament ètic. I hem d’entendre que com a tals no estan subjectes a la legislació bancària. Quan parlem de banca ètica parlem de diners que té la mateixa garantia i que està sotmès a la mateixa legislació que qualsevol altra entitat finaciera.
El microcrèdit pot ser un instrument de finançament social en el sentit que ajuda a combatre l’exclusió financera que pateixen alguns sectors de la nostra societat. Des de la banca ètica es proposa, a més, que els projectes que es financen siguin projectes que compleixin amb uns barems de sostenibilitat, de participació i respecte dels drets dels treballadors. En la mesura en què els microcrèdits apuntin al fet que els projectes que financen també compleixin amb aquests requistios, aquests es poden considerar totalment un instrument de banca ètica. Pel simple fet de prestar diners a algú que pot estar exclòs financerament, no. Compleixen amb un interès social però no participen activament en la lluita contra aquesta exclusió.
“Des de la banca ètica es proposa que els projectes que es financen compleixin amb uns barems de sostenibilitat, de participació i respecte dels drets dels treballadors”
Perquè una entitat sigui ètica ho ha de ser en tot el seu funcionament, no només en una part. Però tampoc m’agradaria donar a entendre que l’obra social de les caixes d’estalvi, per exemple, no tenen un interès ètic i social important, perquè sí ho té.
Crec que dins de 10 anys les entitats bancàries oferiran productes ètics de forma més habitual i diversificada. Serà normal que hi hagi entitats que treballin exclusivament amb criteris socials, encara que no crec que hi hagi ningú en aquests moments que sigui capaç de veure si això va a tenir un gran acolliment a nivell social o no.
“Dins de 10 anys les entitats bancàries oferiran productes ètics de forma més habitual i diversificada”
Sí. El problema és que a nivell estadístic no estem regits per cap organisme propi, encara que és clar que anem molt per darrere de la mitjana europea i dels EUA. Només comptem amb dades d’inversió socialment responsables i no arribem ni al 1%, mentre que a Europa estan sobre un 5% i en EEU arriben al 10%.
Són rendibles econòmicament però no col·loquen en primer lloc la maximització del benefici econòmic, sinó la maximizacion social, sent econòmicament sostenibles. La diferència, com en qualsevol altre tipus d’inversió, depèn més de com es gestionin i no tant de si són ètiques o no. Encara que sí que és veritat que alguns productes ètics ofereixen una rendibilitat financera menor, perquè així poden oferir finançament a un preu més barat, ja que entenen que la seva labor principal és la de finançar o recolzar un cert tipus d’economia abans que aconseguir beneficis.
No. No hi ha dependència de cap entitat financera a una ONG, encara que moltes ONG participen en projectes de finançament o de banca ètica. Algunes d’elles promouen el crèdit social, però sempre com un actor més.
Facilitem informació, no aconsellem inversions. És important que els mitjans i les institucions públiques ofereixin el seu suport per conèixer i promoure les finances ètiques, perquè així es generarà més confiança en el sector.
