La vida en Braille

El braille ha conquistat diversos àmbits en els últims anys, però necessita ocupar nous territoris. La seva utilitat és tan àmplia, que es compten per desenes les aplicacions, en paral·lel a uns resultats que arriben cada vegada a més persones. Serveix de via de comunicació, crea un diàleg entre usuaris i entorn que, sense ell, seria molt difícil de mantenir.

Louis Braille va ser el creador d’aquest sistema fa una mica més de 200 anys. Des de llavors, s’ha lluitat per la seva evolució i unificació per a superar barreres i s’han creat diversos organismes internacionals encarregats de regular aquesta disciplina, com la Comissió Braille Española, el Consell Iberoamericà i el Consell Mundial del Braille.

S’ha apostat per un ús cada vegada major com a mitjà per a millorar la qualitat de vida, especialment als països desenvolupats, on el seu ús ha arribat, entre altres, a cartells, rètols, elements informatius i literatura -ni tan sols El Quixot de la Manxa s’ha pogut resistir-, encara que és necessari que aliments i fàrmacs no oblidin incloure en braille, almenys, una informació tan bàsica com el nom i la data de caducitat. Alguns productes d’higiene personal, alimentosos, de neteja, perfumeria o parafarmàcia ja ho fan, però a vegades es detecten errors en l’escriptura o dades insuficients.

Un altre àmbit amb àmplies possibilitats són les noves tecnologies. El seu impuls ha afavorit el desenvolupament de diversos mitjans que milloren l’accessibilitat . Per primera vegada, s’han donat solucions per a totes les persones -l’ús de mitjans informàtics “ha obert múltiples possibilitats laborals, d’educació o d’oci” a les persones sordcegues-, malgrat que encara no s’hagi arribat a tots els camps.

És tal la influència de les màquines, que s’ha creat el braille informàtic. Aquest sistema es basa en vuit punts, dividits en dues columnes de quatre, de manera que de les 64 combinacions tradicionals (alguns experts les xifren en 63) es passa a un total de 256. S’estableix una certa identificació amb el byte (format per vuit bites), amb la finalitat d’accedir a un major nombre de documents i és possible utilitzar dispositius externs o perifèrics, com les “línies braille” o els anotadors digitals. Amb ells, la informació de la pantalla de l’ordinador es transforma en caràcters braille o bé, mitjançant un teclat especial, s’introdueixen dades i es converteixen en veu sintètica o en sistema de punts.

Si no fos així, l’avanç de les noves tecnologies, l’ús massiu d’Internet, quedaria vetat a les persones cegues? La Xarxa ha suposat un dels majors canvis dels últims anys. L’ús del xat, del correu electrònic o la videoconferència ha desplaçat a altres maneres de comunicació gairebé “monopolistes” amb anterioritat. En funció de l’ús i de com sigui aquest, la tecnologia pot ser un motor de futur fonamental o un factor terrible d’exclusió.

En abordar els canvis, cal tenir en compte a totes les persones, sense distinció. No és possible inventar per a unes quantes, encara que siguin majoria. Si la informació sobre braille en Internet és abundant, per què no ser-ho també els mitjans per a accedir a ella?

“El braille és imprescindible en l’alfabetització i en l’aprenentatge de moltes matèries”, recorda l’ONCE . Segons les seves dades, és un mètode imprescindible en l’educació de 7.500 nens i joves al nostre país. Se’l considera una de les portes d’accés a les noves tecnologies i a la societat de la informació.

Els menors que aprenen braille tenen l’oportunitat d’ampliar els seus coneixements, sempre que a l’una s’adapti el material necessari. Han de proliferar els serveis d’adaptació per a donar resposta a les manques. Encara que en l’actualitat es tradueixen en braille material gràfic, obres literàries o textos destinats a l’educació i l’àmbit laboral, ha de deixar de ser l’excepció per a convertir-se en la norma.

De la mateixa manera, els llibres tàctils o sonors són una magnífica eina per a petits i majors. Tant els qui encara desconeixen el braille com els qui el dominen, però es decanten per altres mitjans, compten amb ells com a aliats. Avui dia, es reclamen llibres infantils de literatura amb dibuixos i text en braille, una base de dades sobre e-biblioteques i altres centres que presten llibres en braille, a més d’un impuls al seu ensenyament.

El braille no és difícil ni tots els brailles són iguals. Les persones vidents (familiars, persones interessades, etc.) el poden aprendre de manera més senzilla, ja que no requereixen usar les gemmes dels dits, sinó que poden llegir els punts. Les persones invidents han d’aprendre a utilitzar les seves mans per a entendre el significat dels sis punts que conformen els caràcters en braille, distribudos en dues columnes i tres files.

Els símbols en relleu representen una lletra o un signe. Cada punt es numera d’1 a 6, des de dalt cap avall i d’esquerra a dreta: mentre el punt superior esquerre és el 1, el punt inferior dret és el 6. Les diferents combinacions conformen un total de 64, inclòs l’espai en blanc (sense punt). Es distingeix entre signografía bàsica, matemàtica, química, lingüística, per a electrònica i per a escacs, juntament amb musicografía o escriptura musical.

El grau de ceguesa o deficiència visual determina el nivell de coneixement que s’aconseguirà, per a ajustar-se a les necessitats de cada persona. Es poden aprendre els fonaments bàsics del braille, com “l’alfabet, la perforació manual amb punxó i l’ús de màquines d’escriure i impressores”, precisa l’ONCE, o formar-se en les combinacions de punts que aconsegueixen “diferents tipus de lletres, números o signes de puntuació”.

El braille a més sap idiomes. Des dels majoritaris, com a anglès, alemany o espanyol, a altres considerats difícils d’aprendre, com el xinès, el japonès o l’àrab, i llengües minoritàries. Una torre de Babel a la qual s’intenta trobar un punt de trobada per a unificar i regular la seva utilització.