Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Economia solidària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La crisi dels refugiats a Europa no ha acabat

En les dues primeres setmanes de 2016 han arribat per mar a Grècia i Itàlia més de 23.000 persones i 59 han mort en les seves costes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 26 de Gener de 2016
img_refugiadossirios hd_

Cada dia es dedica menys espai informatiu a la realitat dels refugiats sirians, però encara avui seguim en una situació d’emergència a Europa per aquesta raó. Països com Suècia i Dinamarca han tancat les seves fronteres i uns altres com França insisteixen a reforçar un pacte europeu de seguretat essencial enfront del desafiament migratori i l’amenaça terrorista. Mentre, la situació en les costes i els camps de refugiats és desoladora. En aquest article es mostra la realitat de les milers de persones que inicien la seva travessia cap a altres països i d’els qui viuen a la intempèrie. També s’explica la labor d’algunes ONG posada en dubte i se citen els passos que s’estan donant des de la Unió Europea.

Imatge: Taringa

La situació en xifres

Segons dades de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), solament en les dues primeres setmanes de 2016 han arribat a Grècia 23.302 persones i 362 a les costes d’Itàlia. En total, el pas de Líbia a Itàlia i Grècia s’ha cobrat la vida de 59 persones, sense incloure els 11 morts en el xoc d’autobusos a Turquia registrat a primers de mes. A més, en aquests últims dies s’han rescatat més de 550 persones.

59 refugiats han mort en les costes d’Itàlia i Grècia en les dues primeres setmanes de 2016

Una mitjana d’1.700 persones al dia arriben a Europa posant en perill les seves vides i sotmetent-se a situacions infrahumanes.
Segons ACNUR, s’estima que en 2014 almenys 218.000 immigrants i refugiats van creuar el Mediterrani en pot, persones que es juguen la vida perquè senten que als seus països tenen molt més que perdre.

La labor de les ONG en perill

Nombroses ONG desenvolupen entre les aigües gregues i turques diverses labors: rescat d’expedicions en el mar, assistència mèdica i humanitària, lliurament de material de primera necessitat i aliments, tasques d’interpretació i fins a ajuda psicològica per sobrellevar el drama.

Tres bombers sevillans de l’ONG Proemaid i dos danesos van ser detinguts en Lesbos acusats de tràfic il·legal de persones

En aquesta travessia, hi ha també equips de salvament que estan afavorint el rescat dels migrants que arriben a les costes exposant-se a denúncies i arrests. És el cas dels bombers sevillans pertanyents a l’ONG Proemaid i dos danesos que van ser detinguts en Lesbos i han passat algunes nits a la presó acusats de tràfic il·legal de persones; van ser posats en llibertat dies després després del pagament d’una fiança de 5.000 euros.

La secretària general de l’ONG Comitè Español d’Ajuda al Refugiat (CEAR), Estel Galán, assegura que les organitzacions humanitàries cobreixen “una tasca que les autoritats europees no estan assumint degudament”. Encara que com diu Gerard Canals, coordinador de l’ONG espanyola Proactiva OpenArms , “ningú et va a impedir que salvis vides en aigües turques, però cal coordinar-ho” amb les autoritats i reconeix que “aquesta és una zona molt complicada i no tot és bona voluntat”.

Imatge: Anna Surinyach/MSF

Mesures entre els països de la Unió Europea

Fa uns mesos la Unió Europea acordava la distribució de 120.000 refugiats en el termini de dos anys. I encara que va haver-hi quatre països que es van manifestar en contra (Hongria, República Txeca, Eslovàquia i Romania) finalment havien d’acatar la decisió. A més, la intenció era que els caps d’Estat i de Govern pactessin proposades de més llarg abast per fer front al desafiament migratori. Avui dia, la crisi dels refugiats segueix sent una emergència i poc s’ha avançat en les negociacions.

El començament d’any ha vingut marcat per la protecció de les fronteres

El començament d’any ha vingut marcat per la protecció de les fronteres. Suècia, Dinamarca i Alemanya es van reunir a Brussel·les amb caràcter d’urgència per debatre sobre els recents controls fronterers que han aplicat aquests països. L’objectiu és controlar el flux d’immigrants després del succés ocorregut en Nit de cap d’any en Colònia (Alemanya), en el qual més de 120 dones van ser violades i agredides sexualment; entre els acusats hi ha uns 18 homes que van demanar asil al país germà.

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, criticat a Europa per aixecar murs i barreres a les seves fronteres, ara s’està convertint en un “exemple” pels altres membres de la Unió Europea. Sembla que Polònia ha seguit l’exemple d’Orbán. El país ha aprovat una nova llei que donarà més control al Govern sobre els mitjans de comunicació públics, alguna cosa contrari a la legislació de la Unió Europea sobre la llibertat d’expressió.

Refugiats en el nord de França

El campament de Gran-Synthe és un clar exemple de com viuen els migrants kurds. Com a est hi ha altres sis en el nord de França que Metges sense Fronteres ha qualificat de “escombriaire a cel obert”.

Aquesta localitat limítrofa amb Bèlgica d’amb prou feines 22.000 habitants s’ha convertit des del passat estiu en la llar de kurds iraquians, kurds iranians, yazidíes i un petit grup de vietnamites que, per diferents motius, han abandonat les seves llars. La seva esperança és arribar a Regne Unit per trobar treball i habitatge. Per a això necessiten dels traficants albanesos, a els qui pagaran 4.000 euros (per adult) per pujar-se en un camió i creuar el Canal de la Manxa.

Gairebé 3.000 persones habiten en aquest campament. Molts d’ells han deixat a les seves famílies a Turquia, Alemanya i als seus països d’origen. Viuen entre el fang ocasionat per les fortes pluges, en carpes, escalfant-se amb el foc de diverses fogueres a la intempèrie i compartint amb prou feines 20 condícies en condicions insalubres i terribles.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions