Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Joves sense llar: una realitat que augmenta amb la crisi

Diferents ONG adverteixen que els joves en situació de vulnerabilitat s'han incrementat en els últims anys a causa de la crisi

img_jovenes hd_ 1

Complir la majoria d’edat no sempre porta avantatges. Als 18 anys, els joves deixen de beneficiar-se de sistemes de protecció i, en certs casos, les possibilitats de quedar-se sense llar augmenten. La crisi ha aguditzat aquesta realitat. Des dels albergs i centres d’acolliment s’adverteix que les persones a els qui atenen són cada vegada més joves. Però a què es deu aquesta situació? Amb quines ajudes expliquen aquestes persones? Un programa de l’ONG Rais Fundació recolza als joves en aquesta circumstància per facilitar la seva autonomia i la millora de les seves condicions de vida. Així s’explica a continuació.

Img jovenes art
Imatge: ontourwithben

Més persones joves sense llar

Es van acabar els estereotips. Les persones sense llar també són joves i estan formades. La crisi econòmica, combinada amb una xarxa de suport deficient, ha augmentat el nombre de joves sense recursos que acudeixen a albergs i centres d’acolliment a la recerca d’allotjament i ajuda. És una realitat que no sempre està als carrers perquè diverses ONG s’encarreguen d’atendre-la. Però és una realitat. La “Enquesta a les persones sense llar 2012”, de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), calcula que a Espanya hi ha 4.434 joves de 18 a 29 anys sense casa (el 19,3% del total de persones sense llar comptabilitzades) i 8.817 de 30 a 44 anys (el 38,4%).

La pèrdua de familiars, de l’ocupació i de la xarxa de recolzo en general ha incrementat el nombre de persones joves sense llar

“Un nou perfil de persones sense llar se sumeixi al col·lectiu tradicional”, adverteix Creu Vermella. Aquesta entitat alerta d’un problema estructural, aguditzat per l’augment de la taxa d’atur, que despulla d’una situació econòmica estable a les persones aturades. Fins i tot a les més joves. Es perd el treball, la parella, l’habitatge… És una cadena d’esdeveniments.

Rais Fundació descriu aquesta situació a través d’una nova campanya: “Coneix la història de Juan…”. Així es presenta a un personatge fictici, que bé pot ser real, la vida del qual transcorre en un ambient normalitzat. Juan es trasllada a una altra ciutat a treballar i s’enamora. Amb el temps, la seva vida comença a canviar. El seu familiar més volgut mor, perd l’ocupació, la seva parella li abandona, es deprimeix, es queda sense estalvis, no pot pagar la seva casa i es queda al carrer. La campanya convida a col·laborar amb l’enviament d’un SMS solidari al 28014 amb la paraula SINHOGAR.

A Madrid, a Barcelona, a Múrcia… Cada vegada més ciutats registren un augment de les persones joves sense llar. Fundació Arrels ha advertit de la major vulnerabilitat a la qual s’enfronten, agreujada per la indiferència i judicis de valor dels transeünts. “Algunes persones asseguren que els qui viuen entre cartrons no volen sortir d’aquesta situació i no accepten els oferiments que els fan els serveis socials. Jo sempre els dic que, de nens, ningú somia amb ser indigent”, subratlla Enrique Richard, voluntari d’Arrels. 

Per la seva banda, Daniel Fábregas, gerent d’allotjament de RAIS Fundació en la Comunitat de Madrid, assenyala que “durant el període de crisi s’han tancat o disminuït diversitat de serveis d’atenció”. Això ha afavorit que es percebi que cada vegada més joves acudeixen a la xarxa d’atenció a persones sense llar. “És possible que abans poguessin ser atesos des d’altres xarxes, minimitzant el volum de joves que acabaven a la xarxa de persones sense llar, habituada a persones amb una edat mitjana superior a 45 anys i trajectòries més llargues d’exclusió”, matisa Fábregas, per qui és essencial comptar amb “una atenció primerenca, preventiva i adaptada a les necessitats dels joves”.

