El concepte de cooperació se situa en el plànol internacional, associant-se de manera automàtica al concepte d’ajuda ‘’, o més específicament d’ajuda ‘al desenvolupament’, com a part de la política exterior dels governs dels diferents països. La cooperació, per tant, permet incorporar a les relacions entre els estats un component que supera l’aspecte polític-estratègic i econòmic, donant cabuda a espais de solidaritat, interdependència, promoció comercial i cerca d’una xarxa de ben comuna internacional. A Espanya, l’organisme tècnic responsable del disseny, execució i la gestió dels projectes i programes de cooperació és l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI). Per dur a terme els diferents projectes utilitza els seus propis recursos, així com la col·laboració d’altres entitats nacionals, internacionals i ONGD. Al nostre país el passat any van treballar com a cooperants en altres països milers de persones en diferents àmbits: catàstrofes naturals, guerres, programes educatius i sanitaris.
Els experts en aquesta matèria expliquen que la cooperació ha d’entendre’s com un procés d’anada i volta en el qual cadascun dels països involucrats, tant donants com a receptors, acorden cooperar per resoldre un determinat problema i, en fer-ho, satisfan els objectius que cadascun d’ells s’ha proposat prèviament. A aquest efecte neix l’AECI en 1998 com a òrgan executor de la política espanyola de cooperació per al desenvolupament, adscrita al Ministeri d’Afers exteriors a través de la Secretaria d’Estat per a la Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (SECIPI). A partir d’aquest moment, Espanya comença a ‘existir’ com un dels països que major esforç dedica a promoure accions de cooperació internacional. I ho fa a través dels seus 31 oficines tècniques de cooperació (OTC), 14 centres culturals: Argentina, Brasil, Xile, Costa Rica, Paraguai, Perú, República Dominicana i EUA i 3 Centres de Formació: Santa Creu de la Serra (Bolívia), Cartagena d’Índies (Colòmbia) i Antiga (Guatemala).
Objectes generals de l’ajuda internacional al desenvolupament:
L’ésser humà. Tant l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional, com les diferents organitzacions que sense ànim de lucre treballen en altres països per resoldre problemes específics de desenvolupament defensen el reconeixement de l’ésser humà en la seva dimensió individual i col·lectiva com a protagonista i destinatari últim de la política de cooperació al desenvolupament.
No discriminació. Es defensen a través dels diferents programes la promoció dels drets humans i llibertats fonamentals, la pau i la participació ciutadana en condicions d’igualtat per a homes i dones, així com la no discriminació per sexe, raça, religió i cultura.
Promoure un creixement econòmic equitatiu. Amb la finalitat d’assegurar i potenciar l’eficàcia i coherència de les polítiques de cooperació al desenvolupament en el seu objectiu d’erradicar la pobresa al món. Per a això és fonamental potenciar un desenvolupament humà global, interdependent, participatiu, sostenible i equitatiu de dones i homes.
Respecte als compromisos internacionals. Adoptats en el si dels Organismes Internacionals.
El concepte de cooperació internacional actual poc o gens té a veure amb el dels anys cinquanta, quan es donava a conèixer com un instrument fonamental per recolzar el creixement econòmic, augmentar la capacitat productiva i la inversió dels països. Serà a partir dels anys vuitanta quan els diferents països a través dels seus governs i els òrgans específics, creats per impulsar projectes d’ajuda internacional, tinguin com a objectiu la reducció de la bretxa entre el món en desenvolupament i el món desenvolupat.
Impulsar el desenvolupament econòmic i social. Es pretén fomentar amb recursos humans i materials el desenvolupament dels països més desfavorits perquè puguin aconseguir un creixement econòmic amb un repartiment més equitatiu, propiciant així una millora en el nivell de vida de les poblacions beneficiàries, en general, i de les seves capes més necessitades.
Contribuir a la seguretat i la pau. Així com a un major equilibri en les relacions polítiques, estratègiques, econòmiques i comercials, promovent així un marc d’estabilitat i seguretat que garanteixi la pau internacional.
Potenciar l’ajuda humanitària. Concretament en la prevenció i atenció de situacions d’emergència.
Enfortir els sistemes democràtics. Fonamentalment el respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals.
Impulsar les relacions dels països en coherència amb la cooperació. Sobretot amb els quals estan en vies de desenvolupament.
