Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Julia Cárdenas. Directora de Fundació Terra d’Homes

No concebo ajudar a un nen sense integrar a la dona

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 21 de Febrer de 2007

Julia Cárdenas és la fundadora i cap oficial de la Fundació Terra d’homes, una organització dedicada a l’ajuda directa a la infància més desemparada. A més, és la segona agrupació mundial d’ONGD d’atenció a la infància i és Organisme Consultiu del Consell Econòmic i Social de Nacions Unides, així com d’UNICEF i del Consell d’Europa. “Jo crec que la infància està molt vinculada a la dona. No concebo ajudar a un nen sense integrar a la dona. I sigui per educació o per salut, la dona és la base”, subratlla. Per això desenvolupen dotze programes específics dins de l’àrea salut matern-infantil. Cárdenas concedeix avui un nomenament molt específic: el d’ambaixadora de la bona voluntat, que recau en Carla Marreno, una jove violinista d’onze anys que “vol fer alguna cosa per tots els nens que no han pogut tenir la seva sort”.

D’on neix el nom de la Fundació que representa?

El nom ‘Terra d’homes’, triat pel seu Fundador Edmond Kaiser, té el seu origen en el llibre ‘Terre donis hommes’ de l’escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry, l’autor de ‘El Petit Príncep’. És curiós i molta gent ens pregunta sobre l’origen d’aquest nom, que en francès sona tan ben i en espanyol xoca tant, però bé, també és una manera de sorprendre a la gent i que es pregunti sobre la Fundació i labor que desenvolupem.

La infància és el sector més necessitat al món, on més de sis milions de nens moren de gana?

Jo crec que la infància està molt vinculada a la dona. No concebo ajudar a un nen sense integrar a la dona. I sigui per educació o per salut, la dona és la base. És cert que els nens són els més vulnerables perquè no tenen aquesta capacitat de l’adult per destriar i fins i tot per evitar el futur, però aquesta mateixa situació de desemparament és la que viuen moltes dones al món.

La globalització dels països del primer món ha contribuït al fet que es margini encara més allò que resulta ‘incòmode de veure’ com la pobresa de molts pobles i nens o, per contra, ha contribuït a una major conscienciació?

Aquesta situació de la globalització, com tot en la vida, va tenint crestes. I jo diria que ara estem en un moment de baixa, de saturació, de cansament informatiu. En televisió per exemple una imatge tapa a una altra i així successivament. Arriba un moment en què ja no es reacciona i tot sembla normal. En aquest sentit l’altre dia em va sorprendre un comentari que vaig escoltar sobre una pel·lícula que està aquests dies en cartellera i que versa sobre el tràfic de diamants, un tema que conec bastant. Una persona va dir: “la pel·lícula és molt violenta”. Em vaig quedar pensant en quin tipus de pel·lícula espera la gent que es faci entre Libèria i Sierra Leone. El cinema és, per exemple, un mitjà d’impacte estupend perquè de sobte és com si la gent descobrís el que realment està ocorrent, quan les ONG portem anys dient-ho, conscienciant a través d’imatges, de campanyes, etc. Per això jo crec que concretament els mitjans de comunicació han de ser molt concisos, molt concrets. Cal tenir en compte que cada sector, cada públic requereix una transmissió del problema concret, si no avorreix i aquest es converteix en monòton.

De quina manera es poden aprofitar els recursos que ens brinden les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), els descobriments mèdics… en benefici dels nens?

Si jo tingués mitjans, filmaria i recopilaria documentals amb els seus consegüents permisos, i aniria als col·legis amb cada campanya per explicar-ho. Per a mi aquesta és la manera ideal per conscienciar en benefici de la població infantil de tots els seus problemes: parlar amb pares i fills, celebrar jornades de família, etc. És molt important involucrar als pares perquè els fills perceben les seves motivacions i els seus problemes.“És molt important involucrar als pares perquè els fills perceben les seves motivacions i els seus problemes”. És cert que a la base de tot està l’educació i que cal començar des del principi, pels nens i els seus pares.

Fundació Terra d’Homes treballa a diversos programes de cooperació al desenvolupament i alguns molt importants en matèria d’educació, quins són els problemes més greus als quals s’enfronten els més petits?

Per a mi un dels problemes més greus és el dels nens que viuen al carrer, que no tenen cap accés a l’educació, però que volen sortir d’aquesta situació.“Per a mi un dels problemes més greus és el dels nens que viuen al carrer, que no tenen cap accés a l’educació, però que volen sortir d’aquesta situació” És clar que tots tenen els mateixos drets i per tots hem de lluitar, però quan trobes criatures tan predisposades i receptives és un desastre no poder ajudar-les. A Brasil, concretament, tenim un programa de nens al carrer i estem treballant amb el famós Circ de Fortalesa que forma als petits al mateix temps que es distreuen i els ensenyen oficis. Doncs la persona que està portant aquest programa va estar vuit mesos al carrer convivint amb aquests nens per arribar a entendre’ls. No és gens fàcil. Entre els programes de cooperació al desenvolupament que desenvolupem mitjançant Fundació Terra d’Homes destaquen més de 20 que s’agrupen en tres sectors: el de ‘Suport social a la infància en risc’, ‘Salut matern-infantil’ i els relacionats amb els ‘Drets a la infància’.