Qui són les persones joves sense llar

Els joves sense llar manquen d’una xarxa de suport o familiar, així com de recursos econòmics. Han complert la majoria d’edat i no poden beneficiar-se del sistema de protecció, encara que les històries canvien d’acord a els qui les protagonitzen. “Són tants i variats els itineraris per acabar en aquesta situació, com els joves que acaben en ella”, explica Daniel Fábregas. A grans trets, es distingeixen tres grups:

  • Els processos migratoris suposen el desplaçament de menors o joves immigrants no acompanyats que viatgen sense els seus familiars “perseguint el somni europeu, amb expectatives d’aconseguir una ocupació i poder col·laborar amb la seva família al seu país d’origen, estalviar i poder tornar al cap d’uns anys”, precisa Fabregas. No obstant això, la realitat no sempre acaba d’aquesta manera. En ser menors d’edat, no poden treballar, manquen del permís de treball o bé d’oportunitats laborals. En aquests casos, “passen al sistema de protecció de menors fins que compleixen la seva majoria d’edat”, però una vegada que aconsegueixen els 18 anys, la situació de vulnerabilitat es manté.

  • Els joves extutelados són un altre grup de risc, com en el cas anterior, una vegada que compleixen la majoria d’edat “sense haver desenvolupat les competències necessàries per a la transició a l’autonomia i a la vida adulta”, precisa Fábregas. Manquen d’una ocupació i, per tant, de recursos econòmics propis o bé disposen d’un treball remunerat “molt precari i inestable”.

  • El tercer grup de risc està compost per joves que, per diferents motius, han trencat amb les seves xarxes de suport i/o familiars i, “encara que no hagin passat pels recursos de protecció, es troben en situació d’exclusió o vulnerabilitat”, detalla Fábregas.

La realitat comuna en tots els casos és “la falta de suport, de xarxes i d’una família que pugui cobrir les necessitats més bàsiques en la transició a la vida adulta”, recalca el tècnic de Rais Fundació. La majoria compta amb familiars, però aquests “no poden recolzar-los, ni tampoc els joves volen preocupar-los en la distància sobre la seva situació real”, com en el cas dels joves immigrants. En altres circumstàncies, les relacions amb els familiars són bones però puntuals o bé es registren mesures d’allunyament.

Un projecte per facilitar l'autonomia dels joves sense llar

Img joven
Imatge: Rais Fundació

El pas a la majoria d’edat preocupa entre els joves vulnerables. Per a ells, Rais Fundació ha engegat el projecte “Transició a l’Autonomia”, amb l’objectiu de “evitar que la falta d’habitatge sigui un factor d’exclusió i garantir la seva estabilitat”. Es dirigeix a joves entre 18 i 25 anys, usuaris de la xarxa d’atenció a persones sense llar en situació d’extrema exclusió. “Quan els joves arriben a aquesta xarxa, estan immersos en una situació de vulnerabilitat extrema, ja que abans han intentat buscar suports en el seu entorn més proper i o bé no els han trobat o ja han esgotat aquestes possibilitats”, detalla Daniel Fábregas.

Es contemplen accions individualitzades i específiques per a cada jove en l’àmbit social, formatiu-laboral, jurídic, sanitari, de participació i d’oci. A aquest efecte, s’assignarà a cada jove un professional de referència que teixirà amb ell una xarxa social normalitzada. El projecte compta amb 11 places residencials i l’estada mitjana dels joves es perllongarà de 9 a 12 mesos, “encara que sempre depèn de l’evolució del seu itinerari”, precisa Fábregas. “Una vegada que surten del recurs residencial, se’ls ofereix continuar amb l’acompanyament des del seu propi habitatge, durant altres 12 mesos. Per tant, el volum de joves beneficiats pel projecte és d’uns 25 a l’any”, afegeix.

Els joves rebran acompanyament en tasques de gestió domèstica, així com relacionades amb l’ocupació i l’ampliació de xarxes de suport. Així es construeix un itinerari formatiu-laboral i de ciutadania per a cadascun. No obstant això, Rais Fundació manté el suport als joves fins que sigui necessari, “ja que en la seva nova situació poden seguir sorgint dificultats i volem evitar que aquestes els retornin a la seva situació de partida”, remarca Daniel Fábregas. “No disposem de terminis de temps tancats i podem programar la fase d’emancipació per quan el jove reuneixi les millors condicions”, aclareix, encara que confia que, després de la intervenció, els joves siguin autònoms i “comptin amb els serveis comunitaris, com la resta de la ciutadania”.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions