Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Economia solidària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La resposta humanitària davant els desastres

la Federació Internacional de Societats de la Creu Vermella i de la Mitja Lluna Vermella presenta l'Informe Mundial sobre Desastres 2006

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 22deDesembrede2006
Img emergencia listado

Img emergenciad

Amb les dades a la mà es pot dir que el passat any el món va respondre a les necessitats humanitàries més generosament que a qualsevol altre moment de la història recent. L’ajuda d’emergència es va xifrar en 17.000 milions de dòlars, com a mínim, superant amb escreix el rècord d’altres anys.

No obstant això, milions de persones van quedar al marge de l’ajuda essencial, una ajuda que pot salvar vides perquè els fons es van assignar a desastres de grans proporcions, mentre que incomptables crisis es van desatendre, segons l’Informe Mundial sobre Desastres 2006: viure i morir en les ombres, que la Federació Internacional de Societats de la Creu Vermella i de la Mitja Lluna Vermella acaba d’elaborar. En aquest informe s’indica que en 2005 els governs van donar més de 12.000 milions de dòlars per concepte d’ajuda humanitària bilateral, En 2005 els governs van donar més de 12.000 milions de dòlars per concepte d’ajuda humanitària bilateral la xifra més alta des que es comencés a portar el registre en 1970.

A més, els particulars van donar més de 5.500 milions de dòlars per als damnificats pel tsunami de l’Oceà Índic, més del que les ONG del món sencer mai havien recaptat en un any. L’ajuda per als damnificats pel tsunami va totalitzar 14.000 milions de dòlars.

No obstant això, el finançament de l’ajuda és despareja. El desastre pel qual es van rebre més fons va ser el tsunami: 1,241 dòlars, com a mínim, per beneficiari de l’ajuda humanitària; és a dir, 50 vegades més, que el desastre pel qual es van rebre menys fons. Pel que fa a les crides d’emergència pel Txad, Guyana, Côte d?Ivoire, Malawi i Níger, es va rebre una mitjana inferior a 27 dòlars per necessitat. Juan Manuel Suárez del Toro, President de la Federació Internacional, assegura que tals disparitats són injustes i lamentables. “La generosa resposta de 2005 mostra que particulars i governs s’obstinen a ajudar als necessitats. Ara hem de garantir que l’ajuda arribi a els qui més la necessiten i que s’utilitzi degudament, sense influències polítiques mediàtiques o de seguretat”, puntualitza. La cobertura mediàtica també és despareja, segons l’informe: Per què l’huracà Katrina, en el qual van morir gairebé 1.300 persones, va tenir una cobertura 40 vegades major a la de l’huracà Stan que poc després es va cobrar 1.600 vides a Guatemala?

Cobertura mediàtica

En l’Informe Mundial sobre Desastres també es planteja esbrinar per què la prestació d’ajuda humanitària segueix sent desigual. “Per què hi ha comunitats que languidecen en les ombres de la intervenció d’emergència, desateses per la premsa, els donants, les organitzacions d’ajuda i fins i tot el propi govern? Per què algunes crisis mereixen l’interès de la premsa, els diners dels donants i el registre en les bases de dades internacionals sobre desastres i unes altres no? Quin és l’impacte humà d’aquesta desatenció i què es pot fer sobre aquest tema?”

Markku Niskala, Secretari General de la Federació Internacional, flama al fet que s’examinin i comprenguin millor les causes subjacents dels desastres. “La vida diària de molta gent comporta llavors de crisis. Desatendre aquesta vulnerabilitat converteix el risc d’avui en el desastre de matí”, assegura.

Amb l’objectiu de treure a la llum la vida d’els qui viuen en les ombres, en l’edició d’aquest any de l’Informe Mundial sobre Desastres se citen exemples d’inseguretat alimentària a Àfrica, mortalitat materna a Àsia meridional, tirania de les crisis repetides en les Américas, immigració irregular a Europa i desigualtats per consideracions de gènere en casos de desastre del món sencer. Així mateix, es demostra que una intervenció oportuna pot ajudar a impedir que crisis cròniques es converteixin en emergències humanitàries.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions