José Moisés Martín (Madrid, 1973) representa a l’Associació per a la Cooperació pel SUD (ACSUR-Les Segovias) des de fa més de dos anys, encara que la seva labor en l’àmbit de la solidaritat és molt extensa. Porta vint anys vinculat a ONG i a diferents associacions, encara que va ser a partir de les mobilitzacions del 0,7, celebrades en 1994 i 1995, quan va començar el seu treball com a militant. Des de llavors, no ha cessat la seva labor en aquesta ONG, que acaba de rebre el premi Pere Casaldáliga a la Solidaritat de mans de l’escriptor José Saramago, que defensa els drets de la dona, lluita contra els valors i estereotips sexistes, per la condonació del deute extern i pel desenvolupament d’autèntiques polítiques solidàries. “La major mostra de solidaritat que hi ha a Europa és la Seguretat Social, un mecanisme que va més enllà de la caritat”. Per això, subratlla que es necessiten polítiques públiques que garanteixin els mateixos drets d’igualtat per a tots els països.
El nom de les Segovias està molt relacionat amb l’origen d’aquesta organització. ACSUR neix en 1986 en una visita de professionals progressistes de Catalunya a Nicaragua en suport a la revolució sandinista, i a partir de l’experiència que vam tenir en aquest primer viatge es decideix crear una organització per recolzar els processos de cooperació i de solidaritat amb els sandinistes a Nicaragua. Per tant, ens diem Les Segovias perquè aquest primer projecte que desenvolupem va ser a la regió de les Segovias, en el nord de Nicaragua. Ara estem treballant en 19 països.
L’esperit fundacional segueix sent el mateix, que és recolzar i acompanyar als processos dels moviments comunitaris, populars i ciutadans en les transformacions democràtiques i socials de les nostres societats. Així, encara que el panorama internacional ha canviat molt des de l’any 1986 a aquesta part, la nostra missió institucional segueix sent la mateixa.
Nosaltres entenem que la pobresa que hi ha al món no és una qüestió de casualitats de la vida, sinó d’un sistema fonamentalment internacional que és el que genera aquesta desigualtat. El treball que nosaltres fem no només té a veure amb projectes de cooperació a través de projectes de desenvolupament productiu, de reformes o millores en l’habitabilitat dels barris on treballem, sinó que també tenim un component molt important d’incidència política en el nord. Tractem de canviar les polítiques de comerç, de deute i d’ajuda oficial al desenvolupament per aconseguir un sistema internacional més just.
“Tractem de canviar les polítiques de comerç, de deute i d’ajuda oficial al desenvolupament per aconseguir un sistema internacional més just”
Un projecte integral es basa que en un determinat territori, per exemple a Managua, i d’acord amb les diferents institucions del lloc, com els poders públics, municipalitats, plantegem un treball que té a veure amb millores productives, diversificació de la producció, formació comunitària, intervenció en temes d’aigua, etc. Tractem de buscar cadascun dels elements que formen part del procés econòmic i social que defineix el desenvolupament, d’acord amb el treball concertat per part dels poders públics, com amb els agents socials que intervenen al territori.
Un total de 53 persones professionals i prop de 120 més de forma voluntària.
Nosaltres som una associació, la qual cosa significa que la forma més habitual de col·laborar és a través de les nostres activitats, taules rodones, tallers… que estan oberts a tothom. Poques vegades enviem a persones gent al terreny que no siguin professionals, encara que hi ha gent amb molt bona voluntat i molt preparada que podria treballar allí. Però la situació exigeix un resultat professional que fa que com a contrapartida hàgim d’oferir un marc professional important.
En l’àmbit de la sensibilització estem treballant amb diverses línies de comunicació alternativa que permetin donar veu a els qui no la tenen ara mateix, per exemple a través del vídeo participatiu. Això es fa mitjançant canals associatius com l’economia social, el moviment veïnal, etc. En aquest sentit, un dels programes més importants que estem desenvolupant és el ‘Noticiero Internacional de Barris’, un altre d’ells és ‘Comunicar per Participar’ i una altra línia de treball molt fort és la que se centra en el dret dels i les immigrants. Aquest últim es basa en el reconeixement dels seus drets, de l’organització ciutadana dels propis immigrants i de com poden fer valer uns drets que ja tenen per accedir a la seva plena ciutadania en el conjunt d’Espanya.
El ‘apoderament’, que més que una paraula és un palabro, té difícil traducció en castellà, però té a veure sobretot amb la idea que no es pot construir un món més just si no es té en compte a més de la meitat de la població.
“No es pot construir un món més just si no es té en compte a més de la meitat de la població”I encara que en occident hem avançat molt encara queda molt camí: discriminacions salarials, dobles jornades, violència domèstica? aquests problemes es veuen multiplicats als països del sud en els quals treballem, on amb prou feines existeixen marcs legals que permetin aquest accés a la igualtat. En aquesta línia, la qual cosa fem és treballar amb les organitzacions de dones d’acord a la següent metodologia: són les pròpies organitzacions de dones les que són capaces d’accedir a través de la reivindicació, del treball?a aconseguir els seus drets. ‘Empoderar’ a les dones en aquest sentit significa facilitar les pròpies capacitats que ja tenen les dones per fer front a aquestes restriccions dels drets. No es tracta tant de ser assistencial si aquesta assistència no va acompanyada d’una reflexió que parteix de les pròpies organitzacions de dones sobre els seus drets. Dit això, es pot traduir aquest terme per ‘dotar de poder’ o fer valer el poder que les dones ja tenen per canviar les coses.
