Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La dona als països més pobres

El 70% de les persones que viuen en l'extrema pobresa són dones que manquen, en molts casos, d'accés als serveis sanitaris bàsics

La pobresa, igual que la sida, té rostre de dona. Són elles les que més desigualtats pateixen en el món i els qui més sofreixen la falta de la formació i informació necessària per a reclamar els seus drets. Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina són les zones en les quals es donen les pitjors condicions: manquen d’atenció sanitària, estan obligades a sotmetre’s a matrimonis forçats, mutilació genital, analfabetisme… Sembla difícil aconseguir posar fi a aquesta situació sense l’esforç de totes les societats, principalment les del Primer Món. Els denominats ‘programes de microcrèdit’, petits préstecs de tot just 20 euros que s’empren per a l’autoocupació de les dones, estan resultant una bona via de solució, però no pot ser l’única.

Factors de discriminació

/imgs/2007/06/dones_pobres2.jpgLes dones representen el 70% dels 1.200 milions de persones que viuen en el món en situació d’extrema pobresa. Així ho reconeix el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), que destaca, a més, altres important desigualtats respecte als homes. Per exemple, dels 550 milions de treballadors pobres que hi ha en el món, s’estima que 330 milions (60%) són dones, la bretxa de salari en alguns països se situa entre el 30% i el 40%, més de la meitat de la mà d’obra agrícola és femenina i per cada 100 nens que hi ha sense escolaritzar, 117 nenes tampoc ho estan. Els pitjors índexs tenen tres punts clars d’origen: Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica Subsahariana, assenyalada en tots els estudis com la zona àmplia més desfavorida.

Cristina de Benito, membre del departament de Projectes a Àfrica de l’ONG Mans Unides i integrant del grup de Gènere i Desenvolupament de la Coordinadora d’ONGD d’Espanya (CONGDE), subratlla també altres factors de risc. En aquest sentit, apunta al matrimoni forçat com a causa de “grans danys psicològics que són difícils de superar i que arriben a provocar, fins i tot, suïcidis o depressions severes”. Remarca les conseqüències negatives que pot tenir la supeditació al marit i lamenta com les dones que viuen als països en vies de desenvolupament “sofreixen, en línies generals, al llarg de tota la seva vida”, una situació de dependència familiar, unida a una “escassíssima” participació en els llocs de decisió, tant governamentals com de la vida laboral. “Per tot això és importantíssim que la dona deixi de ser invisible per a les estadístiques i els organismes oficials, i que es realitzin censos fiables, assenyalant els veritables caps de família”, afegeix.

“Si cal triar quin membre de la família ha d’anar a escola, el nen sempre té preferència sobre la nena”

Quant a l’accés a l’educació, un indicador més dels desavantatges que pateixen les dones, Martine Castaing, des de Medicusmundi reconeix que les nenes són les primeres a abandonar l’escola. “Si cal triar quin membre de la família anirà a escola, el nen sempre té preferència sobre la nena”, afirma. “El mateix succeeix amb l’alimentació: si no hi ha suficient menjar, sempre es dóna més de menjar als nens que a les nenes”, agrega. Per aquest motiu, quan les dones es queden embarassades, solen ser freqüents els casos d’anèmia o malnutrició. “És una cadena”, conclou Castaing.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions