Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La fam comença a fer acte de presència en les zones més pobres de l’Argentina

41 milions de persones en països industrialitzats i en desenvolupament pateixen malnutrició

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 19deNovembrede2002

Les imatges de les cues de racionament, de les cares anguloses i ossudes, i els ulls plens de mosques eren i són el reflex de la fam que assola països com l’Índia, Burundi o Etiòpia. En les últimes setmanes, ONG´s i organismes internacionals fan crides urgents per a l’enviament d’ajuda humanitària a Etiòpia, que està a la vora de sofrir una fam encara si cap més greu que la de mitjan 80.

Però no sols Etiòpia necessita aliments urgentment, sinó que a l’Argentina, un país que, paradoxalment, proveeix d’aliments al món, la fam comença a fer acte de presència en les zones més pobres. “El que he vist aquí no ho havia vist ni a Àfrica”, va revelar ahir el sacerdot espanyol Ángel García, de Missatgers de la Pau, impactat després del seu primer dia de visita a les zones pobres de la província de Tucumán, en el nord-oest de l’Argentina. Allí es va registrar en l’última setmana un focus de desnutrició aguda que va provocar la mort de sis nens i una veritable commoció al país.

Immersa en una profunda crisi econòmica, social i política, l’Argentina va començar a córrer el vel que cobria a la pobresa darrere de les fredes estadístiques. En números, la desnutrició aconsegueix un de cada quatre nens. Però les imatges mostren amb major cruesa els efectes dramàtics d’aquesta misèria: nens consumits per la fam, només pell i ossos. “En els primers mesos d’enguany van morir de fam a la meva província 49 nens”, va declarar ahir el ministre de Salut de la província de Missions, Telmo Albrecht.

Les actes de defunció signades pels metges són demolidores: “Deshidratació greu, atur cardiorespiratori i síndrome de nen maltractat per omissió”, deia l’informe d’un dels morts. En l’altre, a aquestes dades s’agregava “sèpsia fulminant, dèficit vitamínic i nutricional i desnutrició greu”.

41 milions de famolencs

En l’últim informe de l’Organització de Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), els experts d’aquest organisme alertaven que 11 milions de persones residents en països industrialitzats i altres 30 en nacions en desenvolupament pateixen malnutrició. 41 milions de vides semblen pocs enfront dels 799 milions de persones que sofreixen fam als països subdesenvolupats, però aquests 41 milions estan molt a prop. “Hi ha persones que passen fam a Àfrica, a Àsia, a Amèrica… i també aquí… Ens creuem amb ells diàriament, no són únicament els captaires i els rodamons. Són moltes més les persones que passen fam en totes les ciutats importants del nostre món civilitzat”, asseguren els organitzadors dels Bancs d’Aliments, organitzacions altruistes encarregades de recollir i de lliurar menjar als grups que treballen amb els més necessitats.

A Espanya són parats, jubilats i pensionistes “amb sous de misèria”, malalts i disminuïts físics i psíquics, ex drogoaddictes en vies de rehabilitació, immigrants… “Formen un gran exèrcit de necessitats davant els quals no podem passar”, informen des d’un Banc d’Aliments. “Ser pobre és molt dur, però ser-ho en una societat que gasta i malgasta sense cap remordiment, pot arribar a ser cruel”, apunten. En 1993, la UE calculava que a Espanya hi havia un 19% de pobres “”. “Gairebé un de cada cinc espanyols passava fam en aquestes dates”, diuen.

Encara pitjor estan les coses als països nascuts després del desmembrament de la Unió Soviètica, a Albània, els Balcans… “No suporto veure als americans menjant pel carrer de qualsevol manera! Això és que no valoren ni agraeixen el menjar”, s’escandalitza l’antiga pastora somali convertida en model Waris Dirie.

A l’Argentina, i en altres països de Sud-amèrica, l’olla col·lectiva, un recipient amb aigua bullint en el que cada veí tirava el que bonament podia i que servia per a alimentar a la comunitat és tota una institució. Però com es veu aquests dies ni l’olla de pobra ha servit en Tucumán.

Noves oportunitats

“Augmentar la producció agrícola no és suficient per a combatre la fam. És necessari també crear noves oportunitats d’ocupació i obrir els mercats als productes agrícoles”, sosté el director general de la FAO, Jacques Diouf.

La seva organització calcula que cada dia moren en el món 25.000 persones per culpa de la fam i de la pobresa. La FAO no fa una altra cosa que posar en clar les dades de salut de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb les defuncions atribuïdes a malalties, falta d’aigua potable i condicions higièniques. El càlcul, assegura Diouf, és “relativament conservador i ascendeix a poc més de 9 milions de morts a l’any, de les quals sis corresponen a nens menors de 5 anys que moren prematurament com a conseqüència directa o indirecta de la fam”.

Cara oculta del desenvolupament

A Amèrica llatina, la FAO estima que hi ha 211 milions de pobres (el 44% de la població), dels quals 89 milions viuen en la pobresa extrema. D’aquests, 55 milions estan desnodrits. La majoria habiten a l’Argentina o el Brasil, dos països que se situen entre els principals productors i exportadors mundials de cereals, farines, olis, mel, llet, carns, fruites i vegetals.

Si s’observen els números, l’Argentina o el Brasil estan sempre lluny dels països de l’Àfrica subsahariana. No obstant això, els focus de pobresa extrema, malnutrició, falta d’accés a l’aigua potable i a la terra transformen a Amèrica llatina en una regió de profunds contrastos. El rostre més desenvolupat mostra unes ciutats que semblen europees. Però a l’interior profund, el més ocult, milions de llatinoamericans moren de fam.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions