Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
La vida en Braille
Cada vegada més persones utilitzen aquest sistema, que ha ampliat les seves possibilitats de comunicació entre elles i amb l'entorn
- Autor: Per Lliri blanc García
- Data de publicació: Dimecres, 29deDesembrede2010
Imatge: Free Gaza movementAlguns punts tanquen una valuosa informació. La seva forma rodona protegeix un codi sense pretensions de ser secret, encara que simuli un missatge xifrat. És el Braille, un llenguatge compost a partir de la combinació de diversos punts. La seva estratègica posició crea missatges, i fins i tot somnis, en fer possible l’accés a la informació. Gràcies a ell, les persones cegues o amb discapacitat visual, uns 160 milions a tot el món, mantenen un contacte pròxim a la realitat. Es poden comunicar entre elles i amb l’entorn.
Una forma òptima de comunicació
El braille ha conquistat diversos àmbits en els últims anys, però necessita ocupar nous territoris. La seva utilitat és tan àmplia, que es compten per desenes les aplicacions, en paral·lel a uns resultats que arriben cada vegada a més persones. Serveix de via de comunicació, crea un diàleg entre usuaris i entorn que, sense ell, seria molt difícil de mantenir.
Louis Braille va ser el creador d’aquest sistema fa una mica més de 200 anys. Des de llavors, s’ha lluitat per la seva evolució i unificació per a superar barreres i s’han creat diversos organismes internacionals encarregats de regular aquesta disciplina, com la Comissió Braille Española, el Consell Iberoamericà i el Consell Mundial del Braille.
S’ha apostat per un ús cada vegada major com a mitjà per a millorar la qualitat de vida, especialment als països desenvolupats, on el seu ús ha arribat, entre altres, a cartells, rètols, elements informatius i literatura -ni tan sols El Quixot de la Manxa s’ha pogut resistir-, encara que és necessari que aliments i fàrmacs no oblidin incloure en
Un altre àmbit amb àmplies possibilitats són les noves tecnologies. El seu impuls ha afavorit el desenvolupament de diversos mitjans que milloren l’accessibilitat . Per primera vegada, s’han donat solucions per a totes les persones -l’ús de mitjans informàtics “ha obert múltiples possibilitats laborals, d’educació o d’oci” a les persones sordcegues-, malgrat que encara no s’hagi arribat a tots els camps.
És tal la influència de les màquines, que s’ha creat el braille informàtic. Aquest sistema es basa en vuit punts, dividits en dues columnes de quatre, de manera que de les 64 combinacions tradicionals (alguns experts les xifren en 63) es passa a un total de 256. S’estableix una certa identificació amb el byte (format per vuit bites), amb la finalitat d’accedir a un major nombre de documents i és possible utilitzar dispositius externs o perifèrics, com les “línies braille” o els anotadors digitals. Amb ells, la informació de la pantalla de l’ordinador es transforma en caràcters braille o bé, mitjançant un teclat especial, s’introdueixen dades i es converteixen en veu sintètica o en sistema de punts.
Si no fos així, l’avanç de les noves tecnologies, l’ús massiu d’Internet, quedaria vetat a les persones cegues? La Xarxa ha suposat un dels majors canvis dels últims anys. L’ús del xat, del correu electrònic o la videoconferència ha desplaçat a altres maneres de comunicació gairebé “monopolistes” amb anterioritat. En funció de l’ús i de com sigui aquest, la tecnologia pot ser un motor de futur fonamental o un factor terrible d’exclusió.
En abordar els canvis, cal tenir en compte a totes les persones, sense distinció. No és possible inventar per a unes quantes, encara que siguin majoria. Si la informació sobre braille en Internet és abundant, per què no ser-ho també els mitjans per a accedir a ella?
