Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La lepra

Malgrat tractar-se d'una malaltia curable, segueix present als països més pobres, encara que les ONG lluiten per erradicar-la definitivament

El pròxim 28 de gener se celebra el dia mundial contra la lepra, una malaltia que continua afectant els països més pobres, encara que els avanços mèdics permetin la curació completa en un 90% dels casos. Diverses ONG espanyoles lluiten perquè desaparegui de la faç de la Terra, en una labor solidària contra una malaltia que provoca un gran rebuig social als afectats pels seus símptomes.

La lepra es cura?

/imgs/2006/09/lepradd.jpg

La lepra té cura mèdica des de fa més de 20 anys i, no obstant això, encara milions de persones la sofreixen. Es calcula que es diagnostiquen entre 300.000 i 600.000 nous casos de lepra de manera anual, en unes estimacions en les quals divergeixen les ONG i l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Segons explica Yolanda Sanchis, directora de comunicació de Fontilles , una de les ONG espanyoles que lluiten contra la lepra, la disparitat en aquestes xifres es produeix perquè a “cap país li agrada reconèixer que té malalts de lepra”, la qual cosa provoca que es facilitin xifres a la baixa.

D’altra banda, s’ha de distingir als “malalts actius”, és a dir, les persones que tenen en l’actualitat el bacil de la lepra, dels quals incuben la malaltia (un període bastant llarg, d’entre 5 i 20 anys). Això significa que el nombre d’afectats és superior al que indiquen unes estadístiques que apunten amb claredat la relació entre pobresa i la pervivència d’aquesta malaltia. Així, els països amb major prevalença són l’Índia, Indonèsia, el Brasil i estats africans com Angola, Madagascar, Moçambic, Nepal, Nigèria, República Democràtica del Congo o Tanzània.

Per què llavors els països més pobres continuen patint aquest mal? Des de l’ONG Anesvadafirmen que es perpetua la malaltia per les “condicions higièniques i alimentàries deficients” d’aquestes zones, factor que es complementa amb les dificultats per a accedir a centres de salut, que en molts casos no es troben prop de les comunitats o que “no disposen de personal qualificat”, medicaments o infraestructures per a atendre leprosos. En Fontilles assenyalen que la “por al rebuig” empeny als afectats a ocultar la seva malaltia i amagar-se, de manera que no sols no es curen sinó que poden contagiar la lepra a uns altres que al seu torn poden propagar-la a tercers mentre la incuben.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Rebuig social »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions