Malgrat que a Espanya el comerç just va arribar amb 20 anys de retard pel que fa a la resta d’Europa, les xifres de les seves vendes segueixen augmentant i els seus productes guanyen presència en diferents espais. Encara lluny de la despesa mitjana que a Europa és de 13,4 euros, a Espanya a poc a poc va creixent. Juan José Martínez, vice-president de la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) assenyala que la finalitat del comerç just va més enllà de la seva comercialització, doncs pretén conscienciar sobre un consum més responsable i ètic basat en el respecte i la justícia. Compte preocupat que, encara que la facturació s’incrementa, les vendes en les tendes des de 2008 estan descendint, atès que han guanyat terreny en altres establiments comercials i vending. No obstant això, “les tendes són un nucli important per a la sensibilització i on involucrar-se en moviments de transformació social”.
El comerç just és una alternativa al comerç internacional convencional la fi del qual és el desenvolupament dels pobles i combatre la pobresa i la desigualtat. En el comerç just les persones que produeixen o elaboren els productes reben un salari digne, treballen en unes condicions adequades i segures i no hi ha explotació laboral infantil. A més, el procés de producció no és perjudicial per al medi ambient i s’assegura el tracte igualitari a homes i dones. En definitiva, es tracta d’un tipus de comerç basat en el respecte i la justícia, tant a nivell econòmic, social com a mediambiental.
Fonamentalment es deu al fet que han augmentat els llocs on els consumidors poden trobar comerç just. Cada vegada més, aquests productes estan en grans superfícies i supermercats, establiments d’hostaleria i màquines de vending o bé són distribuïts a través d’empreses convencionals. Això fa que el nombre de clients de comerç just augmenti i, per tant, també la facturació total.
Sí, sí que ens ha afectat i ens està afectant, sobretot en les tendes. Encara que les xifres globals de facturació estiguin augmentant, les vendes en les tendes venen descendint des de 2008 fins ara. I això és alguna cosa que ens preocupa, perquè les tendes són un nucli molt important per al moviment del comerç just, ja que en elles no solament pots comprar un producte, sinó que també pots participar en activitats de sensibilització o en accions de denúncia, informar-te més sobre el comerç just, involucrar-te en altres moviments de transformació social, etc.
“Les tres quartes parts de les vendes corresponen a cafè, sucre i cacao”El més venut en comerç just és l’alimentació. El 90% de les nostres vendes són d’aliments, especialment de cafè, sucre i productes elaborats amb sucre o cacao. Solament aquestes tres categories copen tres quartes parts de les vendes. No obstant això, a la xarxa de tendes de comerç just, són els productes artesanals i tèxtils els que més es venen, amb més d’un terç de les vendes.
“A Europa la despesa mitjana en comerç just és de 13,4 euros, unes 19 vegades superior al que es produeix al nostre país”L’any passat, cada persona a Espanya va gastar en comerç just 71 cèntims d’euro. Amb aquesta xifra estem molt lluny de la mitjana europea, la despesa de la qual és de 13,4 euros, unes 19 vegades superior al que es produeix al nostre país. I lejísimos ens queden països com Suïssa, on la despesa en aquests productes és de 44 euros o Regne Unit amb 32 euros. És cert que a Espanya el comerç just va arribar amb 20 anys de retard respecte a la resta d’Europa i, per tant, tenim un recorregut més curt. A Europa van molt per davant de nosaltres en la implantació del comerç just en grans superfícies i en cadenes d’hostaleria, on està molt assentat.
“Ni podem ni volem competir amb productes elaborats per persones explotades i amb unes condicions de treball deplorables”En aquest sentit, el comerç just dona un missatge clau. Quan comprem un producte barat, no hem d’oblidar a qui s’estan traslladant els costos de producció. I sempre sol ser a les baules més febles de la cadena de subministrament, és a dir, als treballadors i els productors.Però d’altra banda, tampoc és cert que el preu és més elevat que en el comerç convencional. Si els comparem amb productes d’una gamma de qualitat mitjana o baixa, en aquest cas els de comerç just sí que poden resultar més cars. Però els productes de comerç just, per la seva qualitat i la seva producció ecològica o semiartesanal, han de ser comparats amb productes d’una gamma similar; en aquest cas el preu és molt semblant, fins i tot de vegades més barat.No obstant això, i com en qualsevol altra economia d’escala, a mesura que hi hagi més demanda de productes, les despeses de transacció (transport, logística, duanes, etc.) baixen, i això farà que els imports puguin descendir.
Les pràctiques abusives de moltes empreses tèxtils consoliden i incrementen la pobresa i la desigualtat en la qual viuen els seus treballadors, que en la seva majoria són dones. Com hem analitzat en el nostre informe “El mercat global del tèxtil i els seus desequilibris comercials“, les grans empreses tèxtils es traslladen a aquells països que són més rendibles, és a dir, on poden minorar els seus costos al màxim sense complir lleis socials i mediambientals. I els qui més sofreixen aquesta desregularització són els productors i treballadors d’aquests països, amb jornades de treball extenuantes, els sous del qual no aconsegueixen el mínim digne per viure, en condicions laborals deplorables. L’exemple visible més dramàtic va ser l’ensulsiada de l’edifici Granota Plaza, a Bangladesh, però no és en absolut l’excepció, és més aviat la regla general.
És un tema molt complex però creiem que almenys requeriria, d’una banda, un consens internacional sobre aquells drets laborals i mediambientals inalienables i, per una altra, desenvolupar diferents mecanismes reals d’intervenció en cas que aquests s’incomplissin.El que tenim clar és que la protecció dels drets laborals no és una qüestió que incumbeix de forma exclusiva a empreses i sindicats. Els drets laborals i el seu empleno a nivell internacional tenen a veure amb l’assumpció de responsabilitats per part d’organismes internaciones, estats i societat civil en el seu conjunt, incloent, per descomptat, a les empreses.