Quants nens i familiars s’han beneficiat de la bondat i l’ajuda de Fundació Terra d’Homes des que naixés, fa ja 13 anys?

A Espanya podem parlar de 400 persones que s’han beneficiat dels programes sanitaris a Espanya. Cal tenir en compte que s’han tractat de patologies molt greus i situacions molt difícils i és cert que l’índex de morts ha estat mínim. A més, m’agradaria ressaltar la il·lusió i el lliurament dels metges amb aquestes persones, que fan tot el que està a la seva mà per salvar-los. Ells reben casos que segurament mai haguessin vist aquí, i per això treballen amb una gran il·lusió. S’estableix una relació molt bonica.

S’entén el mateix per un nen maltractat al Tercer Món que un nen maltractat al Primer Món?

Si deixem de costat als nens soldat o als nens del tràfic, puc dir que al Primer Món el maltractament és més pervers.

En quin sentit?

En què no hauria de tenir lloc el maltractament de nens als països desenvolupats. Si una mare està malalta de sida o no té diners per alimentar a tots els seus fills aquí es dona un maltractament, el nen és tan intel·ligent que ho enquadra i ho situa. Però al nostre món, en un nucli familiar conflictiu on hi ha qualsevol problema, una persona drogoaddicta, alcohòlica, etc. compta amb serveis d’assistència social que vetllaran pel benestar del petit, i una infinitat de camins més. Per això quan es mor un nen al nostre món és perquè ens enfrontem a una malaltia, una perversió o ambdues coses.

En 2006 hi havia més de 250.000 menors soldat reclutats en més de 20 països. El 30% són reclutats per les forces armades dels seus propis governs i el 40% del total d’aquests menors són nenes. Com es pot fer front a aquesta situació? Què fa la Fundació enfront del creixent tràfic de nens?

Nosaltres estem treballant molt fort, amb campanyes internacionals, amb el tema del tràfic de nens, que en certa forma és parlar dels nens soldat. Ara mateix hi ha un tràfic molt important als països de l’Est.

Els països fan prou per frenar aquesta situació?

Sí, però estan tan desbordats amb els adults, amb la immigració que està arribant… que molta conscienciació no veig, independentment que és molt difícil controlar-ho. Es necessita molt treball encara, més conscienciació i enduriment de penes.“Es necessita molt treball encara, més conscienciació i enduriment de penes” Cal tenir en compte que molts pares deixen marxar als seus fills perquè creuen que va a ser el millor i, encara que s’estan equivocant, ho estan fent amb un bon propòsit. No obstant això, en el tràfic de nens gestionat per màfies no cap cap justificació.

Entre les atencions mèdiques especialitzades que proporcionen hi ha una, ‘El viatge cap a la vida’, que permet que els nens rebin atenció mèdica especialitzada a Espanya. Com és aquest procés? Qui es fa responsables d’ells a Espanya?

El naixement d’aquest programa té la seva raó de ser en una realitat social de molts països de l’anomenat Tercer Món en els quals les infraestructures sanitàries són inexistents o molt deficients. Aquest fet, juntament amb la falta d’aliments, fa que la mortalitat infantil es dispari. En el marc d’aquesta greu situació sanitària, es desenvolupa el Projecte Atencions Mèdiques Especialitzades (ESTIMI), un programa de salut complet amb el qual Terra d’homes busca la millora sanitària dels recursos propis del país, ensenyar a pescar i no només donar peixos. L’objectiu a llarg termini és que els centres de la Fundació en el terreny, no siguin gestionats sempre per l’ajuda internacional, sinó que quan la situació econòmica i social ho permeti, els centres mèdics passin a la tutela de l’estat, formant part de la xarxa pública sanitària del país en el qual es desenvolupa el programa. Són nens molt malalts que des que parteixen dels seus països estan acompanyats per l’associació Sans Frontières, format per hostesses que aprofiten els seus bitllets i el seu temps lliure per acompanyar i portar i portar als nens. Aquests nens malalts quan arriben a Espanya ja tenen adjudicada una família de suport i compta amb voluntaris que li van a acompanyar tot el temps a l’hospital. Una vegada que finalitza el tractament tornen al seu país.

Fundació Terra d’Homes nomena avui ambaixadora de bona voluntat a Carla Marreno, què significa aquest guardó? per què aquesta nena?

És un missatge espontani d’una nena autèntica, prodigi a més, d’onze anys que vol compartir i ser propera a aquests nens tan necessitats. És violinista i va tocar per primera vegada als dos anys d’edat. Aquest fet marca una fita en la història de la Fundació, que és la primera vegada que realitza un nomenament d’aquesta índole. Des del moment en què Carla va conèixer a la Fundació Terra d’homes i el seu projecte ‘Viatgi cap a la Vida’, mitjançant el qual nens malalts procedents de diferents països africans són traslladats a Espanya per ser operats de greus patologies, la nena va mostrar un interès i una sensibilitat extraordinaris pels petits beneficiaris d’aquest programa.

Per això, Carla Marrero es compromet, mitjançant aquesta distinció, a contribuir amb el seu talent i en el desenvolupament de la seva activitat, a divulgar el dret de tots els nens a la salut i a una vida digna, i a difondre i incrementar el coneixement públic i la sensibilitat sobre el programa ‘Viatgi cap a la Vida’.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions