Més de 35 anys treballant per la defensa i promoció dels drets de la infància avalen la labor de la Fundació ANAR. Una ONG representada per José Antonio García (Barcelona, 1960), químic de formació i vinculat al món de la solidaritat a través de Save the Children, que va sol·licitar els seus serveis com a director general per implantar aquesta ONG a Espanya. La seva experiència en l’àmbit específic de la infància li porta formar part de l’equip d’Anar, una organització que ha rebut des de 1994 més d’1.200.000 trucades a través del seu servei més conegut, el Telèfon del Menor (900 20 20 10). Molts joves denuncien a través d’aquest Telèfon l’assetjament que sofreixen en el col·legi pels seus companys, una situació que també afecta al professorat. “Si volem evitar les grans desigualtats que existeixen al món i en tots els aspectes de la vida social, política i econòmica, un dels aspectes fonamentals és la barreja entre la infància i l’educació. Per això hem de tenir als joves perfectament educats”, explica José Antonio García com un dels passos per posar fi a aquestes situacions d’assetjament.
El Telèfon del Menor és un servei d’orientació telefònica que ofereix a tots els nens adolescents i adults de tota Espanya un servei que els pugui orientar des del punt de vista social, jurídic i psicològic de qualsevol problema que puguin tenir. Les principals característiques del servei és que és totalment confidencial;
El Telèfon del Menor i de l’Adult és un servei totalment confidencialno coneixem l’origen de la trucada, la qual cosa garanteix que aquestes persones tinguin una total llibertat per cridar i parlar-nos del seu problema. A més, és un servei que està 24 hores tots els dies de l’any; per a això hi ha gent treballant a torns perquè els problemes més greus es poden produir a altes hores de la nit, com la fugida d’un nen.
Ens poden cridar al Telèfon 900 20 20 10 totes les persones de zero a 18 anys. Lògicament un nen de 5 anys no crida perquè és molt petit, no obstant això, davant problemes relacionats amb xavals que tenen 8 o 9 anys són els seus pares, veïns o familiars propers els que criden a través d’una altra línia per deixar aquesta lliure al servei exclusiu dels menors. Per a això utilitzem dos telèfons diferents que poden utilitzar els adults, el 91 726 01 01 i el número 600 50 51 52. Aquests telèfons de l’adult són molt importants en el cas de nens que sofreixen abusos sexuals perquè ells no són conscients del que els està passant, i és llavors quan la veu d’alarma la dona un adult, un veí, algú que escolta crits…
Aproximadament hi ha 17 persones contractades i 12 voluntaris.
Sí. És un servei atès per professionals. Els qui agafen el telèfon reben, d’una banda, un curs de formació teòric que ho imparteix un professor de la Universitat Complutense de Madrid i després passen un període de temps determinat, en funció de les seves actituds, escoltant, és a dir que se sentin al costat d’una orientadora que ja porta mesos treballant amb nosaltres. Així veuen com es resolen els problemes dels xavals. Per tant, les persones que reben les trucades estan ja preparades per escoltar i són professionals: psicòlegs, pedagogs o psiquiatres.
El problema fonamental és que tinguin una dificultat de relació amb el seu entorn, bé en el familiar, escolar o amb els seus amics. Aquest tipus de problemes els cataloguem com a ‘dificultats de relació’. També poden tenir problemes psicològics, relacionats amb el maltractament, sofrir addiccions, agressions sexuals,
Acudeixen persones amb problemes psicològics, maltractaments, addiccions, agressions sexuals, etc.trastorns escolars com el bullying, també ens criden davant un embaràs…
L’estructura del Telèfon consta de tres apartats. D’una banda hi ha unes persones que despengen el telèfon i reben la trucada, són les psicòlogues i formen part del departament anomenat ‘Orientació’, hi ha un altre que és social i un altre jurídic. La gran majoria de les trucades es resolen en l’orientació; la pròpia psicòloga en funció del cas que li estan presentant és capaç de resoldre-ho, però si crida un menor amb un problema de separació dels pares, per exemple, que diu que la seva mare vol que es visqui amb ell i el seu pare també, aquí intervé el nostre departament jurídic, que assessora al menor en funció de l’edat que tingui o li remet als serveis socials de la comunitat a la qual pertanyi.
No som una ONG d’acció que puguem sortir al carrer, sinó que seguim la guia de recursos que tenim. Així, quan el menor s’identifica i ens diu on viu li diem que si ha sofert un maltractament primer ha d’acudir al centre de salut més proper i li indiquem l’adreça exacta. A partir d’aquí li diem que s’ha de posar en contacte amb un servei social concret. I després fem un seguiment, com nosaltres no podem cridar-li a ell li diem que ens torni a cridar als dos dies i quan hagi passat cert temps també. Hi ha tres casos molt greus davant una trucada: un menor que s’ha escapolit, un que ha estat maltractat o un nen o nena que es vol suïcidar. Aquests casos ens posen immediatament en alerta i ja tenim preparats els contactes, tots els telèfons amb els grups de menors de la policia, amb el 112, etc. Tenim relació i reunions periòdiques amb aquests equips perquè davant una situació d’aquest tipus puguem detectar fins i tot el lloc des del qual ens crida. Nosaltres mantenim en l’escolta al noi o noia fins que arriba el servei corresponent, parla amb la persona i ja ens crida i ens diu que la situació està controlada.
Sí, s’ha donat una evolució i es veu amb el cas concret dels immigrants. Cada dia hi ha més menors no acompanyats als diferents països de la Unió Europea, i Espanya és un cas concret, que per ser un país perifèric en la Unió Europea rep més immigració. I el que hem detectat és que els immigrants arriben a Espanya, es passen un temps determinat sent ajudats, en aquest cas maltractats, per les pròpies màfies que els porten i quan ja han après a dir alguna cosa en el nostre idioma i sempre que coneguin el nostre telèfon criden i expliquen quin és el problema. Aquest problema d’immigració és un dels quals més ha evolucionat.
Rebre, rebem moltes, però comptabilitzem les que atenem i el nombre és d’1.200.000 aproximadament. Només l’any passat vam atendre 122.000 trucades.
Entre les conclusions més importants destaquen les següents: Fundació Anar ha atès des que en 1994 es va engegar aquesta iniciativa 14.000 trucades sobre maltractament infantil, hem tingut una intervenció directa cada dos dies en els casos més greus i a més, en l’estudi s’ha vist que els menors criden a través d’aquesta línia del menor en el 59% dels casos i el 41% a través de la línia de l’adult.
Estem a Perú, Mèxic i Colòmbia. La Fundació Anar es va anar per allí en la dècada dels 90 i va constituir diferents fundacions on existeix un òrgan de govern totalment independent al d’Espanya. Les fundacions estan governades per patronats i allí hi ha presidents i presidentes de patronat, de manera que no depenen d’Espanya. I el tipus de treball que realitzen allí és el mateix que el que fem aquí: promoure i defensar els drets de la infància amb dos programes fonamentals, les llars d’acolliment i amb el Telèfon del Menor a Perú exclusivament.
El fonamental per a nosaltres és poder desenvolupar la nostra estructura a nivell nacional, ara mateix tenim una única delegació que està situada a Castella León, però pròximament obrirem també a Astúries i a la Comunitat Valenciana. Per tant l’objectiu és fer campanya de sensibilització en totes i cadascuna de les comunitats autònomes.