L’estratègia plurianual que tenim aprovada fa una reflexió sobre el món en el qual vivim i el paper que juga la societat civil, i en com podem canviar les coses. Per a això hem identificat cinc àmbits en el qual nosaltres, com a organització, podem contribuir més: a més del dret de les dones, que és un tema central en la nostra organització i a nivell transversal, hi ha un altre element important: la democràcia participativa, per la qual es fomenta i afavoreix l’organització comunitària en els llocs en els quals estem treballant. Un tercer element té a veure amb les economies solidàries i el desenvolupament productiu, que es basa a buscar noves fórmules de producció que facilitin l’accés de la gent als mercats més propers, a la diversificació productiva, a la millora productiva sobretot agrícola? però també des del punt de vista urbà, amb un component molt fort d’economia social. El quart element és el que cridem hàbitat sostenible i saludable, relacionat amb la reforma dels espais comunitaris, accés a l’aigua, a un medi ambient sa, a habitatge digne?.i el cinquè àmbit és el de migracions i drets humans. En aquest cas, intentem articular processos d’organització social dels immigrants tant en origen com en destinació, fonamentalment al Marroc i Equador, no només amb dones sinó amb poblacions indígenes immigrades aquí a Espanya, que sofreixen greus problemes.
S’enfronten amb una triple invisibilitat. En primer lloc són invisibles aquí perquè són dones, en segon lloc perquè són immigrants i en tercer lloc són invisibles al seu país perquè no tenen cap tipus de dret polític. Ara mateix al Marroc s’estan donant processos de debat entorn de la seva pròpia condició com a subjectes, tal com la reforma del Codi de Família al Marroc, que aquí no té cap efecte, ja que les dones marroquines que viuen a Espanya no estan participant en aquest debat.
La realitat és que podem donar tots els diners del món, però com deia un llibre: ‘La compassió no prou’. La idea que tenim com a organització és no perdre mai el nord que fins que no canviem políticament les coses, podem donar tots els diners del món, ens anem a sentir molt bé de cor i anem a netejar les nostres consciències, però no anem a canviar la realitat. Això fa que treballem moltíssim no només sobre les conseqüències de la pobresa sinó també sobre les causes, i aquí és on es troben totes les polítiques de les multinacionals que tant denunciem.
En el cas concret de Repsol és poc explicable per als meus amics de Bolívia que jo vagi allí a dir-los que anem a muntar aquests projectes integrals perquè em poden dir: molt bé, però la principal causa de riquesa que hi ha en aquest país és el petroli i el gas i l’hi està portant per la cara una empresa d’Espanya i ningú està dient res. Per tenir aquesta coherència en el nostre discurs i les nostres pràctiques intentem fer aquestes polítiques. Per això el que pretenem és denunciar la posició absolutament de ‘pirateria’ que mantenen les multinacionals espanyoles, que no estan jugant net a Amèrica Llatina.
“Pretenem denunciar la posició absolutament de ‘pirateria’ que mantenen les multinacionals espanyoles, que no estan jugant net a Amèrica Llatina”I potser la que d’una manera més sagnant demostra l’espoliació dels recursos naturals que tenen aquests pobles en benefici d’uns pocs és Repsol.
L’espanyol és cada vegada més solidari. En els sondejos es pot veure que hi ha cada vegada més gent que recolza tot el tema de solidaritat, encara que d’una manera molt emocional encara, falta molta educació ciutadana. Jo sempre dic que el major mecanisme de solidaritat que hi ha a Europa és la seguretat social, que és un mecanisme que va més enllà de la caritat: tenim uns impostos que permeten que els més pobres estiguin protegits per un segur que és públic. Aquest sí és un mecanisme de solidaritat. Construir això està costant molt, perquè la solidaritat ara mateix és molt caritativa, la qual cosa jo dono, la qual cosa em satisfà quan apadrino un nen?quan el que plantegem són mecanismes de solidaritat en ferma, es nota que falta molt per construir.
Nosaltres estem treballant molt en el marc de la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament amb la Campanya ‘Pobresa zero’ i estem molt implicats en tot el que està plantejant aquesta campanya. Pensem que el 0,7 es coneix, encara que molta gent creu que ja estem en el 0,7 i en realitat estem en la meitat. D’altra banda, el tema del deute extern és fonamental. Ara mateix som a punt d’aprovar una llei de deute extern a Espanya que va a regular pràcticament que els països pobres hagin de seguir pagant un deute que ja van pagar set vegades i que van a seguir pagant pels interessos. El tema del comerç internacional és també determinant, perquè podem donar molts diners amb una mà, amb el 0,7, però amb l’altra estem rebent una quantitat ingent d’ingressos a causa que tenim unes normes de comerç que clarament beneficien als més rics. Quan un mira així el panorama, el més fàcil és donar aquesta almoina, que és molt important, però no cal deixar de costat l’altra cara de la qüestió, que és la part fonamental. Cal convèncer a la gent que amb les seves opcions de consum, de pressió política, d’estil de vida, l’aigua que gastem, els carburants… forma part d’un sistema que ens permet viure com ho fem mentre que uns altres estan totalment desposseïts i desproveïts de tot. Est és un debat que amb prou feines s’ha esgarrapat, cal reflexionar sobre quines opcions polítiques hauríem de prendre per canviar aquesta realitat. A mi m’agradaria que la gent tingués això assumit com té assumit la seguretat social, el segur de desocupació, la sanitat pública, l’educació pública… L’un altre és una mica de beneficència. Es necessiten polítiques públiques que garanteixin que els mateixos drets d’igualtat que tenim a Espanya es puguin complir en altres països més necessitats, per exemple el Marroc.
